Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis | « 80 de 992 »
Catàleg general
Cerca transversal als fons revisats
La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.
Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.
Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.
Reial Casa de Misericòrdia i Hospici de la Ciutat / Casa de Cultura
Demaneu hora per consultar
aquesta documentació
Registre: 83
Pompeu Fabra, Plaça
Girona - Gironès
Rodríguez, Ventura → / Masó Valentí, Rafael → (altar) / Masramon Ordis, Josep Maria → (reforma)
1776-1785 / 1908 (altar) / 1957 (ref.)
Neoclàssic
Ús: Hospici / Casa de Cultura
Estat de conservació: bo
Descripció
Edifici que segueix el model institucionalitzat d'hospici amb planta quadrangular tancada, patis interiors i església a l'eix. Destaca per la seva simplicitat, funcionalitat i utilització d'un llenguatge arquitectònic de retorn al classicisme. Té l'estil característic del seu autor, Ventura Rodríguez a partir de 1760, quan ja està allunyat de la Cort.
L'edifici consta de planta baixa i dos pisos. La portalada barroca de la façana principal, amb l'escut d'un dels seus fundadors -el canonge Colomer i Cruïlles-, és l'únic signe ornamental de la construcció.
A l'església, l'arquitecte Rafael Masó hi projecta, l'any 1908, el Cambril de la Mare de Déu de la Misericordia (la imatge fou obra de l'escultor Clarassó). Obres perdudes durant la Guerra Civil.
A la capella, pintures del artista Ramón Reig.
Malauradament els esgrafiats de la restauració recent (1957) han atenuat la marcada horitzontalitat de l'edifici.
Cronologia
L'any 1764 fundació de l'Hospici. Obres a càrrec de l'arquitecte Ventura Rodríguez. Es coneix un plànol de 1776 signat per Ignaci Albarador, Josep Petit, Narcís Soriano, Benet Freixes i Marià Enrich.
L'any 1784 s'hi instal·la l'Escola d'Arts i Oficis, i a partir de 1792 i fins el 1874 és usat com a Caserna.
L'any 1803 s'hi afegeix la casa Bressol.
L'any 1908 l'arquitecte Rafael Masó projecta el Cambril i Imatge de la Mare de Déu de la Misericordia per a l'altar major de l'església. L'escultor de la imatge fou Clarassó.
El 1957, l'arquitecte J.M. Masramon adapta l'edifici per a seveis públics.
Bibliografia
AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
AAVV, Girona, Itineraris urbans 1. L'arquitectura de Rafael Masó a Girona. Girona, Ajuntament de Girona,1995.
AAVV, Masó explica Masó. Girona, COAC, 2001.
AAVV, Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Girona, COAC, 2002.
LACUESTA, Raquel - CUSPINERA, Lluís, Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Barcelona, Fundació "La Caixa", 2006.
PERICAS, Josep M. "L'arquitecte Rafael Masó i la ciutat de Girona". Barcelona. Arquitectura i Urbanisme núm. 7. Setembre 1935.
TARRUS, Joan - COMADIRA, Narcís. Rafael Masó Arquitecte Noucentista. Girona, COAC-Lunwerg, 1996.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008
Reial Casa de Misericòrdia i Hospici de la Ciutat / Casa de Cultura
Ajudeu-nos a revisar la documentació
Joan del Pozo