L'Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC presenta, en el marc de la Primavera Fotogràfica 2002, una selecció de fotografies en tres dimensions provinents del fons de l'arquitecte noucentista gironí Rafael Masó Valentí (1880-1935).

Aquest treball és fruit de la catalogació i estudi de les 1.280 imatges ingressades a l'Arxiu Històric, en els primers mesos de l'any 2000. Aquestes imatges se sumen a les 169 que l'Arxiu ja guardava des del moment de la donació del fons documental (projectes, dibuixos, correspondència...) de Rafael Masó per part de la família, que va tenir lloc als anys setanta.

Rosa i Francesc Masó, fills de l'arquitecte, jugant al paller. Domeny, Sant Gregori, 1924.

Les imatges, datades entre 1912 i 1935, són en suport de vidre i format tridimensional, destinat bé a la reproducció o bé a la visualització directa amb l'aparell anomenat estereoscopi, conservat també a l'Arxiu del Col·legi.

Els nois de can Brustenga a l'era del mas. Santa Eulàlia de Ronçana, entorn de 1920.

El muntatge de l'exposició planteja una mirada enrere en la història de la fotografia. Mitjançant uns visors que reprodueixen l'aparell antic, es pot copsar l'efecte tridimensional, revivint la fascinació dels nostres besavis per aquell descobriment òptic. La mostra va acompanyada del catàleg corresponent amb reproduccions i comentaris d'una selecció de les fotografies.

Esperança Bru amb una colla d'amics al terrat de la casa Masó del carrer Ballesteries. Girona, entorn de 1912.

Descobrir el Rafael Masó fotògraf significa documentar gràficament una trajectòria ben coneguda; permet posar imatges als comentaris escrits en cartes i dietaris, assistir a la materialització dels seus projectes, conèixer de primera mà la vida de família, els estius al mas Bru, els viatges, etc. Masó esdevé repòrter de la seva pròpia realitat que, alhora, mitjançant el llenguatge fotogràfic, retrata amb una intenció artística evident.

Teulats d'una ciutat centreeuropea. Hivern de 1912

Les tres dimensions de l'arquitecte es planteja com un mostrari de la producció fotogràfica del fons Masó. En la multitud de temes, escenes i situacions que hi trobem, s'hi poden reconèixer els tres grans pilars presents en la vida i l'obra de l'arquitecte i que resulten indestriables: l'arquitectura i les arts, la vida familiar i el món rural. Aquestes constants ens han servit per presentar ordenadament les imatges, però no ens trobem davant d'uns compartiments estancs sinó d'una organització creada a partir de l'aspecte predominant, tot i que moltes d'elles poden pertànyer a més d'una categoria.

Monestir de Sant Martí del Canigó. Juliol de 1932.

L'arquitectura i les arts, hi són representades en les instantànies preses durant el seu viatge de noces per tot Europa. El periple per Alemanya, Itàlia i França el porta a conèixer tant edificis antics com les últimes realitzacions arquitectòniques del moment. Aquesta experiència que impressiona gratament a l'arquitecte, tal com expressa a les cartes que escriu a la família, serà una font d'inspiració i recursos per a la seva obra posterior.

Interior de l'església de Sant Pere de Roda. Primer terç del s. XX.

Aquest interès per l'arquitectura es fa palès també en les seves freqüents excursions per Catalunya. Aquesta voluntat de conèixer i documentar el patrimoni català, amb visites a Ripoll, Núria, Montserrat, Sant Pere de Roda, Sant Miquel de Cuixà, etc. s'ha d'emmarcar en el procés de retrobament d'un passat medieval i mític, encarnat en la recuperació del romànic com a art nacional que es viu en aquells anys.

Campament zíngar a la Devesa. Girona, s.d.c. 1912-1935.

En aquest primer apartat hi figurarà també el testimoni fotogràfic dels projectes de Rafael Masó recentment acabats (mas el Soler, mas la Riba, restauració de Sant Salvador de Bianya, etc.). Tampoc no hi és aliena la recopilació que porta a terme de les peces de ceràmica sortides de l'obrador Marcó de Quart, dissenyades per diferents artistes i que Rafael Masó utilitza en la seva arquitectura.

Retrat de nen amb cercle de paper, s.d. 1912-1935.

L'entorn proper ocupa un terç de les imatges catalogades i correspon a l'àmbit familiar de l'arquitecte. Des dels retrats de la seva esposa, Esperança Bru, a les tendres instantànies dels fills, sobretot durant el temps d'estiueig al Mas Bru de Domeny, passant pels "reportatges" dels grans esdeveniments familiars (casaments, bateigs, etc.) i les excursions amb els amics.
Però aquesta voluntat de cronista traspassa l'àmbit familiar retratant els esdeveniments que viu la ciutat, ja siguin nevades o aiguats, el pas d'un circ o la festa major.

Rafael Masó. Pèrgola del mas la Riba. Vall de Bianya, 1916.

Les imatges bucòliques del món rural que troba els estius al mas familiar, connecten amb l'interès noucentista per la idealitzada vida al camp, com a dipositària dels valors essencials per a la recuperació del país. En el retrat d'aquell món i aquells personatges (pagesos, jornalers, masovers, etc.) s'hi descobreix, afegida, una preocupació de caire etnogràfic. Al costat de les imatges dels seus fills jugant amb els animals del mas, són freqüents també els retrats de les feines tradicionals de la vida rural (el segar, el batre, el filar...), així com també el testimoni dels mercats ambulants avui desapareguts.

La Torre Bellesguard d'Antoni Gaudí. Barcelona, primer terç del s. XX.

Finalment, pels estudiosos de l'arquitectura el fons d'imatges Rafael Masó té un interès que s'afegeix al que hem intentat mostrar. Es tracta del fet que des d'ara forma part del fons Rafael Masó, on s'integren la major part dels documents generats per l'arquitecte en la seva vida personal i professional. Això permet la interrelació de tots els materials, recuperant la dimensió globalitzadora que presidia la creació de l'arquitecte, i al mateix temps permet posar en relació aquest fons amb la resta de documents històrics de l'Arxiu.

Mercat ambulant a les ribes de l'Onyar. Girona, entorn de 1920.