Cementiri i panteons familiars

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 1183

 

Cementiri

Begur - Baix Empordà

 

1845

Contemporània: neoclàssic, neogòtic, neoromànic ..

 

Ús: funerari

Estat de conservació: Mitjà

 

Descripció

La majoria dels cementirs creats al llarg del s. XIX i XX segueixen una mateixa estructura. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna (per a les persones que no tenien nínxols ni panteó), parcel·les i nínxols particulars, una capella, un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resolia en un clos amb jardí.

Dels panteons del cementiri de Begur, cal destacar:
Panteó Família Caner: Planta en forma d'U amb un cos central i posterior més ample. Composició neogòtica d'arcs apuntats, el de la banda del cos posterior més gran que la resta. En els arcs laterals, tenen sopluig dos àngels (un duu biblía i l'altre creu). Tanca el panteó una reixa de forja.
Panteó Família Roger: Constituït únicament per una portalada. És d'estil neoromànic molt florit.
Pantó Família Forgas: Planta en forma d'U amb el cos posterior potenciat amb un àngel en actitut orant. L'àngel està emmarcat per un arc de mig punt. Els murs situats a banda i banda alberguen uns fornícula cadascun, també d'arc de mig punt.

Pertany a INCIDÈNCIES DEL NEOCLASSICISME.

Cronologia

Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.

Entre 1951 i 1953 Josep Esteve projecta el Panteó de la família Carreras.

Bibliografia

D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.