Gaudí i la natura

Gaudí i la Natura és una mostra fotogràfica organitzada per la Fototeca Municipal de Reus amb motiu del 150è aniversari del naixement del genial arquitecte reusenc Antoni Gaudí; forma part de la programació d’activitats que l’Oficina Reus Gaudí 2002 ha organitzat des de l’Ajuntament de Reus per commemorar aquest esdeveniment.

L’exposició mostra una cinquantena d’imatges que formen part del fons de la Fototeca Municipal de Reus i que provenen de diversos treballs de recerca que ha dut a terme l’Agrupació Fotogràfica de Reus (AFR), així com de les diferents edicions dels Premis Ciutat de Reus de Fotografia que convoca l’IMAC amb la col·laboració de l’AFR.

La idea al voltant de la qual va néixer l’exposició va ser mostrar la inspiració de l’arquitecte en les formes naturals del seu entorn més proper en els processos creatius de les seves obres.

A través de l’observació de les diferents imatges de la Carpeta sobre Gaudí, editada per l’AFR l’any 1999, apareixien tota una sèrie de paral·lelismes amb les col·leccions d’imatges de natura i paisatges del fons de la Fototeca Municipal; això va fer que s’iniciés una recerca exhaustiva per tal d’intentar trobar altres coincidències i similituds. A partir d’aquí, el treball era cada cop més apassionant, sobretot a mesura que les mateixes paraules de Gaudí confirmaven aquesta estreta relació entre les seves obres i les formes de la natura i els paisatges del seu entorn.

“Al món no s’ha inventat res. La fortuna d’un invent consisteix a veure el que Déu ha posat davant dels ulls de tota la humanitat. Fa milers d’anys que les mosques volen; els homes no hem construït els aeroplans fins ara.”

Consultant bibliografia sobre el genial arquitecte afloraven cada cop més referències i cites textuals de Gaudí en les quals ell expressava la seva cosmovisió i ratificava amb contundència com la llum, la morfologia dels paisatges i, en general, tota la Natura haurien d’influir en la seva obra. L’aventura de la forma neix en el pensament de l’arquitecte a partir d’un únic protagonista, un únic llibre, font d’infinita saviesa.

“El gran llibre sempre obert i que cal esforçar-se a llegir és el de la Naturalesa; els altres llibres estan extrets d’aquest i a més contenen les equivocacions i les interpretacions dels homes.”

Antoni Gaudí parla molt sovint del seu caràcter eminentment mediterrani i descriu com la llum d’aquestes latituds dóna un especial relleu a les formes naturals; una morfologia que es fixa en paisatges plens de simbolisme; un cromatisme mediterrani que desperta l’interès de molts artistes…

“La llum que assoleix la màxima harmonia és la inclinada a 45º, la qual no incideix sobre els cossos ni perpendicularment ni horitzontalment; aquesta llum, que és la llum mitjana, dóna la més perfecta visió dels cossos i la més matisada valoració. Aquesta llum és la mediterrània; els pobles de la Mediterrània són veritables dipositaris de la plasticitat (…). L’arquitectura és, doncs, mediterrània, perquè és harmonia de la llum, i aquesta no existeix ni en els pobles del Nord, que tenen la llum trista horitzontal, ni en els càlids, on és vertical.”

 … i que fa entrar en joc els cinc sentits d’un espectador actiu.

“La vista és el sentit de la llum, de l’espai de la plasticitat; la visió és la immensitat, veu el que hi ha i el que no hi ha.”

  La mostra pretén donar pistes per trobar aquests lligams, de vegades molt evidents, però que altres cops es mostren amb tal subtilesa que conviden al joc de la descoberta i de la imaginació. Paisatges del sud de Catalunya que han captivat molts objectius fotogràfics i que aconsegueixen centrar l’atenció de l’espectador i endur-se’l cap a un univers que es pot considerar propi de l’espai Gaudí.

“La Bellesa és el resplendor de la Veritat; com que l’art és Bellesa, sense Veritat no hi ha art. Per trobar la Veritat cal conèixer bé els éssers de la Creació.”

La qualitat excepcional de les fotografies que formen part de l’exposició conviden a entrar en aquest joc apassionant de la descoberta de la mateixa manera que ho va fer l’arquitecte.

“La creació continua incessantment per mitjà dels homes; l’home no crea; troba i parteix de la troballa. Els que cerquen les lleis de la Naturalesa per conformar-hi noves obres col·laboren amb el Creador. Els copistes no col·laboren. L’originalitat consisteix a tornar a l’origen.”

 I són aquests orígens de Gaudí els que volem reivindicar en aquesta mostra, en la qual vinculem algunes de les seves obres als paisatges de la seva infantesa i joventut; amb la certesa que van influir en el disseny de les seves construccions, que ens recorden les textures, les formes i la lluminositat de les terres que el van veure néixer.