Església de Sant Maurici (o Sant Mori)

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 3126

 

Plaça de la Marquesa

Sant Mori - Alt Empordà

 

s. XVIII (1788) i restes s. XIII

Barroc - Neoclàssic

 

Ús: església

Estat de conservació: B

 

Descripció

Edifici de nau única amb àbsis de planta semicircular i capelles laterals. L'interior del temple fou restaurat fa uns anys, netejant tots els murs de la capa de calç que els cobria. La volta de la nau és apuntada i seguida. L'arc triomfal és, també, apuntat i la coberta de l'absis pren la forma ametllada.

L'absis, de planta semicircular, posseeix una finestra de doble esqueixada i arcs apuntats. A la paret de llevant de la capella que forma una mena de creuer, hi ha una altra finestra de doble biaix i arcs de mig punt. A la banda meridional de l'absis s'hi afegeix la sagristia.

A la façana principal, de ponent, hi ha una gran portalada rectangular. Sobre la seva llinda hi ha una fornícula i hi figura, incisa, la data 1788. Portalada d'inspiració clàssica, amb dues pilastres a cada costat i una cornisa superior que suporta una petita fornícula amb una imatge. Al centre de la façana hi ha una obertura circular motllurada. L'acabament d'aquesta façana és sinuós amb cornisa de maó.

El campanar s'aixeca a la banda nord de la façana, angle nord-oest de l'edifici. És de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc apuntat, algunes tapiades (en un d'aquests espais hi ha un rellotge de sol amb la data 1790). Sobre la terrassa superior s'alça un petit torricó també octogonal que té quatre arcs apuntats. Els murs laterals no són visibles perquè tenen cases afegides.

Murs d'aparell de còdols i altres pedres sense treballar. Les úniques parts on hi ha carreus són el cos superior del campanar i la part baixa del frontis. Les cantonades i les obertures són també pedres tallades. A l'interior, entre el pedruscall, es veuen alguns carreus antics que podrien pertànyer a l'església del s. XIII.

Cronologia

Església documentada des del segle XIII, però la construcció que ens ha arribat és del XVIII.

Bibliografia

http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0