Farinera Teixidor / El Punt

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 167

c. Santa Eugènia, 42

Girona - Gironès

1910-11 i 1923 / 1946 - 50 / 1997-2000 (rehabilitació)

Contemporània

Ús: industrial (farinera) + habitatge / industrial Punt Diari

Estat de conservació: B

Descripció

L'any 1910 l'industrial Alfons Teixidor encarrega a Masó una de les obres que esdevindrà emblemàtica en la carrera de l'arquitecte: el complex integrat per la vivenda de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. La funció de l'edifici queda revelada des de l'exterior, tal com va deixar escrit el propi arquitecte "..fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines..". Les peces de majòrica blanca del taller d'Antoni Serra i les escates dels germans Coromina permeten a Masó materialitzar aquestes paraules.
Aquest edifici, considerat l'obra mestra del modernisme a Girona, permet redescobrir el treball dels artesans amb qui col·laborava Masó: la ceràmica de Serra i Coromina, la forja de Cadenas i els vitralls de Rigalt, Granell & Cia.

Actualment només es conserva el conjunt d'habitatge i les oficines i les façanes de les ampliacions posteriors. Els magatzems, tallers i fàbrica varen ser enderrocats l'any 1991.

Cronologia

Encàrrec d'Alfons Teixidor a Rafael Masó amb projecte de 1910. Les obres s'allarguen fins a 1912.
L'any 1915 s'amplia el conjunt amb la construcció d'un magatzem.
L'any 1923 té lloc una nova ampliació q/ue suposa la construcció d'uns grans magatzems amb façana a la carretera Santa Eugènia, l' addició d'un pis al pont i la construcció d'una tribuna a la planta pis del cos d'oficines, que es adaptat com a habitatge.
Entre els anys 1946-1950 l'arquitecte Josep Esteve reforma els interiors de les oficines i l'habitatge.
Els magatzems, tallers i fàbrica varen ser enderrocats l'any 1991.
L'habitatge i les oficines varen ser rehabilitats i reformats per l'arquitecte Arcadi Pla, entre els anys 1997-2000, que va afegir una nau per adaptar l'espai com a seu del diari El Punt.

Bibliografia

AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
AAVV, Girona, Itineraris urbans 1. L'arquitectura de Rafael Masó a Girona. Girona, Ajuntament de Girona,1995.
AAVV, Masó explica Masó. Girona, COAC, 2001.
AAVV, Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Girona, COAC, 2002.
LACUESTA, Raquel - CUSPINERA, Lluís, Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Barcelona, Fundació "La Caixa", 2006.
PERICAS, Josep M. "L'arquitecte Rafael Masó i la ciutat de Girona". Barcelona. Arquitectura i Urbanisme núm. 7. Setembre 1935.
TARRUS, Joan - COMADIRA, Narcís. Rafael Masó Arquitecte Noucentista. Girona, COAC-Lunwerg, 1996.
AAVV, Josep Esteve Corredor. Fons d'Arxiu. Girona, COAC, 2007.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008