Ermita (església) de Nostra Senyora de les Alegries

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 1705

 

2'5 Km. del centre, direcció Vidreres

Lloret de Mar - La Selva

 

s. XI (1079)

romànic

 

Ús: església parròquial / ermita

Estat de conservació: bo

 

Descripció

Fou la primera Parròquia de la Vila de Lloret. Es troba a 2,5 km del centre i fou Església Parroquial des que es consagrà l´any 1079 fins l´any 1522. Té un campanar romànic i pintures al fresc de Calàndria.
L'ermita té característiques de construcció romànica, si bé les reformes modernes fetes després de la guerra civil la desfiguraren, sobretot per la part del campanar, al qual s´afegí un pis d´arcades i es rematà amb uns falsos arcs llombards de ciment i una teulada poc adient, de teula de colors, envernissada. La imatge principal és una verge vestida i articulada, sense valor artístic. A Lloret, era tradició que el mar cobrís tot el pla fins al lloc anomenat Les Alegries. El terreny per a l´edificació del temple i per al cementiri corresponent, unes trenta passes al voltant -d´aquí el nom de La Sagrera amb el que era conegut el barri-, fou donat per Sicarda, senyora del Castell i terme de Lloret, vídua del noble Humbert de Ses Agudes. A la consagració de l´església, feta pel bisbe Berenguer Vifred el 8 de gener de 1079, van assistir-hi la senyora Sicarda i els seus fills, un dels quals -Bernat Humbert- seria precisament el següent bisbe de la diòcesis (1093-1111), mort en una expedició a Palestina.
Consta que, antigament, l´ermita era coneguda també com a Nostra Senyora de Palos o Palou. Tal volta es tractaria d´una mala lectura de Ntra. Sra. de l´Alou, referint-se a la terra franca (alou) que havia donat Madona Sicarda. En alçar la nova parròquia de Sant Romà, arran del mar, l´antiga esglesiola rural fou conegauda com a l´"església vella" o la "Mare de Déu antiga". Més tard, passà a ser l´ermita de la Mare de Déu de les Alegries.

Cronologia

Església consagrada el 1079.

Bibliografia

http://www.lloret.org/cat/esglesies.htm