Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis | « 911 de 4197 »
Catàleg general
Cerca transversal als fons revisats
La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.
Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.
Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.
Monestir Benedictí
Demaneu hora per consultar
aquesta documentació
Registre: 1945
Plaça del Monestir
Sant Feliu de Guíxols - Baix Empordà
medieval i barroc
Ús: Monestir / Esglesia Parroquial
Descripció
Antiga abadia benedictina que compren obres del del s.X fins el XVIII. El cos central és una església de nau romànica del XII, ampliada amb tres absis creuers el XIV. La façana principal, de pedra amb tres obertures verticals, és romànica i està presidida per la "Porta Ferrada", restes d'un edifici del X, composta per tres arcs de ferradura coronats per un seguit de nou arquets. A l'entrada també i destaca dos torres, la del Fum de planta semicirculars, de pedra amb basament coetàni a l'época de la "Porta Ferrada" i la torra del Corn, de pedra i planta rectangular, sense coronament i basament molt arcaic, d'época romana o visigòtica. A l'extrem nord del creuer hi ha una altra entrada que conserva les restes d'una de les cinc torres de pedra que s'agreguen el s.XIV per fortificat tot l'ambit del monestir. Cal esmentar les dos últimes restes de modificacions del monestir, són del sXVIII i és una entrada al recinte, avui "L'Arc de Sant Benet", porta barroca molt ornamentada, l'edifici de pedra i senzill que alberga les dependències del monestir.
La part medieval compren: porta ferrada, cenobi i fortificacions.
La porta ferrada, d'estil pre-romànic, està formada per tres arcs de ferradura molt correctes i podem constatar encara a l'extrem de migdia l'arrencada d'un altre que es desvia cap a ponent. Són de mides diferents, com també són desiguals els elements de que estan formats. Els arcs reposen sobre unes columnes poc altes, no passen d'un metre i coronades per capitells de forma aplanada i secció quadrangular, són llisos i alguns tenen per tot ornament una mena de boles als angles superiors. A la part superior hi ha una galeria amb tres obertures, sobre cada un dels arcs inferiors. Damunt d'aquestes obertures hi ha un fris de dinou arquets cecs, possiblement del segle XII.
A banda i banda de la façana romànica, trobem la torre del Corn i la torre del Fum, d'època romana o visigòtica. (s.V-IX) És molt possible que per la seva antiguitat formés part d'un altre edifici ja que s'han trobat restes arqueològiques romanes i visigòtiques, quan es construeix la porta ferrada s'aprofiten els basaments antics i es construeixen les torres actuals.
La torre del Fum, podia haver servit com a torre de guaita, té planta semicircular (recorda un tronc de planta lleugerament el·líptica, tallada en sentit longitudinal per un pla molt poc inclinat). D'uns dinou metres d'alçada, s'aixeca sobre un basament massis format per restes d'un edifici del segle V. La part més antiga és d'"opus spicatum".
La torre del Corn, podria haver servit de torra de guaita. És de planta rectangular i de grans dimensions. Ha perdut el seu coronament, però conserva el basament molt arcaic de pedra, amb grans filades de carreus molt grans i escairats, possiblement formava part de l'antic Castell de l'Abric de construcció romana. Per el seu aparell sembla que la torra, tambè de pedra, podria esser feta a partir d'aquest basament, als segles IX o X.
L'esglèsia del Monestir, data dels segles XI-XV. L a façana romànica molt sencilla amb tres obertures verticals; té una altra entrada lateral amb porta tardo-gòtica. Està formada per una nau amb creuer i tres absis poligonals. Apareixen elements romànics en el mur meridional que junt amb la volta de canó de la nau indiquen que es va construir el XI dins la modalitat llombarda. El tram oriental de la nau, el creuer i els tres absis son de la 2ona meitat del XIV i estàn coberts amb voltes de creueria i amb claus de volta decorats amb relleu. Als arcs de comunicació dels braços del creuer són de mig punt, potser del XII-XIII, dins la corrent romànica. Els finestrals de l'absis major i els menors, d'arc apuntat, són gòtics. A la sagristía, dels segles XVI-XVII, hi han colocats elements esculpits gòtics precedents de l'enderrocament de l'esglèsia de Sant Nicolau (no ben localitzada)
Torre de Tramuntana o dels Reis, a la segona meitat del segle XIV, d'acord amb les disposicions del rei Pere el Cerimoniós, es va fortificar tot l'àmbit del monestir, i a les dues torres inicials de la façana se'n varen afegir unes altres cinc sobre la capçalera gòtica acabades amb merlets rectangulars. La més ben conservada d'aquestes és la de Tramuntana, al costat septentrional del creuer, però queden restes d'una altra al costat occidental. Situada al costat de l'entrada lateral de l'esglèsia del monestir, representa l'estil gòtic civil. És de planta poligonal, amb sis costats lliures i un adosat al mur de l'esglèsia. Té poca alçada però l'amplada és considerable, està acabada en merlets. Construïda tota ella en pedra desigual, amb els angles reforçats per filades regulars de pedres polimentades i escairades. En els murs apareixen petites obertures sense seguir cap ordre ni simetria.
D'època barroca, cal destacar l'arc de Sant Benet del segle XVIII. Portada de pedra treballada i amb una ornamentacio molt rica. L'obertura es rectangular i queda emmarcada per quatre parells de columnes que reposen sobre un alt basament esculpit, dos parells son adosades i els restants son columnes lliures amb capitell classic sobre el qual s' eleva una amplia cornisa molt sortida que enllaca en la part central amb un arc que te a sota un escut amb elements referents a la ciutat, dos petits medallons horitzontals on s'inscriu l'any 1777. A la part superior s'hi obra una fornicula ricament ornamentada, avui buida. La porta queda definida en un arc quebradis que reslta el moviment de les linees. Es una portada formada per blocs rectangulars de pedra com a base sobre la qual reposa l'ornamentacio de pedra més blada.
També del segle XVIII, data l'edifici destinat a les estances del monestir. De tres pisos amb obertures rectangulars sense cap ornamentació, fora de la porta principal que està enmarcada amb pedra treballada. Interiorment té una gran escala sota cúpula, nombroses cel·les i sales, passadisos i cambres, tot cobert amb voltes de llunetes. Tot ell és de pedra arrebossada d'una gran austeritat.
Bibliografia
MARQUÈS CASANOVAS, Jaume. "Consideracions sobre l'origen del monestir de Sant Feliu de Guíxols" Sant Feliu de Guíxols, Quaderns del Baix Empordà . nº 1 1982.
Bussot i Liñón, Gerard. Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels incis fins el 1931. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Diputació de Girona, 2000.
Monestir Benedictí
Ajudeu-nos a revisar la documentació