L'arquitectura de JOSEP PRATMARSÓ I PARERA
.
 

casa Cantarell

casa Thor

casa Aguilar


Els trets fonamentals de la seva base projectual els va definir ell mateix en el número 153 de Quaderns d’Arquitectura :

Un total respecte per la funcionalitat
  1. La idea sorgeix intuïtivament del contacte directe, l’observació i el sentiment produït pel lloc d’emplaçament.
  2. Cap idea a priori respecte a l’estil, solucions plàstiques ni altres adhesions a moviments determinats; les influències han estat molt difoses.
  3. Intent d’equilibrar la relació interior-exterior que naturalment, en cada cas és diferent. Una certa ambigüitat en la frontera d’aquesta relació permet que la percepció de l’ambient espacial tingui una certa elasticitat.
  4. Assolir fins al màxim una gran claredat plàstica tant en els espais interiors com en els volums i superfícies exteriors.
  5. Defugir complicacions tant constructives com estètiques i donar una aparent sensació de neutralitat. El que pugui tenir de personal qualsevol d’aquestes obres ha de sorgir discretament, ha de produir una sensació d’agradable intimitat, més que no pas una sorpresa o agressió. En aquest aspecte em declaro anti-genial, anti-dogmàtic i manifesto un gran respecte per tanta arquitectura anònima que ha creat ciutats i pobles quan no eren necessaris manifestos ni calia degradar l’estil anterior per sentir-se més segurs del proposat.

El tema principal de la seva obra ha girat entorn de la vivenda unifamiliar. L’organització de les plantes de les seves obres enteses com a un desplegament del programa donat, mostra un absolut respecte per la morfologia del territori (pendents visuals, arbrat existent, límits..) amb unes clares organitzacions funcionals internes però sense massa limitació quan a la zonificació. Les plantes es distribueixen pel terreny sense cap ordre preestablert ni molt menys prefiguració formal externa, malgrat és evident que la continuïtat de cobertes inclinades, l’horizontalitat de la seva composició general i els porxos estan quasi sempre presents.

En les seves obres està present la influència de l’arquitectura nòrdica (Aalto Asplund...) la de l’arquitectura japonesa clàssica i la de l’arquitectura tradicional, fonamentalment mediterrània, utilitzant elements populars i de tecnologia moderna combinant-los amb encert:

Parets interiors i exteriors arrebossades i pintades de blanc o beige.

Paviment de ceràmica manual vernissada o gres, toba a l’exterior o pedra de Banyoles vorejant peces d’aigua i piscines.

Sostres arrebossats o amb fusta aplacada.

Cobertes inclinades amb teula vella amb ràfecs, mai laterals, acabats per sota amb rajola engaltada.

Pilars de ferro en porxos i cantonades d’obertures( 2UPN de 120).

Fusteries exteriors metàl.liques, de ferro o alumini de color fosc, amb grans obertures correderes.

Fusteries interiors pintades de blanc, quasi mai vernissades."

   

 
Demarcació de Girona
COAC


adreça

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Demarcació de Girona

Espai Sala d'Exposicions

Plaça de la Catedral, 8

Pia Almoina

17004 Girona Spain

Tel   972. 41 27 27

Fax  972. 21 41 51

Exposició oberta

del 18 de juny al 30 de juliol de 1999

horari de 9'00h a 19'00h

Per més informació: