Església i convent de Sant Domènec / Facultat de Lletres

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 64

Pl. Ferrater Mora

Girona - Gironès

s. XIII-XIV / s. XVII-XVIII / 1958-1964 / 1976-1984 / 1980-1986 / 1987-1995

Medieval-Moderna

Ús: religiós (convent) / docent (facultat UdG)

Estat de conservació: B

Descripció

Situat en una de les vessants de la Torre Gironella i en el clos de la segona muralla medieval, constitueix un dels models més rellevants de fundació d'orde mendicant a Catalunya. És l'únic que ha conservat la seva distribució inicial, malgrat les reformes sofertes.

L'edifici conventual s'organitzava a l'entorn de dos claustres. Un d'ells fou parcialment desmontat durant l'ocupació militar de l'edifici i remuntat al davant del convent fins a la rehabilitació del conjunt, quan va ser traslladat al Museu d'Història de la Ciutat. L'altre claustre és de dos pisos. A la part baixa d'arcs trevolats i columnes geminades i capitells amb motius vegetals (exceptuant alguna representació del Naixement). L'any 1809 es va mutilar la part annexa al convent i més tard es va refer, però d'obra massissa. En el pis superior presenta arcs carpanells i columnes senzilles.

L'església de nau única (model molt utilitzat en el gòtic català i del qual en constitueix una de les primeres mostres) amb absis poligonal, coberta d'arcs apuntats, contraforts esgraonats i finestres d'arc apuntat. Pel costat dret comunica amb el claustre, mentre que a l'esquerra s'han obert dues capelles barroques. dedicades a Sant Dalmau Moner i a la Mare de Déu del Roser (1751). Els seus volums exteriors contribueixen a donar al conjunt de l'edifici una rica complexitat espacial.

Actualment l'edifici acull la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Cronologia

Convent contruït abans de 1252. L'església data del s.XIV amb diverses intervencions fins el segle XVIII.
Convent fundat per Berenguer de Castellbisbal i Arnald de Segarra l'any 1253, després dels de Barcelona (1219), Lleida (1225), Perpinyà (1242) i Tarragona (1250). En foren benefactors el propi rei Jaume I, Fra Giralt d'Hostalric (+1276) que va fer bastir el claustre primitiu, Beatriu de Torroella (+1292), que féu aixecar la sala capitular i la font de l'angle sud del claustre, avui desapareguda. Intervingué també en la seva construcció Sant Ramon de Penyafort amb la intenció de combatre l'heretgia albigesa. L'any 1310 s'acabà l'església, consagrada el 1339. De construcció posterior són el claustre superior (segle XVII) i les capelles barroques (1751 aprox.) dedicades a Sant Dalmau Moner i a la Mare de Déu del Roser.
L'any 1835 es produí l'exclaustració dels religiosos, convertint-se el convent en caserna militar fins el 1945 en què fou abandonat, a excepció de les dependències del Govern Militar. L'altar i l'escultura de la Mare de Déu de Roser es varen conservar a l'església del Mercadal fins a la guerra civil.
Coincidint amb la represa del culte a l'església (culte que va durar pocs anys) Josep Esteve i Joan M. de Ribot varen restaurar l'església (1958-1964) i anys després (1976-1984) hi torna a inrervenir Ribot amb Josep M. Fina .
En els anys vuitanta Arcadi Pla va restaurar la coberta i el sòl del claustre.
A partir de 1987 Jordi Bosch, Joan Tarrús i Santiago Vives porten a terme la rehabilitació del conjunt per a Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Bibliografia

AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
AAVV, Bella pedra vella. Girona, Diputació de Girona.
Inventaris d'Arquitectura Bosch i Tarrús. Girona, COAC-Demarcació de Girona, 2001.
Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. Girona, COAC 2003.
Marqués, Jaume. Girona Vella. Girona, Ajuntament de Girona.
Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. Barcelona, Destino, 1978.
AAVV, Josep Esteve Corredor. Fons d'Arxiu. Girona, COAC, 2007.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008