Monestirs

Exposició organitzada per l’AADIPA com a complement del XXIII Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que es va dur a terme durant els dies 14 a 17 de desembre de 2000 a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Barcelona.

L’exposició presenta una trentena de monestirs situats dins l’àrea geogràfica catalana, i dels ordes religiosos que en aquestes terres van tenir més rellevància a nivell històric i arquitectònic.



El tipus de vida i regla que seguien els monjos determina el tipus d’edifici. Així s’observa com el document més sorprenent de l’arquitectura benedictina, el plànol d’un monestir ideal carolingi anomenat Sankt Gellen, és el model arquitectònic que dóna resposta a la regla de Sant Benet; com la rigidesa de la regla cistercenca facilita la unitat de la configuració arquitectònica dels seus monestirs; o bé com l’esperit cartoixà va suposar un tipus totalment diferenciat d’edifici en reunir la vida eremítica i la cenobítica en un sol monestir.



Els quatre àmbits amb els que queda composta l’exposició mostren fotografies, textos, plànols i maquetes dels monestirs. També, per tal de mostrar els monestirs com conjunts d’edificis que han crescut al llarg dels segles i que han sofert contínues intervencions, es presenten reproduccions dels plànols originals del segle XIX dels arquitectes Elies Rogent i Martí Sureda, dues propostes ben diferents per al monestir de Santa Maria de Ripoll que mostren la polèmica que suposava, ja en aquell temps, la intervenció en els edificis considerats monuments, i que van conduir a la reconstrucció que podem veure actualment.