LE CORBUSIER, LA PROMENADE

XERRADA
LA TÊTE EN BAS, LES PIEDS EN L'AIR: ALGUNES QÜESTIONS SOBRE "LA CAIGUDA
DE BARCELONA", DE LE CORBUSIER
A CÀRREC DE JOSEP QUETGLAS
Data: divendres 26 de març a les 19.30 h.
Lloc: Sala d'Actes CoAC Tarragona

“ Le Corbusier, la promenade ” un recorregut a través dels seus conceptes clau: per ell la “promenade” – el recorregut, el passeig – era allò que feia viu l'espai, per nosaltres és la metàfora que ens permet mostrar una part de la riquesa del seu pensament.

Aquesta és una exposició itinerant que ens ofereix un passeig a través de cinc conceptes clau de l'obra i el pensament de l'arquitecte:

“la machine a vivre” ( funció i forma)
“els meus ulls transmeten als meus sentits l'espectacle que se'ls hi ofereix” (llum i color)
“particularment hi ha una cosa que ens fascina: la mesura” (proporció i volum)
“amb el formigó armat es suprimeixen completament els murs” ( la planta lliure)
“a l'arquitectura se la capta caminant amb els peus” ( el recorregut)

Obra complexa i contradictòria, de difícil síntesi, només ens permet una aproximació múltiple que ajuda a l'espectador a intuir, a fruir, la llibertat i la responsabilitat que l'arquitecte té a les seves mans. En aquest sentit Le Corbusier marca un punt de no retorn a la pràctica i a la docència de l'arquitectura: la casa i la ciutat no poden ser abordades ignorant a aquest arquitecte cosmopolita que va aglutinar la força i la utopia del segle XX i les seves avantguardes.

A Charles Edouard Jeaneret ( 1887-1965), d'origen suís però amb nacionalitat francesa, se'l coneix per “Le Corbusier”. Dotat d'una sòlida formació artística ( que es va manifestar en la seva important trajectòria com pintor, liderant el moviment d'avantguarda denominat “purisme”), Le Corbusier és potser l'arquitecte més influent del s. XX. La seva obra, el seu activisme social i polític, així com la seva polèmica i brillant teòrica, fan d'ell un personatge de referència que encara avui destaca en comentaris dispars, però mai indiferents.

Format en la tradició, però fill inquiet del seu temps, va introduir en l'arquitectura una revolució estètica que la va lliberar dels servilismes del llenguatge clàssic i la va vincular als processos industrials, portant-la a la seva essència de constructora d'espais. I tot ell a partir d'un savi joc que relaciona el saber de la tradició amb el canviant món industrial, el coneixement abstracte amb l'emoció de lo concret, la utopia amb la vida.

Per a més informació: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ:
Iolanda Vivancos. Telèfon: 977 249367 / cultura.tar@coac.net