Els Serveis del Col.legi: Què
ens ofereixen
El Servei de Visat
En aquest primer escrit
sobre el Visat del nou butlletí de la Demarcació, PIA,
volem exposar quins són els passos que s'han de seguir
per poder visar un projecte, la documentació que cal
presentar, la normativa que cal complir... D'uns dos anys
ençà s'han produït una sèrie de canvis prou
importants que potser han fet més carregós el procés
de visat d'un projecte. Per una banda, des que a l'abril
del 1997 es van derogar tots els aspectes econòmics del
Reial Decret 2512/1977 de 17 de juny, que regulava les
Tarifes d'Honoraris dels Arquitectes, el visat ja no pot
contemplar els honoraris dels professionals ni la resta
de condicions contractuals, que són de lliure pacte
entre l'arquitecte i el seu client. És en aquest moment,
també, que el Col.legi només es podrà encarregar de la
gestió de cobrament dels honoraris dels seus
col.legiats, quan aquests ho sol.licitin expressament a
la Notificació d'encàrrec i sol.licitud de visat
.
L'altre canvi important
que s'ha produït darrerament és l'aprobació del Reial
Decret 1627/97 en el tema de Seguretat i Salut, que
obliga a la redacció d'un Estudi de Seguretat i Salut o
Estudi Bàsic en tots els projectes, alhora que també
s'introdueix la figura del Coordinador de seguretat en
fase de projecte i en fase d'execució.
Aquests dos canvis han
modificat substancialment la documentació que cal
presentar per visar un treball.
La documentació
imprescindible
- Notificació
d'encàrrec i sol·licitud de visat.
Aquest imprès es pot
presentar abans d'entrar el projecte a visar. Si es
sol·licita la gestió de cobrament per part del COAC
s'ha sol.licitar expressament a la Notificació. Si es
sol·licita la gestió també s'haurà de presentar el
contracte subscrit amb el client i poders de
representació de la persona signant en cas de
tractar-se d'una societat.
Per visar estudis de
seguretat i salut i encàrrecs de coordinador de
seguretat també es presentarà una notificació
d'encàrrec específica per a aquests treballs.
- Fitxa de
característiques.
Pot ser de dos tipus: Treballs
amb pressupost o sense pressupost.
Són treballs sense
pressupost els certificats, treballs d'urbanisme (
estudis de detall,plans parcials, modificacions de normes
subsidiàries), taxacions, aixecaments de plànols, ...
Els treballs amb
pressupost són tots els d'edificació, incloent-hi els
enderrocs i els projectes d'urbanització.
Pel visat dels Estudis de
Seguretat i Salut i per l'encàrrec de Coordinació en
matèria de seguretat també és necessària una fitxa de
característiques de treball sense pressupost.
És important omplir
l'apartat de la fitxa amb les dades per a ASEMAS, tant
pel tema de seguretat com per a edificació. També cal
assenyalar a la fitxa a càrrec de qui iran els drets
d'intervenció: segons Estatuts, arquitecte o client.
Altra documentació
necessària per alguns treballs:
- Full
d'assumeix.
Aquest imprès tant es pot
visar amb el projecte bàsic com amb l'executiu. És
necessari en els projectes d'edificació, enderrocs i
projectes d'urbanització.
- Sol.licitud
de llibre d'ordres
Es dóna aquest imprès
per poder-lo omplir un cop ja està visat el projecte
d'execució. Llavors ja es pot entregar el llibre
d'ordres.
- Certificat
final d'obra.
Per visar un expedient de
legalització cal que presenteu, juntament amb el
projecte, el certificat final d'obres ( si es tracta
d'habitatges el d'habitabilitat, i visat prèviament pel
Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics).
Per a la resta de treballs
d'edificació el Certificat final Oficial es presentarà
quan les obres ja estiguin realitzades; en el cas que a
l'obra hi hagi intervingut un arquitecte tècnic, sempre
es presentarà ja visat pel seu Col·legi professional.
El certificat final d'obra no es pot presentar en un
període de temps inferior a 3 mesos després d'haver
visat el projecte d'execució, a menys que es justifiqui.
- Full de renúncia
En el cas que es vulgui
renunciar a la direcció , a una part d'una direcció
d'obres o inclús a un executiu i direcció.
Quan es renuncia a un
parcial de direcció, és imprescindible especificar a
quin tant per cent es renuncia (amb una definició de
l'obra feta) i presentar un certificat de l'estat de les
obres.
El volum més important de
treballs que es visen correspon als d'edificació i, per
tant, es presenten pel seu visat sobretot projectes
bàsics i projectes d'execució, la documentació pel
visat dels quals és la següent:
DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE
BÀSIC
- Memòria descriptiva
- Objecte del projecte,
emplaçament, promotor.
- Descripció del projecte
( programa de necessitats, ordenances d'aplicació i
quadre comparatiu de paràmetres urbanístics,
justificació de la solució adoptada, quadre general de
superfícies construïdes i útils).
-Descripció de l'obra.
Amb una descripció general dels sistemes constructius i
les instal.lacions.
- Pressupost d'execució
material ( aquest pressupost ha de coincidir amb el valor
del pressupost d'execució material de la fitxa de
característiques obtingut segons els coeficients del
manual d'obtenció de pressupostos).
- Annexes.
Justificació i compliment de normativa.
- Nivell d'habitabilitat
objectiva. Decret 28/1999 de 9 de febrer d'enguany.
- Accessibilitat i
supressió de barreres arquitectòniques.Llei 20/91 i
Codi d'Accessibilitat de Catalunya. Decret 135/95. Cal
justificar l'accessibilitat tant als plànols com a la
memòria (fitxa d'accessibilitat). Normativa de
Telecomunicacions. Reial Decret 279/99, Reial Decret Llei
1/98 i Decret 172/99.
- Decret 201/1994,
regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
- Plànols
- situació i emplaçament
(e:1/5000,1/1000...)
- ordenació general del
solar.(e: 1/100 ,1/200)
- plantes de cotes.
(e.1/50)
- plantes de distribució
(e: 1/50)
- planta coberta. (e:
1/100, 1/50)
- seccions generals. (
e:1/100,1/50)
- façanes. (e. 1/100,
1/50)
Les plantes de cotes i
distribució també es podran presentar a e.1/100, sempre
i quan la seva lectura sigui ben entenedora a aquesta
escala.
Els projectes d'edificis
que, per la seva mida, es presentin a escala 1/100,
caldrà que desenvolupin a escala 1/50 els espais
destinats a estances d'habitatges.
Tots els projectes de
reforma ,ampliació i rehabilitació hauran de presentar
plànols del seu estat actual.
DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE
D'EXECUCIÓ.
- Memòria d'execució
Especificacions dels
sistemes constructius.
- Plec de condicions
Tècniques, facultatives,
econòmiques i legals.
- Amidaments
En aquest apartat també
s'hi pot tornar a incloure el pressupost, encara que si
ja s'havia visat el bàsic no cal tornar-lo a incloure
amb l'executiu.
En el cas de voler
presentar un pressupost real, és aquí on a partir dels
amidaments es donarà preu a les diferents partides.
- Llistat de normativa
d'obligat compliment (actualitzades a les oficines de
l'OCT de Girona)
- Annex. Justificació
i compliment de normatives
- Accions a l'edificació.
NBE-AE-88. Reial Decret 1370/88
- Normativa tèrmica.
NRE-AT-87. Decret 124/87 i ordre 27/4/87
- Normativa acústica.
NBE-CA-88. Ordre 29/9/88
- Condicions de protecció
contra incendis en els edificis. Hipòtesis d'ocupació.
Estudi d'evacuació.. NBE-CPI-96.
I ara, com a les més
recents normatives que cal complir, hi ha:
- Instrucció del Formigó
Estructural EHE. Reial Decret 2661/98
- Plànols
- Fonaments, amb xarxa de
sanejament.
- Estructura ( amb quadre
de característiques dels materials, nivell de control,
coeficients de seguretat. Numeració de pilars, armat de
jàsseres i pilars. Sostres de biguetes amb els moments
flectors, dimensionat i armat.)
- Instal.lacions
(electricitat, fontaneria, calefacció, ventilació,
comunicacions...)
- Fusteria. tant interior
com exterior.
- Secció constructiva de
la façana e:1/20.
- Estudi bàsic de
seguretat i salut o estudi de seguretat i salut.
És un document
imprescindible per poder visar el projecte d'execució,
encara que també es pot visar amb el projecte bàsic.
Com que l'Estudi bàsic de
seguretat i salut és un treball que també poden
realitzar altres tècnics, en el cas que el realitzi
l'arquitecte també ha de quedar especificat en l'apartat
del DETALL de la Notificació d'encàrrec.
En el cas que es tracti
d'un Estudi de seguretat i salut ( pressupost d'execució
material superior a 25 milions), s'ha de presentar una
notificació d'encàrrec específica i una fitxa de
característiques de treball sense pressupost.
La seva Cap de Servei és
la Lourdes Ferran Vilar, i els altres arquitectes
visadors són en Xavier Alarcón Clasca i la Dolors
Bonaterra Batlle. El Servei de Visat té un horari de 9h
a 19h. Els VISADORS tenen el següent horari: de dilluns
a dijous de 9h a 18h; divendres de 9h a 15h. TAULELL: de
9h a 19h. CAIXA: de 9h a 14h i de 16h a 18h.
El Club
d'Arquitectura
Aquest departament proposa
una oferta cultural que abarca diferents àmbits:
· Exposicions
monogràfiques, per exemple, les de Pelayo Martínez i la
de Josep Pratmarsó i Parera.
· Concursos: dos dels
darrers que s'han exposat han estat l'Escola Oficial de
Turisme de Sant Feliu de Guíxols i el del Campus
Montilivi.
· Altres exposicions
promugudes des de Girona: Arquitectura Portuària a les
comarques de Girona, Premis d'Arquitectura de les
comarques de Girona.
· Visites d'obres, com
les realitzades a l'Institut de Sant Feliu de Guíxols i
a la Universitat de Dret del Campus Montilivi.
· Exposicions de
dibuixos.
· Conferències.
Com cada any, a més,
s'intenta difondre l'arquitectura de les nostres
comarques a través dels Premis d'Arquitectura, que
enguany està format pels següents arquitectes:
Francisco Javier Mangado Beloqui, Arcadi Pla Masmiquel,
Javier García-Solera Vera, un tercer vocal, arquitecte
nomenat pels concursants i Mònica Rovira Lliberia, que
actuà com a secretari sense vot.
La seva Cap de Servei és
la Mònica Rovira Lliberia, i el seu horari és dimarts i
dijous de 9h a 14h.
El Servei
d'Informàtica
Aquest servei es presenta
al col.legiat amb una oferta concreta:
· Estudi i presentacions
de programes existents o de nova aparició al mercat i la
seva possible aplicació a l'arquitectura.
· Preparació i
desenvolupament de programes específics per als estudis
d'arquitectura, per exemple, el GESDOC.
· Servei directe al
col.legiat. Aquest servei s'ofereix de diverses maneres:
1, suport informàtic; 2, assessorament en temes
informàtics (adquisició maquinari, programes adients
...); 3, organització de cursos i 4, bústia permanent
de consulta i suggeriments (ssi.gir@coac.es).
El seu Cap de Servei és
en Josep Pla de Solà-Morales, i el seu horari és
dilluns i dimecres de 12h a 15h i dijous de 9h a 15h.
L'Arxiu Històric
Aquest Servei està pensat
pels col.legiats, pels estudiants i investigadors i pels
ciutadans en general.
L'àmbit cronològic
abraça els darrers 150 anys d'història de
l'arquitectura, l'urbanisme, l'art i el paisatgisme. La
documentació que guarda es troba en paper (mapes,
plànols i documentació textual), en imatge (positius,
negatius i diapositives) i també en suport informàtic
(bases de dades i suports digitals).
Actualment, l'Arxiu compta
amb el 75% de la documentació descrita en Base de Dades.
El Cap de Servei és en
Bernat Catllar; l'Arxivera és la Rosa Mª Gil i
l'Auxiliar d'Arxiu a temps parcial és la Iolanda
Sevillano. L'horari de l'Arxiu Històric és de 9h a 19h.
La Biblioteca
La Biblioteca ofereix els
seus serveis als arquitectes en primer lloc, però també
està oberta a tota la ciutat.
És l'unica a Girona
especialitzada en arquitectura i el seu fons està
compost de 13.134 volums, 120 títols de revistes, 379
videos i 14 Cd-ROM.
Està en línea amb les
altres biblioteques del COAC i té, per tant, accés a un
fons bibliogràfic de més de 100.000 volums. Des de la
biblioteca es poden consultar diferents bases de dades
pròpies de la matèria especialitzada (arquitectura,
urbanisme ...)
Actualment s'estan
realitzant obres d'ampliació i millora.
El Cap de Servei és en
Bernat Catllar i la tècnica és la Teresa Vilanova.
L'horari de la Biblioteca és de 9h a 14h i de 16h a 19h.
L'OCT
Per millorar
l'accessibilitat dels col.legiats als serveis tècnics
(sobretot pel que fa referència a la ressolució de
consultes tant sobre projecte com sobre obra construïda)
i també per equilibrar l'excessiu pes que va tenint la
Demarcació de Barcelona en anar-se acumulant serveis a
la seva seu, es va decidir muntar oficines tècniques a
cadascuna de les Demarcacions.
És amb aquest objectiu
que es creen les Oficines Consultores Tècniques a les
diferents Demarcacions. La qualitat de l'assessorament es
garantitza mitjançant una coordinació constant entre
totes les Oficines. Aquesta coordinació s'aconseguirà
en estar en contacte permanent gràcies als mitjans
tecnològics que ens ofereix el moment actual (Correu
Intern, E-mail ...)
Els objectius fonamentals
d'aquest equip són:
1. Assessorament als
col.legiats en temes tècnics: en fase de suport a la
redacció del projecte, en fase d'interpretació de
disfuncions i en la redacció d'informes.
2. Assessorament a les
diverses Juntes de Govern.
3. Recolzament als
departaments de Visat.
4. Promoció del
reciclatge tècnic dels col.legiats en forma de
publicacions, de cursos, de conferències ...
5. Promoció de la
qualitat en el projecte: preparació del que un dia pot
ser una proposta d'implantació de mètodes de qualitat
aplicats a la redacció de projectes d'arquitectura.
6. Estar a l'aguait del
desenvolupament normatiu del país: interpretar normes,
informar-les, proposar-ne, prendre cura de la seva
aplicabilitat.
7. Fer d'arxiu de les
anomalies de la construcció: proposar solucions provades
que donin resposta a aquestes anomalies.
8. Autoformació permanent
per anar millorant el servei en la qualitat de la seva
actuació.
La seva Cap de Servei és
la Marta Soro Navarrete, i el seu horari és de dilluns a
dijous de 9h a 14h.
L'Oficina de
Manteniment
El desembre de 1997,
coincidint amb la presentació pública de la Campanya de
Manteniment dels Edificis "A casa ens cuidem",
el COAC va obrir Oficines de Manteniment d'Edificis a
cadascuna de les seus col.legials. La de Girona va entrar
en funcionament el dia 1 de desembre de 1997.
L'objectiu principal de la
campanya és aconseguir la conscienciació dels ciutadans
sobre la importància i els avantages de mantenir els
edificis. També es pretén aconseguir una difusió i
assessorament sobre el manteniment preventiu i sobre els
ajuts a la rehabilitació dels edificis.
És una campanya destinada
a arquitectes, propietaris i/o comunitats de propietaris,
llogaters, administradors de finques, promotors ...
Tasques de l'Oficina de
Manteniment:
Consultes telefòniques
i/o personals sobre: manteniment dels edificis en general
i dels habitatges en particular, consultes sobre el
procés d'obtenció dels ajuts a la rehabilitació,
lliurament de la documentació necessària per
formalitzar la sol.licitud dels ajuts del C.T.R.,
informació general sobre el manteniment preventiu dels
edificis, consultes sobre el llibre de l'Edifici per a
edificis nous i existents, assessorament per a la
redacció dels Manuals d'ús i manteniment, assessorament
preventiu per a edificis d'habitatges, assessorament per
a la realització de plans i gestió de manteniment
preventiu per a edifici d'habitatges, assessorament sobre
el model de dictamen tècnic sobre l'estat de
conservació i manteniment dels edificis i normativa
sobre manteniment preventiu i bibliografia.
La seva Cap de Servei és
la Marta Soro Navarrete, i el seu horari és de dilluns a
dijous de 9h a 14h.
L'Oficina de
Concursos
Un cop transcorreguts uns
anys de funcionament d'aquest Servei, i havent passat per
tot un seguit d'actuacions (a nivell d'informació als
nostres col.legiats, divulgació, assessorament en la
redacció de Bases) unes més encertades que d'altres
fruit, tant del desconeixement de la manera d'actuar per
part d'algunes Administracions com també, val a dir, la
manca d'agilitat que aquestes feines exigeixen
constantment- podem entreveure ja un major assentament
d'aquesta Oficina.
Ara doncs, establim
assessoraments amb un grau d'èxit major, amb més
garanties per al concursant poc a poc millorades-, i que
ens han d'obrir més possibilitats dins del nostre àmbit
professional.
És la nostra voluntat
poder establir una sèrie de convenis a fi de consolidar
una sèrie de concursos i poder d'aquesta manera actuar
amb una òptica més precisa per aconseguir més
garanties per al nostre col.lectiu, així com uns
resultats més bons per a les Administracions.
Recentment ja s'han
redactat aquests convenis, obrim l'experiència amb
l'Ajuntament de Girona i pensem, tant de bo, estendre-la
a la resta de municipis.
D'altra banda, facilitem
cada setmana als col.legiats que ho desitgen tots els
concursos relacionats amb Arquitectura i Urbanisme dins
l'Estat espanyol.
La Cap de Servei és la
Marta Soro Navarrete, que fa un horari de dilluns a
dijous de 9h a 14h.
L'Escola de
Pràctica Professional Josep Lluís Sert
L'objectiu principal
de les activitats programades des de l'Escola Josep
Lluís Sert de la Demarcació de Girona és possibilitar
la formació permanent dels Arquitectes, a la vegada que
facilitar l'actualització dels coneixements de l'Arquitecte
en els nous camps d'intervenció generats pel procés de
permanent canvi de la nostra disciplina.
Per assolir aquest
objectiu, l'Escola Sert organitza Cursos, Fòrums,
Sessions Tècniques, Xerrades, Tallers i altres
activitats que transformin el Col.legi en una aula
oberta a la formació continuada de tots els col.legiats.
Les noves tecnologies, les
noves professions, els nous materials, les aplicacions
informàtiques en contínua evolució, les normatives
(cada cop més exigents i reglamentades), l'entrada a la
Comunitat Europea ... i tot un seguit de temes novedosos
són, d'una banda, els que l'Escola Josep Lluís Sert vol
oferir per tal de complementar la formació dels
professionals del nostre col.lectiu, però sense oblidar
mai els oficis de la construcció, els materials de la
nostra arquitectura tradicional i tot un conjunt de temes
que, sense el component de "novetat" o "de
darrera tecnologia" ens han de permetre millorar dia
a dia el nostre nivell de professionalitat.
Properament, l'Escola Sert
oferirà Cursos on line de formació a
distància, que facilitaran el seguiment dels cursos
a distància, i poc a poc intentarem fer una reducció
progressiva de la informació sobre paper i les
ponències presencials. Cal aprofitar i fomentar tots els
avantatges de les noves tecnologies per tal de fer més
fàcil el procés d'actualització de coneixements.
Aprofitem aquesta
presentació per recordar-vos que estem treballant en la
programació del Curs 2000 i que les vostres aportacions
individuals contribuiran a fer una proposta de formació
més adaptada a les necessitats dels col.legiats de la
nostra Demarcació.
El Cap de Servei és en
Toni López Sánchez, i el seu horari és dilluns,
dimarts i divendres de 16h a 19h, i els dijous de 12h a
19h.
La Borsa de Treball
L'objectiu principal de
la Borsa de Treball és canalitzar els diversos
encàrrecs que arriben al Col.legi (Demarcació de
Girona) a través dels col.legiats inscrits en aquest
Servei. Aquest repartiment s'intenta fer, en primer lloc,
de la manera més equitativa possible i, en
segon lloc, es pretén donar una resposta ràpida
al client, per tal d'aconseguir un servei àgil i
eficaç.
Per tal de poder gaudir
d'aquest Servei cal estar col.legiat i inscriure's
mitjançant la complimentació d'una fitxa tipus
que es lliura al Col.legi, on els col.legiats manifesten
els seus objectius de treball segons una sèrie de camps
prèviament establerts i les comarques o zones de treball
preferides.
Aquestes fitxes es
registren informàticament per tal de poder fer les
seleccions amb la màxima informació possible. Els
treballs realitzats pels col.legiats a través de la
Borsa es registren per fer un millor repartiment dels
mateixos.
L'assignació d'una
feina es fa, principalment, a partir de les dades de
les fitxes registrades a l'ordinador i aplicant els
criteris de selecció que convingui en cada cas.
Generalmet es contemplen els objectius (reformes,
certificacions, edificació, aixecaments ...) i la comarca
d'emplaçament de la feina; qualsevol criteri de
selecció addicional que plantegi el client es pot
tenir en compte a l'hora de fer una selecció més
acotada.
Tal com s'ha comentat
anteriorment, es tenen en compte els treballs realitzats
a través de la Borsa.
Actualment estem
organitzant una Borsa paral.lela d'estudiants
d'Arquitectura principalment de les comarques gironines
amb la intenció de facilitar la seva integració en el
món laboral i complementar la seva formació acadèmica;
d'altra banda, els nostres col.legiats disposaran d'una
més àmplia oferta de personal qualificat per
col.laborar en els despatxos.
Aprofitem aquesta
presentació per sol.licitar la vostra col.laboració i
convidar-vos a fer-nos suggeriments orientats a una
millor qualitat en aquest Servei.
El Cap de Servei és en
Toni López Sánchez, i el seu horari és dilluns,
dimarts i divendres de 16h a 19h, i els dijous de 12h a
19h.
MODIFICACIONS
DE L'EHE REAL DECRETO 996/1999 D'11 DE JUNY
S'ha aprovat el Reial
Decret 996/1999 d'11 de juny que modifica, entre
d'altres, la disposició transitòria única del Real
Decret 2661/1998 quant a període d'aplicació, en el
sentit que els projectes visats o en fase de redacció
(existència de full d'encàrrec) abans de l'entrada en
vigor de l'EHE 1 de juliol de 1999- es regiran per les
instruccions vigents en el moment d'iniciar-se la
redacció, és a dir, l'EH-91, excepte si hi ha decisió
dels promotors públics o privats d'adaptar el projecte a
l'EHE.
MODIFICACIÓ DEL DECRET
274/1999 (NRE/CXT-91)
El dia 7 de juliol de 1999
va entrar en vigor el Decret 172/1999 de 29 de juny sobre
canalitzacions i infraestructures de radiodifusió
sonora, televisió, telefonies bàsiques i altres serveis
per cable als edificis. Es contempla com a una
modificació i ampliació del Decret 274/91 (NRE/CXT-91)
i recull els requisits mínims que han de complir les
canalitzacions, recintes i elements complementaris que
contenen la infraestructura comuna de telecomunicacions
des del punt de vista tècnic. En conseqüència, en
aquests moments la legislació en vigor és la següent:
· Decret 172/1999 de 29
de juny sobre canalitzacions i infraestructures de
radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i
altres serveis per cable als edificis d'àmbit català.
· Reial Decret Llei
1/1998 de 27 de febrer de 1998 sobre infraestructures
comuns als edificis per a l'accés als serveis de
telecomunicació d'àmbit estatal.
· Decret 279/1999 de 22
de febrer de 1999 pel que s'aprova el Reglament regulador
de les infraestructures comuns de telecomunicacions per a
l'accés als serveis de telecomunicacions a l'interior
dels edificis i de l'activitat d'instal.lació d'equips i
sistemes de telecomunicacions d'àmbit estatal.
· Llei 11/1998 de 24
d'abril, Llei general de Telecomunicacions d'àmbit
estatal.
PROGRAMA INFORMÀTIC
"ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT"
Us recordem que teniu a la
vostra disposició el nou CD "Estudi de Seguretat i
Salut" al departament d'Informàtica de la nostra
Demarcació. Aquest programa us ajudarà a la redacció
de l'ESS. Podeu passar a recollir-lo a la segona planta;
demaneu per la Núria Ruiz.
Una iniciativa des de
la Vocalia de Cultura: Pretextes necessaris per llegir
arquitectura
El passat 23 de juny es va
presentar a l'IVAM de València el llibre de Juan Navarro
Baldeweg La habitación vacante, coeditat per la
nostra Demarcació i l'editorial Pre-textos.
Amb aquesta publicació
s'inicia una col.lecció de llibres sobre arquitectura
que la Junta decidí impulsar com a complement de les
publicacions puntuals que fins ara s'havien editat;
aquestes s'han centrat, fonamentalment, en temes d'àmbit
gironí Atlas, Rafael Masó, Guies d'Arquitectura, Etc- i
han anat cobrint uns dèficits bibliogràfics evidents
que potser només el Col.legi podia solucionar. Avui,
però, malgrat no estar exhaurida aquesta línia
editorial, creiem interessant també ampliar a altres
temàtiques més generals la política editorial de la
Demarcació; en especial aquelles que, sense ésser
estrictament comercials, presentin tanmateix un contingut
crític i reflexiu prou evident al voltant de la nostra
disciplina.
I és en aquest sentit que
iniciem amb aquesta publicació i la següent, Pasado
a limpio II, d'en Josep Quetglas, una col.laboració
amb l'editorial Pre-textos, en règim de coedició, que
pot garantir-nos uns nivells d'edició, difusió i
distribució correctes i contribueixi, a la vegada, a
obrir la política cultural de la nostra Demarcació més
enllà del seu estricte àmbit geogràfic.
Josep Fuses
Comalada, arquitecte
Vocal de Projecció del COAC
A la Demarcació de Girona
Presentació del nou
Gerent
Tal com se us anunciava al
PIA del passat mes de juny, dins la nova estructura
col·legial es creava la figura del Gerent o Director
d'Administració.
Una vegada incorporat al
meu lloc de treball vull aprofitar aquest mitjà de
comunicació interna per posar el càrrec que ocupo al
servei d'aquest col·lectiu, vetllant pels vostres
interessos i fent que els serveis que actualment us
ofereix el Col·legi vagin augmentant a mesura que també
augmenten les vostres necessitats professionals.
Amb les directrius
marcades per la Junta Directiva, formant equip amb el
Secretari Tècnic Arcadi Viñes, i amb la motivació de
la resta del personal tècnic i administratiu,
aconseguirem les fites que ens marqueu.
Agraeixo la confiança que
la Junta Directiva ha dipositat en la meva persona, i
confio en que em comunicareu qualsevol suggerència que
creieu oportuna per al bon servei del Col·legi.
Una forta encaixada,
Josep M.
Perramon Reyner
Notificacions de la
Junta de la Demarcació
Donades les notícies
aparegudes a la premsa especialitzada, la Junta va
acordar, en data 17 de juny, demanar a ASEMAS una nota
oficial sobre l'estat real de la companyia, a fi de poder
informar al col.lectiu d'arquitectes de la Demarcació.
Tant bon punt la rebem us comunicarem el resultat.
En data d'avui sabem que
s'ha sobresegut l'expedient de la companyia que la
Direcció General d'Assegurances havia incoat a la
companyia ASEMAS i que el President d'ASEMAS, el senyor
Joaquin Mª Gómez Pérez, ha deixat el seu càrrec al
senyor Fulgencio Avilés Inglés.
Activitats per al
juliol i agost
CLUB
D'ARQUITECTURA
- Des del 30 de juliol
fins al 31 d'agost Quim Corominas, Dibuixos. Sala La
Cova.
· Des del 6 d'agost fins
al 10 d'agost Exposició "Concurs de les
Biblioteques de Roses i Sant Feliu de Guíxols".
Sala d'Exposicions.
NOTA
INFORMATIVA: Informem als col.legiats que la
Demarcació de Girona, al llarg del mes d'agost,
obrirà les seves oficines des de les 8h fins a
les 15h. La Delegació de la Garrotxa-Ripollès
romandrà tancada la primera quinzena del mes
d'agost. |
Els Premis FAD
El Premi FAD
d'Arquitectura
La petita història
d'aquest bloc de 44 habitatges neix de la voluntat i
l'obstinació compartida entre el promotor (la
immobiliaria Pérez-Xifra) i l'arquitecte per fer un
edifici digne del seu emplaçament.
L'edifici ocupa un solar
situat a la riba esquerra del riu Ter, molt a prop de la
carretera de sortida de la ciutat des de la Devesa en
direcció a Sarrià de Ter i França. La tipologia obeeix
a una transformació de la rígida previsió urbanística
(B+7/21x23m, 3864 m2) en una adaptació més adequada al
lloc, que disposa d'una situació privilegiada i té
excel.lents vistes al Ter, la Devesa, el barri Vell de
Girona i la muntanya de Montjuic. La modificació
tipològica permet habitatges mes adequats a les
condicions del mercat de lloguer. En concret, les 44
unitats es divideixen en 6 d'un dormitori, 32 de dos
dormitoris i 6 de tres dormitoris. La situació del bloc,
al centre del solar, possibilita habitatges amb jardí a
la planta baixa.
El volum està constituït
per una agrupació en filera d'un habitatge de base, de
dos dormitoris dobles que, en tenir un angle de
desviament en els murs mitgers, provoca un moviment en
planta en forma de ventall constituint la regla de
creixement del bloc. A aquesta base s'hi intercalen
discontinuïtats en forma d'habitatges més grossos o
més petits que permeten la singularitat dels punts en
què interessa que l'edifici s'allargui o es replegui
sobre si mateix. D'aquesta manera, el ventall s'obre a
les vistes i a les millors orientacions, i es tanca sobre
si mateix en els passos posteriors d'accés, que així
tenen la menor dimensió possible.
De manera central,
lleugerament desplaçada sobre el centre de gravetat de
les circulacions, es dreça la torre dels ascensors i de
l'escala. Els passos d'accés queden a l'exterior, amb la
qual cosa possibiliten una millor il.luminació dels
locals de servei (cuines i banys).
Les especials condicions
del solar, que permeten una volumetria específica
independent de les condicions formals dels seus límits,
ha permès l'estudi d'una solució tipològica adaptada
al lloc tenint en compte les següents premises
bàsiques: la relació amb les vistes i amb les
orientacions, l'adaptació a les condicions de l'entorn
natural, el manteniment de les millors vistes del bloc
lineal que tanca la plaça de Sant Ponç, el treball amb
un volum que tingui una certa representativitat
escultòrica en relació amb l'entorn i, per últim,
l'adaptació a la tipologia d'habitatges més adequada a
les condicions de mercat actuals.
La llibertat que ha
permès les condicions de base del solar s'ha usat per
configurar el volum de manera articulada, és a dir, la
distribució de superfícies, que és l'aprovada
urbanísticament, s'ha fet amb la volumetria que, al meu
entendre, s'adaptava a les millors condicions del lloc;
d'aquí ve que l'esgraonat dels volums en alçada -que
reprodueix el moviment de la planta- s'ha pogut delimitar
amb la màxima intenció arquitectònica, tractant
l'edifici gairebé escultòricament. D'aquesta manera, el
paper de fita urbana en relació al riu Ter i als ponts
adquireix el seu autèntic sentit.
L'ondulada forma en planta
i alçat contrasta amb la rotunditat de la Torre d'escala
i ascensors que es dreça amb èmfasi en el centre de
gravetat del moviment de l'edifici: aquest contrast entre
el pal central i l'ona no deixa d'evocar imatges
nàutiques.
D'aquesta manera, un
edifici de tipologia bastant estandaritzada i repetitiva
adquireix un caràcter més autònom i pensat, com he
dit, per valorar l'entorn urbà en el qual s'insereix.
Equip de treball:
Constructor, Arcadi Pla S.A.
Arquitecte Arcadi Pla Masmiquel.
Aparellador, Joan Fernández Gironès.
Col.laboradors en projecte,
Lluís Moya, Mònica Rovira,Toni López.
Fotografia, Lourdes Jansana.
Arcadi Pla
Masmiquel, arquitecte.
El Premi de
l'Opinió
El riu Ter, dins l'àmbit
del municipi de Girona, constitueix un sistema fluvial
d'especials característiques biològiques que
l'identifiquen com a un espai natural a preservar. Però
és també un fet geogràfic amb un impacte cada vegada
més considerable sobre la ciutat i, per tant, amb la
vocació de convertir-se en un parc natural metropolità.
El seu curs, tangent i relativament marginal a la ciutat
en el passat, ha canviat amb la construcció de nous
barris implantats ja a l'altra riba, convertint el Ter en
un sistema territorial cada vegada més central i,
probablement, amb el fenomen geogràfic més determinant
de la ciutat futura.
Un parc com el del Ter
Central no és només una intervenció de superfície amb
vegetació i camins. És una operació inscrita en un
projecte més general, que vol tenir importància pel
futur, i que vol resoldre problemes de tècnica
hidràulica i problemes delicats d'adequació al medi.
Per tant, els criteris d'ordenació han estat múltiples:
1. Cal tenir present
l'estat inicial del lloc, dividit en una zona de
vegetació abundant de bosc de ribera i una altra, molt
malmesa, d'extracció de graves i abocador de runes i
escombraries. Els criteris han estat de conservació en
els paratges qualificats i de restauració en les zones
degradades.
2. La intervenció ha
seguit els criteris del Pla Especial de Protecció. El
Parc forma part, per tant, d'un Pla gran que abasta les
terrasses del Ter en tot el terme municipal. Criteris
seguits: potenciar el valor del riu embassant l'aigua amb
una resclosa d'escassa altura que alimenta de passada el
freàtic de la Devesa; facilitar l'arribada amb accessos
rodats i aparcaments exteriors en els límits del Parc;
preveure un seguit de recorreguts per a vianants a
l'interior del Parc; projectar arquitectures puntuals de
servei al Parc.
3. El Parc havia de
definir, també, la llera del riu i protegir el pavelló
i les terrasses. S'ha evitat delimitar la llera del Ter
amb un mur que, per càlculs hidràulics, havia de ser
alt. Aquesta delimitació s'ha fet amb una mota de
pendent suau coberta amb gespa que amaga a sota una
llarga franja de pedra d'escullera. Per protegir de
l'erosió la terrassa inferior, que és inundable, s'han
construït, també amb escullera, uns martells enterrats.
4. L'ordenació visible
del Parc respon a criteris minimalistes i d'escala gran.
Un traçat de tres llargues rectes el vertebren: la de la
mota, la del moll de pescadors i la transversal del pont
de vianants i el mur de la riera Bullidors, una línia
que s'ha projectat per perllongar-se dins la Devesa fins
la plaça de les Botxes per unir millor Fontajau amb el
centre de Girona. Les superfícies són de masses
d'arbres i prats extensos: calia conservar el caràcter
de paisatge de bosc de ribera que el lloc suggereix.
5. Precisament un dels
problemes més estimulants del projecte del Parc era el
de decidir el seu caràcter, que es manifestava, no
solament en l'ordenació minimalista de la vegetació,
sinó també en l'arquitectura de les poques
construccions del Parc (una miranda-far, el pont de
vianants, un balcó-observatori ...) Per a una millor
adequació al lloc, les referències d'aquestes
construccions han estat: les velles obres civils
abandonades, el caràcter potent i auster de la Girona
antiga, ja sigui l'arquitectura del barri vell, ja sigui
la massa vegetal, enorme i simple, de la Devesa. S'ha
intentat reinterpretar de manera contemporània la
sensibilitat de l'arquitectura romàntica pels paisatges
lleugerament ruïnosos: aquest ha estat el tercer
referent.
Francesc
Hereu i Joaquim Español, arquitectes
Contraportada del llibre Pasado
a limpio II, d'en Josep Quetglas.
|