Si l'arquitectura
és una activitat de síntesi que es mostra en el vuit
meravellós de l'espai invisible, la força dels materials
expressius, i les tècniques de construcció diverses,
són la mediació per produir "arquitectures intenses".
L'arquitectura de Guastavino es valora per la capacitat de fer evolucionar
els principis clàssics de la nostra construcció tradicional
i transferir aquestes innovacions a nivell internacional. El Rigor
en la construcció, ho és també en l'exploració
permanent de les possibilitats dels materials i llur assamblatge.
Guastavino és un recercador de noves tecnologies, i en aquest
sentit és un dels precursors de la modernització de
l'activitat constructora, i un dels exponents de l'ús renovat
de tècniques clàssiques.
La construcció
de la volta -en la seva instrumentació-, suposa un ordre
tecnològic que maneja les peces de petita dimensió
per fer grans llums estructurals i edificar espais de grans llums
lliures, combinant la rigidesa amb la lleugeresa. El maó
de pla es presenta en l'obra de Guastavino com un senyell de qualitat
de l'arquitectura tècnica i d'ofici que respon a un context
econòmic que necessita la racionalitat constructiva, la facilitat
de posta en obra i la versatilitat. La tecnologia està en
la seva obra al servei de l'esperit dels temps.
Totes aquestes
condicions segueixen vigents avui en dia, per tal de reorientar
els reptes d'estandardització i d'industrialització
en arquitectura, fent indisociable el paradigma projecte-construcció
per a la transformació i desenvolupament de l'arquitectura
de les ciutats. Guastavino compromet la seva tecnologia amb els
processos de canvi industrial i urbà del seu moment posant
al servei del canvi el seu coneixement tècnic per fer avançar
la societat industrial a Catalunya.
El seu viatge
a "fer les Amèriques" tal vegada fou l'exigència
de seguir en la recerca que aquí quedava limitada, però
ben segur que feu avançar el coneixement tècnic dins
aquesta escala planetària que ara tant es porta.
La condició
de lliberal, de promotor-constructor, d'investigador, fa que Guastavino
sigui un exponent de transversalitat professional a tenir en compte
en el marc internacional. Aquests valors fonamentals d'aquesta figura
reivindicada, que cal posar en reconeixement dels professionals
de l'arquitectura, han de servir per estimular un exercici professional
basat en la integració de les possibilitats i competències
dels arquitectes en un marc obert i transversal dels coneixements
i les experteses.
Cal agrair els
treballs dels professionals que estimulant l'exposició i
la publicació de l'obra de Gaustavino inaugurada a Madrid,
i que ara portem al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
coincidint amb el "Congrés Internacional sobre la Construcció
de l'Arquitectura i el seu Ensenyament". Específicament
personalitzar l'esforç del professor Salvador Tarragó
per servar la recerca dels coneixements nodals de l'arquitectura
i tècnica constructiva.
Amb aquesta
publicació arriba doncs una contribució necessària
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per la difusió
de l'obra de Guastavino que ja fou intentada en una monografia que
no veié la llum; i fer palès el reconeixement explícit
d'un personatge central en la historia de la construcció,
des de la nostra perspectiva catalana amb projecció internacional.
|