Pia Almoina - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 59

 

Pujada de la Catedral, núm. 8

Girona - Gironès

 

Danés Torras, Josep  →  / Cervera Flotats, Benet  →  / Moner Codina, Jeroni  →  / Pla Masmiquel, Arcadi  → 

XIII-XV-XVII -XVIII / 1923-1926 (ref.) / 1973 - 1983 (rehab.)

gòtic

 

Ús: Beneficència / Administratiu

Estat de conservació: Bo

 

Descripció

Edifici gòtic que, a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest, va anar creixent de manera orgànica, tot ampliant-se amb les successives adquisicions de cases veïnes: la capella gòtica de Sant Mateu (documentada l'any 1397 i les restes de la qual es troben al Museu d'Arqueologia), les cases de la banda de la plaça dels Apòstols entre 1415 i 1421 (entre les quals el Consell Jueu). Amb la instal·lació de les Escoles Pies s'adequa l'edifici a l'ús escolar i es basteix una capella neoclàssica (1856-1859) sota la torre central.

Edifici de planta baixa i tres pisos en el cos lateral dret (el més antic) i quatre en l'esquerre. Cal remarcar l'interès que presenten les façanes. La principal, formada per un gran parament de carreus, presenta tres parts diferenciades A la planta baixa, s'obren dues portes, la més gran amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions, coronada per una escultura de la Mare de Déu. En els dos pisos següents hi ha petites finestres coronelles, les del primer amb dues columnes i capitells 8s. XIV) i, les del segon, més senzilles, amb una sola columna. la composició segueix el model de l'arquitectura del gòtic civil català, semblant a la façana del c. Sant Honorat del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. El cos superior manté un mateix tipus d'obertura, encara que de menors dimensions, i coronen l'edifici uns merlets. La façana est, fruit d'una ampliació posterior, també ofereix tres cossos difernciats, amb un mur gòtic inferior, construcció intermitja renaixentista i arcuacions recents sota el teulat. La torre central articula i unifica els dos cossos laterals.

Entre els anys 1921-1926, l'arquitec te Josep Danés restaura la façana gòtica del nord amb criteris historicistes, modificant algunes obertures i afegint el pis superior amb els merlets.

Rehabilitació per seu del Col·legi d'Arquitectes. Entre els anys 1973 i 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla reahabiliten l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. El projecte és una mostra d'intervenció contemporànea en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. A més de la reforma dels interiors, que han conservat l'estructura bàsica, destaca la construcció de l'escala. La seva situació la converteix en l'eix vertebrador dels dos cossos laterals a la part posterior de l'edifici (funció que a la façana realitza la torre medieval amb la que està lligada). Té un disseny geomètric, a base de volums construits en ferro i vidre que es superposen a través de línees ascendents, una inclinada i l'altre vertical. No respon a una idea estrictament funcional, doncs, predominen els criteris estètics d'intentar crear una emergència arquitectònica en un espai fins aleshores molt degradat. L'estructura permet l'accés directe des de l'aparcament, i en el seu interior estableix una simètrica correspondència entre els diferents cossos d'esglaons.

Mare de Deu de la Pia Almoina (s. XV). Imatge de la Verge situada a la façana principal. Figura de canon curt vestida amb una llarga vestimenta que fins i tot li cobreix el cap. Està coronada i du a la mà esquerra un pom de flors. L'escultor va seguir els paràmetres marcats per la iconografia mariana de l'època gòtica. La delicada corvatura del cos, els plecs de la vestimenta i l'expressió amable l'acosten als models de verges franceses tant reproduides a Catalunya. La figura està tallada en pedra, i es troba situada damunt una senzilla peanya sostinguda per un permòdol en forma d'àngel. Un característic dosseret gòtic cobreix l'estàtua.

Cronologia

La Demarcació de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya ocupa l’edifici de la Pia Almoina (s. XIV), institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la Catedral i, el dels estaments civils. La Pia Almoina de Girona fou fundada per Arnau d'Escala l'any 1228 a partir de donacions efectuades pel bisbe Guillem Gaufred, tresorer de la Catedral, i posteriorment pels llegats de Pere Barceló, presbíter de Palafrugell. Aquesta intstitució exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el Bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; iniciant-se un litigi entre almoina o inversió que durarà fins a l’any 1776, quan el Bisbe Lorenzana l’adscriu al nou Hospici. L'època de més esplendor de l'Almoina correspon als segles XVII-XVIII, moment en què es proporcionava aliment a 5000 persones.

A finals del s. XVIII a conseqüència de la desamortització d'obres pies decretada per Carles IV, l'edifici és venut almenys a cinc compradors diferents.

L'any 1856 les Rvdas. Madres Escolapias compren tres de les finques per destinar-les a escola. La primera obra que hi realitzen és la capella en estil neoclàssic i accés des de la pujada de la Catedral.

Al llarg dels anys en què l'edifici va acollir l'escola de les Escolapies (fins 1975) s'hi varen realitzar diverses obres d'adequació, entre elles cal destacar:
- el 1916 M. Madurell Rius realitza, a banda de l'adequació d'algunes aules, la porta vidriera de l'entrada principal i una vidriera per l'escala principal.
- el 1926 Josep Danés Torras duu a terme la restauració de la façana que suposa la restitució del seu aspecte gòtic original (obertura finestrals cegats, etc) i d'una part de l'interior, tot reparant la primera crugia que amenaçava ruina. A conseqüència de les obres s'aixeca un pis a l'ala oest de l'edifici, aprofitant per canviar la inclinació de la coberta per tal de dirigir les aigües pluvials a l'interior del pati i poder suprimir així les antiestètiques canals de la façana. L'obra s'acaba el 1929, i en aquest any rep el premi de la Càmara Oficial de la Propiedad Urbana de la Provincia de Gerona.
- 1945-1947, Bartomeu Llongueras projecta la reforma dels espais interiors de l'angle N-E. Habilita l'espai de les golfes per aules i projecta la sala d'actes o teatre (un espai que serà decorat pels germans Busquets)

El 2 de febrer de 1979 l'edifici de la Pia Almoina és declarat "monumento histórico-artístico, de carácter nacional", pel Real Decreto 535/1979

Entre els anys 1973 i 1983, els arquitectes Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla el rehabiliten per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya.

Bibliografia

Pere Gifre Ribes, "Història de la Pia Almoina" a Revista Recerques núm. 30, Barcelona 1989, pàg. 7-27.
J. Marquès Casanovas, “La Pia Almoina del Pa de la Seu de Girona” a Revista de Girona 1977 (núm. 81), 1978 (núm. 82), 1979 (núm. 88) i 1981 (núm.96)
J. Marqués. Mas precisiones sobre el Call gerundense. La ordenación de 1418, Luis Batlle Prats, Madrid 1961. Guia d'arquitectura de Girona, Ed.COAC.
Núria Dalmases, L'art gòtic segles XIV-XV. Barcelona, 1984.
Revista Jano Arquitectura, núm. 48. Barcelona, 1977.
Revista Architecture and Urbanisme, núm. 140. Tokio, 1982.
Inventaris d'Arquitectura. Jeroni Moner. Girona, COAC. Dem Girona. 2002.
Jaume Fabre, Guia d'escultures als carrers de Girona. Girona,1985.
Joaquim M. Puigvert Solà, Josep Danés i Torras, arquitecte. Una biografia professional. Olot, 2003.
DOMENECH; Gemma. GIL TORT, Rosa Maria La Pia Almoina. Quadern de la Revista de Girona. Girona, Diputació i Caixa de Girona. 2010 (en premsa)
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008