FARMSPOTTING

El camp, en la imatge preconcebuda de l'urbanita mitjà, encara és una abstracció idealitzada prou semblant a la dels romàntics victorians. La realitat és alarmantment diferent. El camp –o, per fugir del generalisme, el camp immediatament proper a les ciutats de la costa catalana– ja no és pas un territori verge, ni tan sols un territori explotat amb els mètodes artesans seculars, idíl·lics, dels pagesos. Malgrat que pugui semblar una contradicció, el camp actual es comporta com una indústria. Com tota activitat subjecta a les lleis del mercat, els arguments predominants a en l'agricultura i la ramaderia d'avui dia no són altres que la productivitat i l'eficàcia. L'equilibri amb l'estètica ja fa temps que va quedar desplaçat per l'equilibri entre inversió i rendiment.

Aquesta redefinició d'objectius no es pot entendre sense una redefinició de mitjans. El camp de conreu ha hagut de mutar la seva fesomia, modificant la seva geometria en funció de les dimensions de les màquines, o amagant-se sota hectàrees de llençols de polietilè. I inevitablement l'arquitectura tradicional lligada a aquestes explotacions s'ha anat reemplaçant per altra mena de construccions més properes a l'edifici industrialitzat. Les granges, com les que poblen les comarques de Tarragona i que són les protagonistes d'aquesta col·lecció, resulten un exponent prou clar d'aquest fenomen.

Sovint l'etiqueta "industrial" sembla arrossegar un rerafons despectiu. La intenció d'aquesta exposició no és lamentar-se per la irrupció de la industrialització en les arquitectures rurals sinó invitar a una mirada atenta que pugui arribar a descobrir-hi una sèrie de valors d'un altre caire. Per això s'ha adoptat l'actitud del "trainspotter", la de l'aficionat al ferrocarril que recorre el territori tot cercant màquines de tren, simplement prenent nota del seu tipus i del número de sèrie. El resultat és una fotografia que cedeix el protagonisme a allò fotografiat: unes arquitectures anònimes que es mostren elementals però sàvies, seriades però individuals, austeres però riques.