Cadàvers Exquisits... un pretext

Obres de creació col·lectiva.

El surrealisme, considerat la darrera avantguarda històrica, fou un moviment artístic i literari relacionat amb el cinema i el teatre, nascut a França al voltant del poeta André Breton. En un principi va sorgir com a resposta a l'acció nihilista dels dadaistes, bé que el seu punt de partida es trobi en aquesta tendència que el precedeix. Inicialment el surrealisme estigué íntimament lligat a la producció literària. Fou en el camp de la literatura on es varen dur a terme els primers assaigs d'automatisme, seguint el mètode, creat per Freud, del monòleg realitzat el més ràpid possible, sense detenir-se a pensar el que es deia. A partir de les teories freudianes, Breton elaborà la poètica surrealista basada en l'inconscient com a generador d'imatges sense la intervenció de l'esperit crític i amb un sistema de transcripció automàtica.

Cadàvers Exquisits
Els surrealistes varen crear diferents jocs, però el que més èxit i millor resultat va obtenir fou el del cadàver exquisit. Inicialment es jugava amb paraules i posteriorment amb dibuixos; si be és cert que els seus orígens es poden situar en el Renaixement. Segons René Alleau en el seu Dictionnaire des jeux (Paris 1964), prové del joc dels paperets, que sembla que era una de les diversions a les corts aristocràtiques.

Segons André Breton el cadàver exquisit va néixer al voltant de l'any 1925 a casa de Marcel Duhamel , al núm. 54 de la Rue de Château, on s'hostajaven Jacques Prèvert, Ives Tanguy i Benjamin Peret. A la nit es reunien al voltant d'una taula i d'unes ampolles de bon vi, per a comentar les notícies del dia. Quan la conversa començava a decaure s'iniciaven els jocs. I així va sorgir el joc dels paperets, que després derivà cap al camp del dibuix.

Tristan Tzara ens deixà la recepta del cadàver exquisit. Els participants en el joc asseguts de tres en tres al voltant d'una taula, cada un d'ells amagant-se dels altres, dibuixava en un full la part superior d'un cos o els atributs susceptibles de reemplaçar-lo; després passava al veí de l'esquerra aquest full doblegat, de forma que el dibuix no es veiés, només el principi de la part següent, alhora que rebia del seu veí de la dreta el full preparat de la mateixa manera; al final del joc tots els fulls havien d'haver completat el circuit.

Posteriorment es varen fer modificacions del joc. El pintor i historiador francès, Marcel Jean, va escriure que al juliol de 1935 es trobava a Barcelona amb els pintors Oscar Domínguez, Remedios Varo i Esteban Francés. Desprès d'haver visitat els llocs que ells consideraven més interessants i per tal de no avorrir-se, es dedicaven a jugar als cadàvers exquisits. Fou llavors quan hi introduïren el collage, aprofitant els anuncis publicats a les revistes. Retallaven figures de personatges, animals o objectes per crear les seves obres. Tal com assenyala Marcel Jean, varen aportar nous descobriments al ja infinitament variat repertori del joc

Jean Jacques Lebel, comissari de l'exposició Juegos Surrealistas, ens parla d'una altra classe d'obra col·lectiva que sense ser un cadàver exquisit ortodox, té interès per la qualitat dels seus creadors, un grup que es reunia els anys quaranta en un petit restaurant de París, anomenat El Catalan. Aquest grup integrat per: Paul Elaurd, Robert Desnos, Nusch, Maurice Henry, Georges Hugnet, Oscar Dominguez, Michel Leirios , Brasaï, Charles Ratton, André Pieyre de Mandiargues, Henry Sauguet, Pierre Reverdy, Dorothea Thanning, Max Ernst, Wifredo Lam, Habs Bellmer, Balthus, Marie Laure de Noaislles, Alexander Calder, Paul Valéry, Pablo Picasso i la seva dona Dora Maar, es retrobà després de l'ocupació alemanya i es tornà a reunir periòdicament. La companyonia entre ells, la seva afinitat ideològica de resistència al nazisme, donava a llurs obres el caràcter especial propi dels cadàvers exquisits del surrealisme. Més recentment, el 1994 el Drawing Center de Nova York organitzà una exposició sota el títol El retorn del cadaver exquisit, en la qual participaren dos-cents artistes de tot el món, entre ells Ida Applebroog, George Baselitz, Chuck Close, Karen Finley, Jenny Holzer, Matt Mullican, Betye Saar, Jim Shaw i Art Spiegelman.

La Nostra Proposta
La idea de la mostra que es presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona sorgeix del pintor Josep Maria Rosselló el qual ja havia realitzat alguns cadàvers exquisits conjuntament amb Rafael Bartolozzi. La direcció del Museu va recollir la proposta i em va demanar la col·laboració. Naturalment no es tracta de repetir ni d'intentar reviure la història tal com la van plantejar els surrealistes, en primer lloc, perquè no tindria cap sentit i en segon lloc perquè la situació és completament diferent.

La idea vol servir per commemorar l'Any Dalí, per tant vàrem pensar que, prenent com a font d'inspiració el joc del cadàver exquisit, en podíem fer la nostra versió, que consisteix en la creació d'una sèrie d'obres conjuntes, cadascuna realitzada per tres creadors del món de l'art i de la literatura. A partir d'aquí varen iniciar els contactes amb un gran nombre d'artistes, poetes i escriptors de les comarques de Tarragona, i la resposta fou excel·lent. Com que era gairebé impossible poder reunir els vuitanta-set participants, una vegada vàrem tenir la seva acceptació, vàrem posar els seus noms en una bossa i n'extraguérem, a l'atzar, els noms de tres en tres. Cada participant havia de rebre un suport de paper per a efectuar el seu treball i un altre per a deixar el senyal o la cua, per tal que el següent pogués continuar l'obra, menys el tercer que havia d'acabar-la. Cap dels tres participants no havia de saber qui el precedia o qui el seguiria.

Les obres s'han realitzat de forma completament lliure, amb l'única condició de treballar dins dels límits del dit suport. Creiem que el resultat és ric i interessant. La barreja de creadors de totes les edats i tendències representa no sols una bona mostra de l'art i la literatura a les nostres comarques, sinó també l'evidencia que en el camp de l'art és possible la integració i el treball conjunt de tots els creadors sense cap prejudici. En un món com el que vivim actualment, caracteritzat per una alta dosi d'individualitat, resulta molt positiva aquesta obra de creació múltiple, que incideix a la vegada en el concepte mestissatge, d'hibridació i de la inexistència de límits. Una exposició que en el seu conjunt és com un gran mural de l'art i la literatura de les comarques de Tarragona.

Antonio Salcedo Miliani. Crític d'art i Professor d'Història de l'Art de la URV