Casa Burgués o Sambola

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 21

 

Força, Carrer

Girona - Gironès

 

Birulés Bertran, Josep M.  →  / Cabré, Frederic  →  / Romans Fonsdeviela, M. Pilar  → 

?-1585 / 1996 (rest.)

Renaixement

 

Ús: habitatge / habitatge i despatx

Estat de conservació: bo

 

Descripció

El casal dóna, pel costat est, al carrer de la Força. La façana està constrïda amb carreus de pedra de Girona i ofereix una gran austeritat en els seves linees. Consta de planta baixa i tres pisos. Les finestres i balcons, distribuïts simètricament, mantenen el to senyorial però auster de la construcció. Destaca el portal forà, ample i alt, elaborat amb dovelles de pedra picada i amb regràs normal.
Transpassant el portal s'arriba a un pati interior on es troba una escala de pedra picada que permet l'accès a la casa. Es de dos trams i dos replans , protegits per una senzilla barana de ferro. Un mateix escut es repeteix dues vegades: a la base d0una finestra del primer replà (1583) i a la cara del replà que dóna al pati. En aquest darrer l'escut és ovalat, i està sostingut per dos àngels amb una decoració geomètrica que els envolta. El relleu té unes formes decididament renaixentistes.

Cronologia

Construcció S.XVI. Escut 1585
Durant el segle XV l'habitatge devia ésser ocupat per jueus del Call, encara que no tenim cap confirmació documental. És conegut que durant el primer terç del S. XVI algunes cases de jueus foren adquirides per eclesiàstics, i que aquests les renovaren per fer-ne llur habitatge. A l'entorn de 1600, la casa Brugués era dels hereus Sagrera i Miquel , que la compraren a Pere Bret, canonge de la Catedral i membre d'una familia amb bona posició a les esferes episcopals. d'ell i d'un seu familiar homònim són els escuts del pati. Tanmateix ells foren els patrocinadors de la major part de les reformes que transformaren un edifici preexistent (S.XVI). A començaments del segle XVII el Casal va passar a ésser propietat dels Brugués, ciutadans honrats de Barcelona i Girona. Al XIX s'hi refugiaren les monges benedictines de St. Daniel quan el monestir fou convertit en Hospital Militar. Fins l'any 1985 va ser el Museu D'Història de la Ciutat. Actualment és un despatx d'arquitectura.

Bibliografia

"Casals de Girona (IV)", Marques,J.M.-Girona 1984. "Guia d'Arquitectura de Girona", Girona 1980.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008