Arquitectura
barcelonina dels anys 30
Una declaració d’intencions
L’exposició Barcelona anys 30: la tradició
renovada, que es pot visitar a la Sala d’Exposicions del COAC fins el 31
d’octubre, centra el seu interès en una sèrie de peces que, "fins i tot per
als més interessats en l’arquitectura de l’època, eren desconegudes, algunes,
o no suficientment difoses a la societat, les altres", segons paraules de Gerard
García-Ventosa, vocal de Cultura del Col.legi, durant l’acte innaugural.
|
 |
|
La mostra conté exemples significatius de les obres dels arquitectes P. Benavent, R.
Duran i Reynals, F. Folguera, J. Mestres i Fossas, A. Puig Gairalt i R. Puig Gairalt, era
un recull provinent dels arxius històrics del COAC i de l’Ajuntament de
L’Hospitalet, i de les famílies de cadascún d’ells. Pel que fa al es poden
apreciar dos vessants diferents. La primera fa referència a una clara voluntat
d’anàlisi d’una "arquitectura intemporal", tal com la qualifiquen els
comisaris, Antoni Pizza i Josep M. Rovira. La segona, a la de obtenir un recull de
conceptes arquitectònics heterogenis, però també entrelligats per la uniformitat que
atorga la pertinença dels autors de les obres exposades a una dècada en la qual van
destacar les intencions innovadores, tot obrint-se pas a travès d’un context
polític difícil (la Dictadura).
Els factors més destacables del Moviment Modern, i qué
són el fil conductor de éxposició, és concreten en:
- el trencament amb l’estètica compositiva clàssica,
de la ma del qual la cultura arquitectònica va començar a arrelar a Barcelona;
- la utilització d’una sèrie d’elements que en
penetrar a la ciutat la incorporen a la llista del que llavors s'entenia per metrópolis
moderna (edificis d’oficines, escoles i altres edificis que, per desconeguts, la gent
no entenia);
- el rigor generalitzat en tots els aspectes constructius,
amb una especial preocupació per "posar-se al dia" (algun d’els projectes
revelava, per exemple, la incorporació a l’edifici d’un sistema d’aire
condicionat).
Però, sobre tot, el tret característic dels
arquitectes barcelonins dels anys 30 es el de desproveïr l’arquitectura de
l’ornamentació que fins aleshores havia prevalgut. No és una casualitat que les
obres dels arquitectes barcelonins dels anys 30 es coneguin amb l’apel·latiu
d’arquitectura "del silenci". Es van fer, per primera vegada, edificis que
deixaven endevinar les "intencions" de l’arquitectura.
|
