Sant Pere d'Albanyà

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5634

 

plaça Major

Albanyà - Alt Empordà

 

s. X-XIII

romànic

 

Ús: església

Estat de conservació: B

 

Descripció

L'església de Sant Pere d'Albanyà presenta una sola nau amb creuer ben destacat exteriorment i tres absis semicirculars. L'absis central és de planta semicircular lleugerament allargada, mentre les absidioles, exteriorment, no arriben ni de bon tros a formar semicercle. A la part més antiga de l'edifici hi ha dues finestres en el mur lateral sud de la nau. Són de doble vessant, amb arcs de mig punt formats per petites dovelles no gaire ben tallades. Per aquest costat hi ha l'edifici afegit de la sagristia (segles XVIII o XIX). A l'absis central hi ha igualment una finestra de doble esqueixada, mentre que a les absidioles se n'obriren d'un sol vessant. A la nau i la transepte sobresurten les lloses de pissarra de l'antiga coberta. Sobre l'absis central i l'ala sud del creuer hi ha restes de fortificació dels segles XVI o XVII. La volta de la nau és de canó, lleugerament passada de radi; es recolza en tres arcs torals de punt rodó que posseeixen impostes excorbades. Els absis tenen voltes de quart d'esfera i llurs arcs triomfals són de punt rodó.
Els paraments interiors estan coberts per una capa d'arrebossat, tret d'algunes parts de l'altar major. En un dels murs de la nau fou col·locada una làpida sepulcral procedent de l'església de St. Feliu de Carbonils

Els murs exteriors presenten carreus de diferents materials i mides poc treballades, que tendeixen a afilerar-se regularment. Al frontis hi ha la portalada romànica (segles XII-XIII) formada per quatre arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. Damunt la porta, sota l'aresta de l'hastial assenyalada per una cornisa excorbada, hi ha una finestra de dos arcs en degradació, de doble vessant. Aquesta façana acaba amb un campanar de cadireta de dues arcades de punt rodó. Al costat de la porta, al mur de la façana, hi ha una làpida gòtica del 1360. El mur del frontis presenta carreus ben tallats i col·locats en filades seguides

Cronologia

Durant l'Alta Edat Mitjana, Albanyà pertanyia al comtat de Besalú i s'hi fundà un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya, per ajudar a la colonització del territori després de l'expulsió dels serraïns. El monestir de Sant Pere d'Albanyà surt documentat en un diploma del rei franc Carles el Calb de l'any 844 a favor de l'abat Dòmnul. Tot i això tingué una vida efímera, doncs un precepte del rei Carles de l'any 869 esmenta que el monestir i les seves propietats pertanyien a Santa Maria d'Arles (Vallespir).

L'any 957 el bisbe de Girona va consagrar l'església de Sant Pere (actual església parroquial d'Albanyà) que l'any 1078 ja no pertanyia al monestir, sinó que actuava com a església parroquial.

Edifici romànic dels segles X-XI amb afegits posteriors, com ara la façana i el campanar de cadireta dels segles XII-XIII.

El conjunt ha estat restaurat encertadament en els darrers anys.

Bibliografia

VVAA, L'Empordà II a Catalunya Romànica, vol. IX. Barcelona, 1990.
http://www.crae.com/PaP/MostrarPBody.Asp?Idi=0&Idp=2