Entre els trets més significatius de la seva
personalitat cal destacar el seu esperit lliure,
obert i culte, elegant i alhora alegre i vital,
al qual cal afegir una gran capacitat per captar
la bellesa en els més mínims detalls.
Les seves grans inquietuds han estat sempre
relacionades amb la cultura en general i amb
l’art en particular, interessant-se per
aquest en quasi totes les seves branques.
- La pintura i
l’escultura. Era un gran
col·leccionista d’art, havent
passat pel seu estudi d’arquitectura
artistes novells aleshores com Tàpies,
Cuixart, Joan Ponç, Guinovart, Curós...
Molt sensible als corrents artístics de
cada moment, des del surrealisme fins
avui, i alhora molt intuïtiu amb les
seves valoracions d’artistes i
d’estils. D’aquest gust per la
pintura ve la seva intervenció en
l’arranjament dels locals de
diverses sales d’art com la Galeria
Ciento (1947), la Dedalus (1979) o la
Sala d’Exposicions Municipals del
Palau de la Virreina, inaugurada
l’any 1980 amb l’exposició
d’escultura de Gargallo, així com
l’assessorament en qüestions
d’art a amics seus, propietaris de
galeries d’art.
- Altres
inquietuds seves han estat la lectura i
la música, com a relax espiritual.
Aquesta última la practicava tocant el
violoncel amb un grup d’amics.
- El dibuix era
l’altra de les seves formes
d’expressió, amb una enorme
qualitat innata per sintetitzar amb gran
sentit de l’humor i subtilesa tot el
que veia i imaginava, donant com a
resultat uns dibuixos lleugers i alegres,
moltes vegades enginyosos i incisius,
dominant els temes arquitectònics, els
ambients barcelonins i sobretot temes de
viatges, com els molts apunts que va
realitzar per arreu del món: Canadà,
París, Nova York, Japó, Grècia,
Marroc, Itàlia (Florència, Venècia...)
- Finalment
l’arquitectura, que va ser la seva
professió i l’activitat artística
major, exercida amb una gran intuïció,
sense descuidar-se cap detall. Les seves
estructures eren clares, elegants i
discretes, aptes per "viure" en
el sentit més ampli de la paraula: les
seves cases unifamiliars estaven sempre
lligades al terreny on s’emplaçaven
amb un caràcter fortament mediterrani,
obert, amb la llum justa, sòbries,
elegants...
Els arquitectes
Pilar de la Villa i Julio Laviña, que van tenir
la sort de treballar amb ell, recorden el seu
estudi i la manera de treballar en aquest termes
:
"El seu estudi era acollidor, molt petit;
pràcticament constava d’una saleta de
visites, un arxiu i una sala gran on treballàvem
tots junts. Això vol dir que la relació física
era total, ja que ell era un més entre
nosaltres, amb la seva taula ( amb paral·lex,
això sí, sempre plena de coses, llapis de
colors, retoladors, papers, dibuixos, tabac...)
Quan rebia els clients per discutir els projectes
ho feia en aquesta mateixa sala. Cal destacar la
seva gran capacitat per conduir el client al seu
camp i ajornar "per més endavant" els
punts amb els quals no estava d’acord, per,
un cop guanyada la plena confiança del
propietari, aconseguir allò que ell creia, quasi
sempre amb encert, que era millor.
Els seus clients eren, normalment, amics
d’algun client anterior i de la qual casa
s’havien enamorat; altres cops eren amics
propis però, en qualsevol cas, a l’acabar
l’obra deixaven de ser clients per passar a
ser amics, cosa poc corrent en la nostra
professió.
Passava llargues estones al terreny fent un
aixecament visual de pendents, vegetació,
perspectives... i la majoria de les vegades ja
arribava al despatx amb el dibuix d’una
primera idea, que desenvolupava a la seva taula i
comentava amb nosaltres, demanant-nos el nostre
parer, encara que no sempre el considerés.
L’evolució del projecte era constant, fins
al punt que és possible que al començar
l’obra alguna cosa ja hagués canviat.
Durant l’execució de les obres la casa
anava evolucionant, cosa la qual constatàvem en
les visites que, de tant en tant, fèiem
conjuntament. (...)
|
