Cementiri de Portbou

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5725

 

Portbou - Alt Empordà

 

s. XIX (1885)

neoclassicisme

 

Ús: funerari

Estat de conservació: B

 

Descripció

La majoria dels cementirs creats al llarg del s. XIX i XX segueixen una mateixa estructura. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna (per a les persones que no tenien nínxols ni panteó), parcel·les i nínxols particulars, una capella, un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resolia en un clos amb jardí.

Des de 1899 es destinà un espai a cementiri catòlic i un altre a fossa civil, però amb el temps s'han ajuntat aquests dos espais.

Hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist, una pedra amb placa en record al filòsof alemany Walter Benjamin mort a Portbou i una placa commemorativa al portal de l'entrada també dedicada a ell.

Val a dir que aquest cementiri és potser un dels més bells de la nostra costa pel fet d'estar penjat sobre el mar.

Cronologia

Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.
En el cas de Portbou el cementiri es construí en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i s'acabà l'any 1885. Fins aleshores els enterraments s'havien de fer a Colera i per mar, al ser Portbou un agregat del poble veí que era el cap del municipi, i no va tenir comunicacions per carretera fins que es construí l'actual tram de Llançà a la frontera per el coll de frare que s'inagurà el 1918.

Bibliografia

http://www.portbou.org/
D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.