La
situació en què ens trobem els joves arquitectes s'ha consolidat
durant els 10 últims anys en els quals el nombre d'arquitectes
ha augmentat molt i ho seguirà fent. Com a dades podem dir que
els joves arquitectes -menors de 40 anys- som el 40 per cent dels arquitectes
col·legiats, i encara caldria afegir-hi els que acaben la carrera
i no es col·legien, i que els treballs d'edificació van
perdent pes a poc a poc enfront d'altres treballs, encara que es mantenen
per sobre del 75 per cent. Cal destacar que els arquitectes de menys de
40 anys solament visen a l'entorn d'un 15 per cent del pressupost de referència.
Per tant hi ha un col·lectiu en augment que s'ha d'incorporar al
mercat del treball amb els coneixements adquirits a la universitat i en
un entorn especialment dur. En aquest marc són importants les jornades
on es reuneixi a entitats i organismes vinculats al fet arquitectònic:
col·legi, universitat, empresa, i administració, que són
qui tenen l'obligació de preveure els desequilibris i resoldre'ls.
L'actual pla d'estudis i la seva execució no facilita a l'alumne
el seguiment de les línies d'especialització. No dóna
els coneixements suficients per enfrontar l'exercici professional ni té
en compte altres perfils professionals, diferents del professional liberal.
Les mancances fonamentals són tècniques: constructives,
estructurals, i d'aspectes legals i econòmics. L'estudiant es converteix
en un professional de l'estudi, sense una visió de conjunt de l'arquitectura.
Com a causes d'aquest fet podríem destacar la manca de coordinació
entre departaments i una titulació única que no facilita
els objectius segons l'interès i la capacitat de cadascun dels
estudiants.
És necessari que el jove arquitecte hagi de fer "una segona
carrera" amb tota la responsabilitat civil que implica l'exercici
professional? Durant els vuit o deu anys posteriors a l'inici de la seva
activitat professional estarà assolint els coneixements necessaris
per poder exercir plenament la seva activitat.
Tanmateix el nivell d'exigència al professional per part de la
societat no es correspon amb allò que es dóna a la universitat.
Altres col·lectius professionals són més ben valorats
per la societat: aparelladors, enginyers, informàtics, etc.
Així dons creiem necessària l'actuació en diversos
àmbits:
- El debat del Pla d'estudis: creiem que s'ha de mantenir la titulació
de l'arquitecte generalista, si bé caldria incorporar la reflexió
sobre la creació d'especialitzacions a partir d'altres titulacions
de caràcter inferior o bé a partir de l'arquitecte generalista
dins de la mateixa carrera.
- Una modificació substancial de la metodologia pedagògica
i una obligatorietat en la interrelació departamental. Que el disseny
i l'aplicació d'un pla d'estudis depengui de les inèrcies
personals i dels interessos de cadascun dels departaments és una
irresponsabilitat, amb efectes socials i professionals.
- Realitzar de forma conjunta, la universitat i el Col·legi, el
seguiment de les dificultats professionals, dels coneixements tècnics
deficitaris, de les noves sortides, etcètera, en funció
dels canvis reals del mercat.
- Propostes imaginatives per part del Col·legi per afavorir la
incorporació de l'arquitecte a l'activitat professional tant si
ha escollit l'exercici liberal com si opta per un altre perfil professional.
- La implicació clara i decidida del Col·legi en la promoció
de la qualitat arquitectònica als sectors econòmics del
món de la construcció i en la transmissió a la societat
dels beneficis d'aquesta qualitat arquitectònica i dels diferents
perfils professionals que pot assolir un arquitecte. De retruc, si té
més coneixements, la societat exigirà la qualitat i ens
valorarà com a professionals.