Cementiri de Girona / Façana

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 170

Ctra. Sant Feliu de Guixols

Girona - Gironès

1829 / 1851 / 1917-1919

Neoclàssic / Noucentisme

Ús: funerari

Estat de conservació: B

Descripció

El cementiri municipal de Girona segueix la mateixa estructura que la majoria dels cementirs creats al llarg del segles XIX i XX. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna, parcel·les i nínxols particulars, una capella, un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resol en un clos amb jardí.

La capella, en el cementiri de Girona és de planta circular i estil neoclàssic. Presenta façana d'ordre dòric, estructurada amb quatre columnes de pedra, capitells, àbac quadrat, el fris i l'entaulament, i el frontó amb timpà. L'interior és amb columnes perimetrals a manera de templet. Aquesta capella ocupa el fons de l'eix central que comunica amb el portal d'accés al cementiri, per tant es fa visible des de l'exterior. Aquest model de capella recorda, sobretot la façana, d'altres capelles de cementiris neoclàssics com els de Mataró, o el cementiri Vell de Barcelona. Inicialment el volum no quedava tant encaixat pels nínxols laterals, ja que aquests eren més baixos.

L'any 1917 l'Ajuntament de Girona convoca un concurs públic per a la construcció de la nova façana, al qual es presenten entre d'altres els arquitectes Enric Catà i Rafael Masó. El projecte guanyador és el de Masó, que preveu una paret de tanca paral·lela a la carretera de Sant Feliu amb un pavelló a cada extrem (la casa del guarda i la capella) i una nova portalada a la part central, que quedarà sense realitzar. El mur de tancament, construït amb pedra de Girona i coronat per un fris ceràmic, presenta diversos elements escultòrics de caire simbòlic. Els pavellons dels extrems combinen les argerates grises de Quart realitzats a Can Marcó, la pedra de Girona i la ceràmica vidriada de La Gabarra de La Bisbal.

Cronologia

Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XIX, i en algunes poblacions el s. XX.
La primera ordenació del cementiri municipal de Girona data dels anys 1821-1829 (plànols). L'any 1851 es construeix la capella. L'any 1863 es va dur a terme l'exhumació de les restes del cementiri dels Caputxins i el seu trasllat al cementiri de Girona.
El 1919 es construeix la tanca exterior, seguint el projecte de l'arquitecte Rafael Masó datat l'any 1917, que havia guanyat el concurs promogut per l'Ajuntament de Girona. En aquest concurs també s'hi presenta Enric Catà i Catà.

Bibliografia

AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
AAVV, Girona, Itineraris urbans 1. L'arquitectura de Rafael Masó a Girona. Girona, Ajuntament de Girona,1995.
AAVV, Masó explica Masó. Girona, COAC, 2001.
AAVV, Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Girona, COAC, 2002.
AAVV. Fons d'Arxiu. Enric Catà i Catà (1878-1937). Girona, COAC, 2005.
COMADIRA, Narcís "Arquitectura i Prejudici: La tanca del Cementiri de Girona" a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme núm.163. COAC, octubre de 1984.
GRAU, Dolors. Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.
LACUESTA, Raquel - CUSPINERA, Lluís, Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Barcelona, Fundació "La Caixa", 2006.
PERICAS, Josep M. "L'arquitecte Rafael Masó i la ciutat de Girona". Barcelona. Arquitectura i Urbanisme núm. 7. Setembre 1935.
TARRUS, Joan - COMADIRA, Narcís. Rafael Masó Arquitecte Noucentista. Girona, COAC-Lunwerg, 1996.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008