La Demarcació
de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya organitza una
exposició, acompanyada d'una sèrie de conferències,
sobre l'obra professional de l'Arquitecte Robert Brufau i Niubó,
un "especialista" en el sentit literal de la paraula, que
pot oferir una visió molt particular de l'Arquitectura a partir
de les seves experiències constructives.
Robert Brufau ha
col·laborat amb freqüència amb la majoria dels grans
arquitectes del nostre país, gairebé sempre des de la
construcció, com a projectista de les estructures dels seus edificis.
Ha treballat en un bon nombre de les obres més emblemàtiques
de l'arquitectura catalana dels darrers 25 anys, fins al punt d'haver
participat, des de l'estructura, en més d'una trentena d'obres
guardonades amb el Premi FAD. Recentment, l'any 1996, li fou entregat
un Premi FAD honorífic per la seva trajectòria professional
al servei de l'Arquitectura. L'any 1997 va obtenir un dels premis Nacionals
de Cultura de la generalitat, per la recuperació estructural
de les Golfes de La Pedrera i per la rehabilitació dels seus
Terrats (Casa Milà, 1909, A. Gaudí).
L'Exposició
es vertebra al voltant de les estructures que el seu autor considera
entre les més satisfactòries de la seva vida professional,
ja sigui per la importància dels edificis als que serveixen,
ja per la seva dificultat intrínseca. Es presenten trenta-nou
obres, tot i que la darrera d'elles està triada entre aquells
edificis que mai foren construïts.
Es fa un muntatge
expositiu de cada una d'aquestes trenta-nou obres. En paral·lel
s'ha previst una conferència que ampliï, des d'un punt de
vista bàsicament didàctic, aquells aspectes més
destacats dels edificis escollits, relacionant, en paral·lel,
la seva estructura amb la d'altres obres d'interès que hi tinguin
alguna relació.
PROGRAMA
DE CONFERÈNCIES
Dijous,
1 de març
19.00h.
Resposta de l'estructura davant de plantejaments arquitectònics
plurifuncionals.
L'edifici Frègoli, al Carrer Madrazo, Barcelona. Esteve Bonell
(1973).
La nova Facultat de Ciències de la Informació. Universitat
Ramon Llull. D. Freixes, V. Miranda i V. Bou (1994).
20.30h.
Els límits del que és raonable en la consolidació
d'edificis.
Resposta desesperada davant d'un problema aparentment impossible. La
recuperació estructural d'un edifici d'apartaments a Cerler.
R. Brufau i A. Obiol (1982).
Dijous,
8 de març
19.00h.
Edificis en què l'estructura juga un paper decisiu en l'arquitectura
(I). Obres vàries: Miralles & Pinós, E. Bru, Bach
& Mora, Espinet & Ubach, Pep Llinàs, Artigues & Sanabria,
Pau Pérez, J.L. Mateo, C. Bianco, Piñón & Viaplana.
20.30h.
Edificis en què l'estructura juga un paper decisiu en l'arquitectura
(II).
Dijous,
15 de març
19.00h.
Estructures d'instal·lacions i complexes esportius. Obres vàries.
Corea & Gallardo & Mannino, Bach & Mora, Bonell & Gil,
F. Rius, Miralles & Pinós, S. Matas, A. Moragas, Espinet
& Ubach.
20.00h.
El Pavelló Olímpic de bàsquet de Badalona. E. Bonell
i F. Rius (1991).
21.00h.
Els edificis-pont de la Vil·la Olímpica de Barcelona.
Piñón & Viaplana, Bach & Mora, Domènech
& Amadó (1991).
Dijous,
22 de març
19.00h.
Estructures recents de naus industrials o d'exposició:
El nou Recinte Firal de Can Padrosa (Montjuïc-2). R. Farré-
Escofet, I. Viñas (1999-2000).
20.30h.
Consolidació estructural de l'antiga Col·legiata de Santa
Maria de Balaguer i d'altres tres esglésies amb tècniques
de post-tesat dels elements petris. R. Brufau i A. Obiol.
Dijous,
29 de març
19.00h.
Intervencions en el Patrimoni Arquitectònic:
La recuperació estructural de les Golfes de La Pedrera. F. Asarta
i R. Brufau (1996).
La rehabilitació del Teatre Metropol de Tarragona. Josep Llinàs
(1995).
20.30h.
Estructures prefabricades.
L'Escola Ruimar, a Deltebre. M. Ruisánchez i X. Vendrell (1996).
La reconstrucció, en 12 setmanes, del Camp d'Esports de la U.E.
Lleida. R. Brufau (1993).
Dijous,
5 d'abril
19.00h.
La recuperació del Patrimoni Industrial català.
Reconversió del Vapor de L'Escapçat (Sabadell) en Centre
Escolar. H. Costas i M. Gómez (1994).
Reconversió de la Fàbrica del Sucre (Vic) en Centre d'Equipaments.
J.E. Pastor, C. Llop i S. Jornet (1993).
Reconversió de l'antiga fàbrica de Can Casarramona (Barcelona)
en futura seu de la Fundació La Caixa. R. Luna i A. Isozaki (1999-2000).
20.30h.
Les més interessants estructures d'edificis que s'han arribat
a construir: Els Pavellons de venda del cotxe MCC Mercedes-Swatch. Alfred
arribas i Ass (1996).