Casa Ensesa i Farinera Montserrat / Escola Municipal de Música

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 183

C. Barcelona, núm. 68

Girona - Gironès

1913-1915 i 1932 / 1950 /1994-5

Noucentisme

Ús: habitatge i industrial / enderroc / conservatori música

Estat de conservació: B

Descripció

Entre 1906 i 1932 Rafael Masó intervé diverses vegades en el conjunt de la Farinera Montserrat, sens dubte, però, la intervenció més destacable és la reforma i ampliació de la casa de planta baixa i pis adossada a la fàbrica per convertir-la en habitatge de la família Ensesa i oficines de la fàbrica, que duu a terme entre 1913 i 1915.

El cos afegit per Masó és el que correspon a les dues portes d'accés i al frontó. La remodelació del cos existent afectà tant els interiors com la façana. Masó també va realitzar e disseny dels mobles del dormitori del fill, el moble del rebedor, la saleta de rebre... En aquesta obra es mostra el llenguatge plenament noucentista del seu autor, en sintonia amb l'arquitectura centroeuropea del moment. Cal esmentar la contribució dels col·laboradors habituals de Masó com Joan Baptista Coromina, que és l'autor de l'àngel de ceràmica blanca de la pica del pati i, de Fidel Aguilar, autor del relleu de guix de l'escala i dels dos putti del moble del rebedor.

De l'obra de Masó es conserven les façanes principals i l'escala interior, amb una làmpada dissenyada per ell mateix. La resta de l'edifici va patir considerables modificacions amb la reforma de Francesc Folguera l'any 1950, que remodelà els interiors de la planta pis, construí una nova tribuna a la façana, desmuntà fusteria i vitralls interiors i va canviar el color de la façana. La fusteria els vitralls del rebedor i escala es conserven al Museu d'Història de la Ciutat.

En aquest mateix conjunt, l'any 1931 Masó construeix un magatzem lateral dins el recinte de la farinera, amb una planta aixecada per a càrrega i descàrrega de camions i una marquesina. I l'any següent una nova tanca, en substitució d'una d'anterior que no abarcava tot el solar, que exemplifica el gir cap el racionalisme que fa la seva última arquitectura.

Després de l'enderroc de la fàbrica i els magatzems i, d'un període d'abandó, la rehabilitació de 1995 va permetre recuperar aquesta obra per la ciutat com a Escola Municipal de Música.

Cronologia

Rafael Masó intervé diverses vegades en el conjunt de la Farinera Montserrat entre els anys 1906 i 1932.
Entre 1906-1907, construcció d'un magatzem afegit a la farinera entre les naus existents i les vies del tren de Sant Feliu.
L'any 1913 es construeix un cos de la fàbrica a la part posterior de la casa.
Entre 1913-1915 es construeix la Casa Ensesa (habitatge família Ensesa i oficines Farinera Montserrat). De l'any següent són els dissenys del mobiliari
L'any 1920, magatzem adjunt a la fàbrica i paral·lel a les vies del tren de Sant Feliu.
Entre 1920-1921, reforma i ampliació de la fàbrica.
1931, magatzem lateral
1932, nova tanca.
El 1950 remodelació dels interiors de la planta pis i canvi del color de la façana a càrrec de Francesc Folguera.
En els anys vuitanta es varen reformar les oficines de la planta baixa, perdent-se tots els elements originals. Posteriorment es va abandonar el conjunt. S'enderroquen les dependències de la fàbrica i els magatzems (la Farinera el 1988) quedant la casa aïllada i mancada de façana posterior.
L'any 1995 la casa va ser rehabilitada com a seu de l'Escola Municipal de Música per els arquitectes M. Bosch, M. Nogués i F. Domínguez.

Bibliografia

AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
AAVV, Girona, Itineraris urbans 1. L'arquitectura de Rafael Masó a Girona. Girona, Ajuntament de Girona,1995.
AAVV, Masó explica Masó. Girona, COAC, 2001.
AAVV, Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Girona, COAC, 2002.
LACUESTA, Raquel - CUSPINERA, Lluís, Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Barcelona, Fundació "La Caixa", 2006.
PERICAS, Josep M. "L'arquitecte Rafael Masó i la ciutat de Girona". Barcelona. Arquitectura i Urbanisme núm. 7. Setembre 1935.
TARRUS, Joan - COMADIRA, Narcís. Rafael Masó Arquitecte Noucentista. Girona, COAC-Lunwerg, 1996.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008