Els trets fonamentals de la seva base projectual
els va definir ell mateix en el número 153 de Quaderns
d’Arquitectura :
Un total respecte per la funcionalitat
- La idea
sorgeix intuïtivament del contacte
directe, l’observació i el
sentiment produït pel lloc
d’emplaçament.
- Cap idea a
priori respecte a l’estil, solucions
plàstiques ni altres adhesions a
moviments determinats; les influències
han estat molt difoses.
- Intent
d’equilibrar la relació
interior-exterior que naturalment, en
cada cas és diferent. Una certa
ambigüitat en la frontera d’aquesta
relació permet que la percepció de
l’ambient espacial tingui una certa
elasticitat.
- Assolir
fins al màxim una gran claredat
plàstica tant en els espais interiors
com en els volums i superfícies
exteriors.
- Defugir
complicacions tant constructives com
estètiques i donar una aparent sensació
de neutralitat. El que pugui tenir de
personal qualsevol d’aquestes obres
ha de sorgir discretament, ha de produir
una sensació d’agradable intimitat,
més que no pas una sorpresa o agressió.
En aquest aspecte em declaro anti-genial,
anti-dogmàtic i manifesto un gran
respecte per tanta arquitectura anònima
que ha creat ciutats i pobles quan no
eren necessaris manifestos ni calia
degradar l’estil anterior per
sentir-se més segurs del proposat.
El tema principal
de la seva obra ha girat entorn de la vivenda
unifamiliar. L’organització de les plantes
de les seves obres enteses com a un desplegament
del programa donat, mostra un absolut respecte
per la morfologia del territori (pendents
visuals, arbrat existent, límits..) amb unes
clares organitzacions funcionals internes però
sense massa limitació quan a la zonificació.
Les plantes es distribueixen pel terreny sense
cap ordre preestablert ni molt menys
prefiguració formal externa, malgrat és evident
que la continuïtat de cobertes inclinades,
l’horizontalitat de la seva composició
general i els porxos estan quasi sempre presents.
En les seves obres està present la influència
de l’arquitectura nòrdica (Aalto
Asplund...) la de l’arquitectura japonesa
clàssica i la de l’arquitectura
tradicional, fonamentalment mediterrània,
utilitzant elements populars i de tecnologia
moderna combinant-los amb encert:
Parets interiors i exteriors arrebossades i
pintades de blanc o beige.
Paviment de ceràmica manual vernissada o gres,
toba a l’exterior o pedra de Banyoles
vorejant peces d’aigua i piscines.
Sostres arrebossats o amb fusta aplacada.
Cobertes inclinades amb teula vella amb ràfecs,
mai laterals, acabats per sota amb rajola
engaltada.
Pilars de ferro en porxos i cantonades
d’obertures( 2UPN de 120).
Fusteries exteriors metàl.liques, de ferro o
alumini de color fosc, amb grans obertures
correderes.
Fusteries interiors pintades de blanc, quasi mai
vernissades."
|
