Església de Santa Maria de Vilamacolum

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2688

 

c. de l'Església

Vilamacolum - Alt Empordà

 

S. XI-XIII i XVII-XVIII

romànic i altres

 

Ús: església

Estat de conservació: B

 

Descripció

Edifici de planta rectangular amb nau única, absis semicircular i dues capelles laterals. Hi ha dos contraforts a cadascuna de les façanes laterals. La coberta és de teula a dues vessants.

La part més primitiva de l'església (s. XI-XIII) és la capçalera i un curt tram de la nau, en el seu extrem de llevant. Els murs de la resta de la nau corresponen a un moment més avançat dins el romànic. Aquesta part fou molt alterada en afegir-hi dues capelles laterals i, especialment, en reformar del tot la volta i fortificar l'edifici. A la façana principal hi ha una gran portalada dels s. XVII-XVIII. Sobre la llinda actual es conserva un arc de mig punt romànic, de dovelles ben tallades, que pertany a la porta anterior. Al centre del mur hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt.

La façana presenta una composició simètrica, amb porta d'accés rectangular. Damunt de la porta, hi ha una finestra d'arc de mig punt atrompetada i, a la part superior, un campanar de dues obertures. Es tracta d'un campanar de cadireta format per tres pilastres quadrangulats, de carreuada, que posteriorment havien estat unides mitjançant dos arcs fets amb rajols. Ara és coronat per una teulada de doble vessant, amb l'eix transversal, de sud a nord, sostinguda per tres bigues que travessen les pilastres. A la part alta de la façana, sota mateix del cloquer, vers el costat meridional, s'hi veuen dues grosses carteles que devien sostenir un matacà.

El mur frontal és cosntruït amb carreus grans i ben escairats, s'hi afegeixen dues capelles laterals dels segles XVII-XVIII i uns grans contraforts. El parament de l'absis i de l'extrem oriental de la nau -les restes més antigues de l'església-, contrasta amb la construcció de carreuada dels altres murs de l'edifici. El formen petites pedres, mal escairades i que es disposen en filades seguides però amb certa irregularitat. Al centre de l'absis hi ha una finestra d'un sol vessant i arcs de mig punt, l'exterior monolític. Una altra obertura idèntica es troba al mur meridional de la nau.

L'absis posseeix volta de quart d'esfera. L'arc triomfal, de mig punt i la coberta de canó del tram antic de la nau han hagut de ser reconstruïts. Aquesta és l'obra més important que s'ha fet a l'interior durant els recents treballs de restauració.

A l'interior de l'edifici s'identifiquen plenament els aparells de l'extrem oriental del temple, més primitiu, i la resta de la nau, construïda amb carreus. Aquesta part posseeix una coberta de creueria tardo-gòtica (s. XVI-XVII), dividida en tres crugies. Les claus de volta són molt senzilles. Les impostes dels arcs torals i nerviacions presenten una decoració esculpida de caire popular formada per testes humanes. L'espai de cada imposta l'ocupa una gran testa -una d'elles alada- o bé tres de petites; en algunes hi ha, també decoració floral.

Cronologia

L'església de Santa Maria de Vilamacolum presenta estructures d'època romànica dels segles XI al XIII. L'absis i l'extrem de la nau foren bastits a finals del segle XI. Bona part dels murs laterals de la nau i el frontis, són fruït d'una ampliació dels segles XII i XIII.
Durant els segles XVII i XVIII, tenen lloc obres de remodelació i es construeix la gran porta d'accés i sobren les capelles laterals.
En els darrers anys (80) el conjunt ha estat restaurat i s'han retrobat les antigues estructures de l'edifici.

Bibliografia

http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0