TAMÍS.
FOTOGRAFIES DE FRANCESC D’ASSÍS MAGAROLAS JORDÀ

L’univers, la natura, tamisen la llum, l’aigua, els espais; creen infinits tamisos.
L’home i l’activitat humana fan servir els tamisos de la natura i en creen més.
L’home tamisa, transforma, filtra ...

El fotògraf cerca, selecciona, tamisa les imatges i els moments, i troba el significat en cadascun d’ells.
Més enllà de les imatges, el fotògraf, tot aprofundint en la interpretació, s’atreveix a suggerir els esdeveniments, les vides, que els tamisos atrapen o que han deixat passar.

Així, en aquest treball, a partir d’un primer tamís, el núvol davant del sol naixent, es fa un recorregut per diversos tamisos de la natura, del fet humà, de la vida i de la mort.

L’espectador que contempla les imatges pot veure reflectides en elles els tamisos que s’interposen en les seves vivències i en les dels altres.
Fins i tot, l’espectador pot intuir o endevinar el que suggereixen. Allò que no és igual per a tothom.
Així, el tamís de les cadenes pot resultar lleuger per al que se n’ha alliberat, i feixuc per al qui se sent atrapat en elles. El dels arreus de cavalls ens du al plaer de la cavalcada o al treball del correu. El de les reixes ens protegeix o ens empresona.

L’arada fereix la terra però el tamís de la ferida renova la vida.

I, al final, amb la mort tenim el tamís de la nostra vida. No s’acaba, es tamisa, traspassa....