Durant
els anys 1904-1914, Rafael Masó, arquitecte noucentista gironí (1880-1935),
adquiria amb regularitat la revista anglesa The Studio.
Aquesta publicació resumia l'actualitat artística i arquitectònica
internacional d'aleshores. En la lectura d'aquests exemplars, Rafael
Masó senyalava amb petits fragments de paper els articles, autors
i temes que més li interessaven per a la seva feina d'arquitecte.
L'exposició que presentem es basa en aquests punts de llibre, conservats
entre les pàgines de la revista i que ens presenten els interesos
culturals de Rafael Masó.
S'hi mostraran
els exemplars de The Studio, juntament amb els punts de llibre i
les reproduccions de pintures i altres petits objectes en relació
als temes presentats.
L'exposició
s'acompanya del seu catàleg corresponent.
Revista
The Studio |
|
|
La
revista “The Studio” forma part del fons Rafael Masó, cedit pels
descendents de l’arquitecte al Col.legi d’Arquitectes de Catalunya
i dipositat a la Demarcació de Girona del COAC.
El fons Rafael
Masó està integrat per la major part dels seus projectes, els dibuixos,
la correspondència, els apunts de viatges, l’arxiu fotogràfic de
l’arquitecte i una part de la biblioteca professional, dins de la
qual hi trobem la col.lecció de The Studio objecte de la
present exposició
"...
En certa manera, això quedava compensat quan trobàveu entre dos
fulls qualssevol el punt de llibre, trencadís i una mica de biaix,
entranyable en la seva il.lusió d’ésser encara de color rosa, parat
a la mateixa pàgina des de feia Déu sap quant de temps. Potser no
s’havia fet servir mai, i el relligador l’havia plegat allà on era,
de pressa i amb habilitat, sense parar-hi esment. Però possiblement
no es tractava de cap casualitat. Podia ser que algú hagués deixat
allí la lectura, algú que no va tornar mai més als fulls de cap
llibre; algú a qui el destí va tancar en aquell moment la porta
per ocupar-lo en altres coses que l’havien d’allunyar de tots els
llibres, els quals, comptat i debatut, no són pas el pinyol de la
vida. No hi havia cap indici que algú hagués llegit el llibre més
enllà d’aquell punt. També es podia pensar, senzillament, que el
llibre havia estat obert una vegada i una altra pel mateix indret,
i que això havia passat, fins i tot, ben entrada la nit...”
Rainer Maria
RILKE. Els quaderns de Malte Laurids Brigge
Traducció
i pròleg de Jordi Llovet. Barcelona. Ed. Proa, 1981
L'exposició
Mirant la revista
The Studio que forma part del fons Rafael Masó, ens
va cridar l’atenció unes tires de paper que sobresortien d’alguns
dels seus números.
Aquests senyals
que poden ser tant trossos de cartes, de diaris, de dibuixos, d’esqueles
mortuòries, de paperetes de votació, com una ploma d’ocell, porten
escrits els noms d’alguns arquitectes, pintors, temes (p. ex. pintura
decorativa)...
Intrigats per
aquestes tires de paper, hem volgut fer una llista d’aquests senyals
per veure quins temes o quins artistes havien interessat a Rafael
Masó.
Tenim clar que
potser alguns senyals han pogut o han pogut canviar de lloc.
Els números
de la revista The Studio existents a la Demarcació de Girona
del COAC, van des de 1904 fins a 1914 (l’any 1904, Rafael Masó feia
tercer curs a l’Escola d’Arquitectura; tenia 24 anys).
La lectura
d'aquesta revista ha hagut d'influir sobre les obres d'arquitectura
escollides per a visitar durant el seu viatge de nuvis després del
seu casament l'any 1912.
|
|
Imatge
Rafael Masó de Viatge de Nuvis a Venècia. 1912. Fons Rafael
Masó |
No obstant,
aquesta col.lecció no és completa. Falten alguns anys i alguns números.
Però malgrat aquests imponderables, gràcies als articles i fotografies
senyalats, podem discernir les línees d’interès de Rafael Masó,
de les quals destaquem:
- els pintors
que han treballat al fresc i al tremp dins d’edificis
- els arquitectes
i decoradors austríacs i alemanys, amb algunes excepcions com
el britànic Baillie Scott
- el món de
les joguines
- el món del
brodat
Dins del primer
apartat, podem dir que l’interès cap a la pintura mural vindria
donat pel seu possible contacte amb Joaquim Torres García. No hem
d’oblidar que aquest pintor publica, l’any 1913, Notes sobre
art a l’Impremta Masó i l’any 1917, El descubrimiento de
sí mismo. Cartas a Julio que tratan de cosas muy importantes para
los artistas.
(Imatge
a House in a Wood: living room. H.H. Baillie Scott, Architect.
Revista "The Studio". Vol 60. Nº 250. 15 gener
1914 ) |
|
|
L’interès que
mostra pels arquitectes austríacs i alemanys és degut, potser, en
primer lloc al seu interès cap a l’“obra total”; i per les activitats
dels Deutsch Werkbund i Wiener Werkstätte.
El tercer apartat,
l’atenció cap al món de les joguines pot ser deguda a les converses
mantingudes amb el seu germà, Narcís Masó i Valentí, pedagog i fundador
junt a Alexandre Galí de l’Atheneu i els Estudis Tècnics de Pedagogia.
També important és el contacte mantingut amb l’Escola Montessori
de Canet de Mar.
Com a exemple,
Rafael Masó realitzà el programa dels titelles organitzats a l’Athenea.
|
|
Imatge
a House in a Wood: entrance front. H.H. Baillie Scott, Architect.
Revista "The Studio". Vol 60. Nº 250. 15 gener
1914 ) |
L’últim punt
d’interès que hem pogut discernir, els brodats, eren senyalats per
poder-los mostrar a les seves germanes (Angelina, Maria i Paula)
i també a la seva futura esposa Esperança Bru, que brodaven molts
dels motius dissenyats per Rafael Masó. Avui dia, es poden veure
encara molts treballs de brodat a les cases dels familiars i descendents
de Masó.
Aquestes notes,
molt curtes, intenten obrir futurs camins de recerques per intentar
conèixer millor la personalitat de l’arquitecte Rafael Masó, i quines
influències ha pogut rebre durant els seus viatges, les seves lectures..
Bernat Catllar
i Gosà, arquitecte
Crèdits
Idea i comissariat:
Bernat Catllar i Gosà, arquitecte.
Documentació
i realització:
Arxiu Històric Demarcació de Girona del COAC
Producció: Club d’Arquitectura Demarcació de Girona del
COAC
|