Far de Sant Sebastià

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5403

 

Cap de Sant Sebastià 167 m. sobre el nivell del mar

Palafrugell - Baix Empordà

 

Faquinetto, J.M. (enginyer)

1857

 

Ús: far

Estat de conservació: B

 

Descripció

És el far més important de Catalunya. Dalt del promontori del cap de Sant Sebastià, a una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar, és el far que té més projecció lumínica de tot l’estat espanyol i un dels de més gran abast del món. La longitud teòrica de l’esclat és de 32 milles, però es veu, a la pràctica, a més de 50 milles, perquè està situat molt alt i gràcies a la seva potència lumínica. És un far catalogat de gran far de 1er ordre i constitueix, des de la seva construcció, a mitjan segle XIX, el punt de referència internacional de l’extrem SW del golf de Lleó. És en un punt estratègic del pas de les embarcacions que van i vénen cap a Marsella, Gènova i Còrsega.

El far està sobre un penya-segat, molt escarpat, de color vermellós rosat, que avança cap el SE. Molt a prop seu, a uns 500 metres al nord, hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

Conjunt d'edificis format per la torre-far i altres dependències complementàries al seu voltant. El far es troba elevat sobre una terrassa que salva el desnivell del terreny, i està envoltat d'una zona ajardinada i una tanca. La torre, de 12 m., és de planta circular i d'una màxima simplicitat de línies. Aquest criteri de senzillesa s'extèn a la resta de construccions. L'edifici és blanc, amb teulades vermelles, coronat d'una torre cilíndrica blanc. La cúpula és de vidre, ja que el senyal de Sant Sebastià és aeromarítim. L'òptica és adaptada a aquesta funció i disposa de pantalles desviadores del feix aeri. (Més informació al número monogràfic de la revista del Col.legi d'Aparelladors La Punxa)




La seva llum és el punt de referència dels vaixells que hi recalen de nit, per poder cercar refugi al port de Palamós, quan bufa vent del nord al golf de Lleó.

Cronologia

Des de l’edat mitjana sempre ha estat ocupat aquest promontori com a lloc d’observació i guaita del pas d’embarcacions. Fins i tot, l’ermità que es va instal·lar al segle XVII en aquest contorn, feia funció de sentinella, donant l’avís als veïns del rerepaís, de possibles incursions de pirates o naus sospitoses.

El far va ser inaugurat l’1 d’octubre de 1857, a l'edifici annex una inscripció ho recorda: "FARO DE SAN SEBASTIAN. REINANDO ISABEL II. INAUGURADO 1857".

Malgrat la seva importància, va funcionar amb petroli fins l'any 1940, quan es va produïr l'electrificació del far. L'any 1964 es va modernitzar, convertint-lo en aerofar. A prop també hi ha la instal·lació del radiofar, posat en funcionament l’11 de desembre de 1970. Està conjugat amb els rafiofars de Maó i del Llobregat.
Es conserva la maquinaria original.

Bibliografia

Joan Carles Guerrero ."Els fars de la Costa Brava" monogràfic de La Punxa nº 30. Col·legi d'Aparelladors de Girona. Juliol 2000 pp.3-55
http://www.apb.es/ca/SERVICES/Serveis_Al_Vaixell/Senyalitzacio_Maritima/Descripcions/Sant_Sebastia