Sert i la Mediterrània

Amb aquesta exposició, es vol rendir homenatge a l’arquitecte més destacat de la primera generació moderna del país i recordar de nou la seva obra anys desprès de la seva mort.

A diferència de l’exposició antològica que va tenir lloc el 1978, primer a Madrid i després a Barcelona, aquest cop només s’exposa una part de les seves obres i els seus projectes, tant personals com en equip, escollides pels seus vincles amb la realitat i l’esperit mediterrani. Sert, que amb els seus companys de GATPAC havia fet descobrir als arquitectes avantguardistes de tota Europa les afinitats entre les arquitectures vernacles de la costa mediterrània – en particular les edificacions rurals d’Eivissa- i les formes de la nova arquitectura racionalista, s’identificava amb l’herència d’aquesta cultura regional i mestissa, inspiradora d’altres tantes. La seva obra apareix presidida per una sensibilitat especial per la llum, una llum sobreabundant que fa falta filtrar, dirigir i, finalment fondre després de dominar-la amb materials translúcids. Els elements arquitectònics per realitzar totes aquestes funcions, gelosies, persianes, brise-soleis, relleus i voladissos, lluernaris, claraboies, vidres filtrants, foren objecte principal de la seva recerca expansiva de tot l’embolcall de l’edifici, que negava que pogués solucionar-se només amb els avenços de la indústria del vidre i dels murs-cortina. Ell preferia una “pell” més gruixuda pels seus edificis, més permanents en aparença i més cromàtica, perquè el color fos també una de les seves respostes a la presència de la llum.