A mitjans de la dècada dels 60 existia entre els arquitectes una preocupació creixent per la ràpida destrucció que el creixement econòmic causava en el patrimoni arquitectònic. Tant a les ciutat com a la costa s'assistia a la desaparició d'edificis, enclaus i paisatges de forma ràpida i incontrolada. Per això, ja a principis dels 70, com a reacció, un grup d'arquitectes en el si del Col·legi d'Arquitectes, decidiren passar a l'acció i començar a documentar aquell patrimoni amenaçat. Es llançaren a recollir imatges, plànols originals, elaboraren catàlegs d'elements a protegir, es personaren davant l'administració amb el tènue exercici de democràcia que el règim permetia... havia nascut l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes. En realitat tot va començar com un Centre de Documentació. Aquella primera embranzida del Col.·legi a Barcelona aviat es va escampar per les Demarcacions. En el cas de Girona hi ha documents que avalen el projecte del que havia de ser el futur Arxiu Històric - Centre de Documentació ja al 1970, a partir de la guspira que representó la documentació de l'arquitecte noucentista gironí Rafael Masó i Valentí. Avui l'Arxiu Històric - Centre de Documentació de la Demarcació de Girona és un Servei que integra tant l'Arxiu Col·legial, testimoni de la gestió de la demarcació des de l'any 1932, com els fons de l'Arxiu Històric, com la informació continguda en els diferents suports del Centre de Documentació, que dóna assistència als col·legiats i als ciutadans tant a nivell professional com acadèmic.