Exposició de fotografies de Francesc Català-Roca que va
fer per encàrrec del Col·legi dArquitectes de Catalunya,
de la casa destiueig de Puig i Cadafalch a Argentona (1897-1905),
i que es mostraren per primera vegada lany 1966.
Amb motiu de lany
Puig i Cadafalch, promogut conjuntament entre lAjuntament de Barcelona,
a través de lInstitut Municipal del Paisatge Urbà
i la Qualitat de Vida, i els Ajuntaments de Mataró i d'Argentona,
el COAC ha fet unes noves ampliacions de les mateixes imatges que componien
lexposició originària.
Josep Puig i Cadafalch
(Mataró 1867 - Barcelona 1956) és el darrer dels arquitectes
modernistes i el primer dels noucentistes. Cronològicament, doncs,
es troba aïllat entre aquests dos corrents, situació que
es veu reflectida a la seva obra, que no presenta una homogeneïtat
de fons i expressa un canvi profund de perspectiva històrica.
El plantejament dels treballs de larquitecte, urbanista, historiador,
polític, arqueòleg i acadèmic revelen també
tres etapes definides per la mentalitat terratinent, cívica i
capitalista de lèpoca: fins a 1904 dominada per lideal
de la solidesa agrícola i de la fonamentació econòmica
en els drets del passat; la segona, de 1904 a 1914, revela un punt dolç
de la mentalitat cívica de lèpoca, europeista, que
cerca els models més adequats en els països arquetípics
de la ciència, la tècnica, la cultura popular i els bells
oficis ben fets: Anglaterra i Àustria; la tercera, de 1913 a
1918, reflecteix loptimisme tècnic i econòmic.
Larquitecte
es va implicar en importants projectes arquitectònics dArgentona,
com la construcció de la nova capella del Sagrament a lesglésia
Parroquial, la seva casa destiueig a la plaça de Vendre
o la casa Garí del Cros. Però les relacions de Puig amb
Argentona van anar més enllà de la seva obra arquitectònica:
va impulsar la restauració del retaule gòtic de Sant Julià
i va promoure la festa del càntir, entre daltres.
En la introducció
del catàleg s'hi recullen les notes dAntoni de Moragas
i Gallissà:
... La Casa
de Puig i Cadafalch a Argentona no és una casa que es fes de
nova planta. És laprofitament de tres cases velles, de
les quals lArquitecte en feu una de sola. Puig es va complaure
en aprofitar unes parets que en cap racó no sunien en angle
recte. Tot i ésser una casa destiu el seu autor, per aïllar-la
encara més del sol del Sud i de Ponent, a les façanes
que tenen aquesta orientació hi va col·locar paral·lelament
a les velles unes noves façanes, poc separades entre elles. A
lespai dentremig hi queden galeries.
Linterior
de la casa conté tot el refinament propi de certes cases mores:
molts racons i raconets, diferències de nivell, perspectives
allargades i punts de vista estrets i prims, que només salbiren
des de certs punts, al costat de transparències infinites, sempre
tamisades per reixes, cortinatges, garlandes o enfiladisses vegetals.
Puig i Cadafalch
ha estat una gran figura del nostre país. Fou un home complet,
grandiós i senzill alhora. Per això es va escollir la
seva casa dArgentona, que, potser com cap altra obra seva, agermana
aquestes dues qualitats oposades.