Balneari de la Font Picant

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 3811

 

carretera d'Osor (a 5 Km de Sant Hilari)

Sant Hilari Sacalm - La Selva

 

font: J. M.Pericàs. reconstr. Isidre Bosch

1881, 1895, 1927 1939-50

 

Ús: centre de rehabilitació de toxicòmans

Estat de conservació: bo

 

Descripció

Està situat al peu de la riera d'Osor i orientat a ponent. El seu estil arquitectònic és de tendència eclecticista. Disposa de quatre plantes i golfes. A la part de llevant hi ha una dependència més baixa que fou una ampliació. L'entrada té elements neoclàssics que li donen un aspecte sumptuós. Està construït amb pedra del país. Té alguns detalls ornamentals a les obertures. Disposa d'un teatre, així com de capella (aquesta darrera exterior a l'edifici).Les propietats beneficioses de les aigües d'aquest indret eren ja conegudes i documentades a principis del segle XVIII. Molt abans que s'hi bastís el primer edifici balneari , a finals del segle passat.
El primer establiment balneari que s'hi va aixecar va ser l'anomenat hotel Martin, motiu del seu fundador, Martin Pagès, i les seves aigües van ser declarades d'utilitat pública el 1879. L'edifici, de formes molt angulars, constava d'un sol cosde cinc plantes i disposava de 100 habitacions.
Durant els seus anys d'història el balneari va sofrir moltes remodelacions, com la de 1895, en que es va construir l'estany, l'anomenat passeig dels Enamorats i l'ermita neogòtica de Santa Maria de Monsolís. El 1927 va ser construída la Font Picant, segons el projecte de Josep M. Pericàs, amb una peculiar estructura arquitectònica.
L'època daurada del balneari va ser a principis de segle, en que era freqüentat per personalitats influents en la societat catalana.
Durant la guerra civil l'establiment va tancar , i com molts d'altres va ser reconvertit en hospital de sang. Mai va tornar a funcionar amb normalitat, malgrat que entre 1939 i 1950 l'arquitecte Isidre Bosch el va reconstruir i restaurar. El 1950 es va construir un parc a l'altre costat de la carretera. Malgrat totes les millores el balneari va tancar el 1960,

Bibliografia

"Balnearis de les comarques gironines" La Punxa. Nº 32 . Girona. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, 2002