II BIENNAL D'ARQUITECTURA
"ALEJANDRO DE LA SOTA"

 

	Aquesta exposició recull les obres seleccionades i premiades de la convocatòria de la II Biennal d'Arquitectura Alejandro de la Sota. L'objectiu de la Biennal és divulgar l'arquitectura més rellevant realitzada a les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès i reconèixer i estimular esforços dels autors i agents implicats. Aquesta segona edició va tenir una gran acollida entre els arquitectes i promotors que presentaren una totalitat de 63 obres. Podrem veure exposades les obres premiades en els apartats de nova Edificació, Restauració, Interiorisme i Espais Exteriors.
Primer premi en l'apartat de nova edificació a la FACULTAT D'EMPRESARIALS de la Universitat Rovira i Virgili, obra dels arquitectes Anton Pàmies i Pau Pérez per haver assolit, partint d'un programa aparentment rígid i d'un procés constructiu molt exigent, uns resultats altament creatius i poètics i amb capacitat, fins i tot, per esdevenir model d'intervenció en edificis d'aquestes característiques. En l'espai de Restauració el primer premi a la restauració del TEATRE BARTRINA, obra de l'arquitecte Anton Pàmies, tant per la restauració acurada de l'edifici històric com per la claredat i mesurada incorporació dels nous espais, feta amb un gran encert d'escala, integració amb l'espai públic exterior i acurat ús dels materials, aconseguint un conjunt final harmònic que deixa ben explícita la nova i vella arquitectura
En l'apartat d'interiorisme el Jurat no va creure oportú concedir cap premi, quedant, per tant, desert. En l'apartat d'Espais Exteriors s'atorgà el primer premi a la intervenció feta a la PART ALTA DE TARRAGONA, obra dels arquitectes Jordi Segura, Jordi Sardà, Xavier Romaní, Estanislau Roca, Xavier Olivé, Jaume Costa i Jordi Casadevall, per uns treballs acurats i meticulosos fets des de la consciència d'integrar-se a uns àmbits que pertanyen a l'historia de la ciutat i que dins la seva simplicitat i neutralitat amb renúncia a l'espectacularitat, inclouen la sàvia comprensió dels límits propis de la seva intervenció.