CODERCH 1940 - 1964
 |
|
 |
 |
Edifici de la Barceloneta |
Durant aquests darrers anys, el Ministeri de Foment, a través de la Direcció General d'Arquitectura i Urbanisme, concretament des de la seva sala d'exposicions, ha desenvolupat un ampli programa de revisió dels que es consideren els millors arquitectes espanyols del nostre segle. Es tracta d'aquells que van saber mantenir tant la voluntat d'interpretar l'arquitectura racionalista com dels que van insistir en la qualitat de l'arquitectura, en la seva voluntat de renovació lluny del conformisme acadèmic que s'impartia a les aules. Aquesta operació s'ha realitzat sovint incorporant altres institucions col·laboradores, en aquest cas el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Així doncs, Fernández Shaw, de la Sota, Fisac, Gutiérrez Soto, Sáez de Oiza s'han mostrat al costat de Bonet Castellana, Sert, Jujol i Sostres. Exposicions col·lectives com Arquitectura en regiones devastadas, Arquitectura española, 50-60, y Arquitectura de los años 50 en Barcelona, han desfilat juntament amb les de Cano Lasso, Alas-Casadiego, Corrales-Molezun, Martorell-Bohigas-Mackay, Correa-Milà. Tot això ho hem pogut admirar en els espais de l'Arquería de los Nuevos Ministerios i a les sales dels Col·legis d'Arquitectes interessats, així com en itineraris internacionals per organismes oficials diversos. La figura de Coderch és un dels punts importants d'aquest itinerari. El seu prestigi emana, en gran part, d'una actuació professional en què es barregen les possibilitats d'una interpretació de la tradició i la capacitat d'una lectura actualitzada dels models racionalistes. La revista AC fou decisiva en aquest camí.
 |
El seu treball silenciós dels anys 40, amb influència de la figura de Ponti i de la revista Domus culminaria el 1949 amb la trobada dels arquitectes a la V Asamblea Nacional de Arquitectura. Ponti s'interessà per un edifici exposat per Coderch i Valls en aquesta ocasió. Fou un encontre feliç del qual va dependre el futur de Coderch i Valls. Ponti fou un dels que mostrà més interès per la participació espanyola en la 9a Triennale de Milà, en la qual Coderch guanyà el premi al millor pavelló. Aquest fet, juntament amb la construcció de dos dels seus projectes, la Casa de la Barceloneta i la Casa Ugalde, augmentà el prestigi de Coderch a nivell internacional. Coderch i Valls s'interessaren per una altra modernitat capaç d'integrar la cultura mediterrània amb aspectes formals de qualsevol procedència: Sharoun, Breuer, Neutra, Aalto, etc. Els anys 50 foren per a Coderch i Valls els anys per comprovar les bondats d'aquesta opció, capaç de desenvolupar un mode propi de fer. Casa Catasús, Casa Rozès, Casa Uriach, Casa Tàpies, etc.
La reforma i restauració del Mas Coderch a Espolla delimita el final d'aquesta exposició i d'aquest catàleg. Coderch "ha tornat a casa" i es prepara per a d'altres aventures que aquí no tenen cabuda: edificis Trade, habitatges de les Cotxeres de Sarrià, edifici Girasol, habitatges Urquijo, etc.
Esperem que això es reflecteixi a l'exposició que presentem i que sigui atractiva per a arquitectes, estudiants d'arquitectura i per a tots aquells que tinguin interès per la cultura en general.
Fernando Nasarre de Goicoechea
Director General de l'Habitatge, l'Arquitectura i l'Urbanisme
portada del catàleg de l'exposició |
Fa bastants anys,
al voltant de 1982, vaig tenir la sort de conèixer personalment J. A.
Coderch, amb motiu d'una iniciativa que es portava a terme des de la Demarcació
de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i que consistia
a fer una sèrie de vídeos d'arquitectes il·lustres. A través d'entrevistes
realitzades per altres arquitectes designats per ells mateixos, donaven
a conèixer les seves opinions sobre tot tipus de qüestions, i ajudaven
a apropar, conèixer i difondre entre els joves arquitectes, la personalitat,
qualitats humanes i posicions arquitectòniques d'aquests grans mestres
de l'arquitectura, que configuren el panorama català recent.
La meva primera entrevista va tenir lloc al seu despatx, i em van cridar
l'atenció les reduïdes dimensions de l'espai i la sobrietat del mobiliari:
una taula antiga de color negre que utilitzava com a taula de despatx
i una taula de reunions alta i semicircular, adossada a la paret, amb
tamborets; a la paret hi havia una gran quantitat de fotos i algunes cites
de pensaments filosòfics. Les següents entrevistes, que tenien com a objectiu
exposar-li el projecte del vídeo i la manera d'executar-lo, es van fer
a casa seva, situada damunt de l'estudi (ja que patia una malaltia dolorosa
que fins i tot el va obligar a viatjar a l'estranger), i durant aquestes
trobades em va anar mostrant la seva enorme personalitat plena de dedicació
i passió per l'arquitectura, així com la seva energia, autoexigència,
elegància i la seva consciència del deure, la paraula i l'honor. Menys
de dues setmanes abans de la seva mort, com si l'hagués intuït, em va
cridar per acabar la gravació del vídeo. Anteriorment ja havíem fet algunes
sessions, les quals vam haver de suspendre a causa de la seva precària
salut. Aquella tarda, reunits amb Emili Donato i Santos Torroella, es
va entaular una conversa en la qual ell va anar abocant les seves opinions
sobre diferents temes. Els que hi vam ser presents vam notar que estava
fent un gran esforç, però que per a ell era més important el seu compromís
contret per fer el vídeo que no pas la seva salut.
casa Rozes |
Recomano, doncs, paral·lelament a aquesta exposició i catàleg, veure aquest
vídeo realitzat el 1984 per la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya, que és el millor testimoni de l'enorme humanitat del gran
arquitecte que va ser J.A. Coderch de Sentmenat. Vull agrair als comissaris
d'aquesta exposició, Josep M. Rovira i Antonio Pizza, així com a Carles
Fochs, i a l'arxiu Coderch de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, i també
a tots els col·laboradors, la dedicació i esforç emprats per dur a terme
aquesta mostra i el present catàleg. Per últim, desitjo també manifestar
un especial agraïment a la seva vídua, la senyora Anna M. Giménez, i als
seus fills i familiars, per la paciència que han demostrat i les facilitats
ofertes per accedir a tots els documents personals que han fet possible
aquesta exposició.
Gerard Garcia-Ventosa
Vocal de Cultura del COAC
croquis de la casa Ugalde (Caldes d'Estrac, 1951) |
adreça |
