Castell de Quermançó

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2784

 

2 Km. del poble

Vilajuïga - Alt Empordà

 

s. XI-XV i s. XIX

medieval

 

Ús: defensa / patrimoni

Estat de conservació: B

 

Descripció

El castell de Quermançó es troba a menys de dos kms. de distància al nord de Vilajuïga i prop de la carretera que va de Figueres a Llançà. És acinglerat, inaccessible pels costats de ponent i de migdia, mentre els altres vessants tenen accentuades pendents.

Edifici militar.

L'edifici actual conserva restes dels segles X-XI a les muralles del sector nord. La resta pertany a èpoques posteriors. A l'exterior hi ha dues torres barranes com a protecció de la part accessible del turó. Una al nord, mig enrunada, amb espitlleres i talús (s. XIII) i l'altra, més gran, enfront de la porta del primer recinte emmurallat i que fou enderrocada a consciència fins al talús (s. XIII). A l'interior i a la part superior hi ha les restes de muralles més antigues, la cisterna i la torre d'homenatge. També hi havia una capella (amb cinc arcs de diafragma) i una llarga estança, en un nivell més baix, amb espitlleres i arcs de diafragma. Tot aquest conjunt era envoltat per una muralla, primer recinte, avui quasi desapareguda. El mur de tramuntana presenta, incís en un carreu, l'escut del comtat d'Empúries.

Cronologia

L'actual edifici conserva restes dels segles X-XI a les muralles del sector nord. El basament de la torre mestra, el mur espitllera de la construcció que fou capella i potser la cisterna poden datar d'època baix medieval, dels segles XIII o XIV. De la mateixa època són les torres barranes. Dels segles XIV-XV és la sala del sector de tramuntana, amb arcades.

Els historiadors i arqueòlegs el suposen molt antic. No descarten que ja existís en època ibera o romana. El castell pròpiament d'època feudal és datable del segle XI. Fou propietat dels comtes d'Empúries i és documentat que l'any 1078 Ponç I el deixà als seus fills Hug i Berenguer. Fou aquest mateix comte el que instal.là l'arxiu diplomàtic del comtat en aquest castell. Surt documentat al llarg dels segles XI i XII quan el comte d'Empúries s'enfrontava amb el vescomte de Peralada i també quan hi havia enfrontaments amb el comte de Barcelona.

El segle XIII va sofrir setges dels creuats francesos de Felip l'Ardit, ja que els seus defensors, igual com el comte emporità, estaven a favor del rei Pere, però es rendiren enfront de la superioritat de l'enemic. Més tard fou saquejat i destruït pels francesos. Durant la guerra dels remences, l'any 1472, fou ocupat per les tropes del rei Joan II. En els segles posteriors fou abandonat fins que durant la invasió napoleònica fou considerat punt estratègic important pels francesos, així que en reedificaren una part per guardar-hi armes i explosius; alhora que vigilaven bona part de la plana i la costa de Roses.

La fortalesa és l'escenari de diverses llegendes i contalles populars que, en part, ha recollit Joan Amades.

Bibliografia

http://www.vilajuiga.com/index.php
http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0