Banys Àrabs

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 9

C. Ferran el Catòlic, s/n

Girona - Gironès

s. XII / 1929-1932 rest. / 1990 rest

Romànic

Ús: Banys / patrimoni

Descripció

Edifici romànic amb elements arabitzants destinat a establiment públic de banys. La construcció s'estructura seguint la seqüència tipològica nord-africana, hereva del balnearisme romà. L'entrada (a llevant) conduïa al maslah o apodyterium (lloc de relació, preparació i conversa), des d'on s'accedeix al frigidarium (amb latrines i voltes de pedra tosca) i d'aquí al tepidarium i finalment el caldarium o hararà per al bany calent i exudatori. Aquest darrer espai limita amb la cambra de l'equip tècnic, format per forn, calderes i cisternes. La seqüència gaudeix d'un sistema integrat de conducció d'aigua calenta i desguassa a una impecable claveguera existent.

El primer espai (el maslah o apodyterium) és l'espai arquitectònic més brillant, amb piscina central coberta per una cúpula sostinguda per columnes amb estilitzats capitells corintis, i finestres apuntades obertes a un jardí. Cal destacar els capitells de les vuit columnes que sostenen l'estructura de la llanterna sobre la piscina octogonal. Aquests capitells tenen forma rectangular i descansen damunt un astràgal cilíndric i voluminós. Presenten decoracions escultòriques de tema vegetal, a base de fulles superposades als angles que experimenten nombroses variacions. Estilísticament presenten uns esquemes romànics en un moment en que aquests ja eren en desús. Cal esmentar l'estreta relació formal i iconogràfica de les àligues que es troben als Banys Àrabs amb les que apereixen a un capitell del Museu d'Art de Girona i en un altre Claustre de Sant Pere de Galligans.

A partir del segle XVII l'espai es va destinar a rebost, cuina i bugaderia del convent de les monges caputxines al qual pertanyia l'edifici. L'any 1929 els arquitecte Rafael Masó i Jeroni Martorell emprenen la restauració com a monument públic. En els anys 90 una nova restauració ha investigat l'estructura de les cobertes i instal·lacions, creant un itinerari turístic.

Cronologia

Construcció del segle XII amb importants reformes durant el XIII. Les primeres notícies documentades de l'edifici són del 1194 quan el rei Alfons II el Cast cedí les rendes provinents dels banys a la Seu de Girona. El 1294 Jaume II feu donació dels banys a Raimon de Toilà amb la condició que els reconstruís, després dels greus desperfectes que havien patir durant el Setge de 1283. Durant el segle XV es clausura l'establiment, que continua en mans privades.
El 1618 les monges caputxines compren l'edifici, que passà a formar part del seu convent.
Durant el segle XIX es popularitzà el nom de Banys Àrabs.
L'any 1929 passen a tituralitat pública i s'inicien els treballs de restauració, que van a càrrrec dels arquitectes Rafael Masó i Jeroni Martorell, essent Emili Blanch arquitecte responsable del Servei de Monuments. Aquesta intervenció desapareix durant la nova remodelació i restauració dels anys 90.

Bibliografia

AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
AAVV, Girona, Itineraris urbans 1. L'arquitectura de Rafael Masó a Girona. Girona, Ajuntament de Girona,1995.
AAVV, Masó explica Masó. Girona, COAC, 2001.
AAVV, Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Girona, COAC, 2002.
MARQUÈS, Jaume - MIRAMBELL, Enric - SAGRERA, Jordi. Els Banys Àrabs de Girona. Girona, Consell Comarcal del Gironès, 1994.
LACUESTA, Raquel - CUSPINERA, Lluís, Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Barcelona, Fundació "La Caixa", 2006.
PERICAS, Josep M. "L'arquitecte Rafael Masó i la ciutat de Girona". Barcelona. Arquitectura i Urbanisme núm. 7. Setembre 1935.
PUIG i CADAFALCH, Josep. Els Banys Àrabs de Girona i la influència moresca a Catalunya. Barcelona, IEC, 1913-1914.
PUIG i CADAFALCH, Josep. Els Banys Àrabs Guia descriptiva. IEC, Barcelona, 1936.
TARRUS, Joan - COMADIRA, Narcís. Rafael Masó Arquitecte Noucentista. Girona, COAC-Lunwerg, 1996.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona. Àrea Urbana . Girona, Triangle Editorial. COAC. 2008