(Extracte
de la conferència realitzat pel COAC)
L'exposició
de Josep Antoni Acebillo, comissionat de l'Alcaldia per a Infrastructures
i Urbanisme, s'inicià amb dues consideracions prèvies
respecte al concepte de sostenibilitat: en primer lloc, a priori,
no és un tema únicament d'especialistes, i en segon
lloc, repercuteix directament en la relació global entre l'home
i l'entorn.
En analitzar la sostenibilitat de la ciutat, el conferenciant plantejà
cinc reflexions immediates:
1. Les tecnologies urbanes es troben en una situació precària:
queden molts temes per resoldre i un dels més importants és
el dels residus.
2. Resulta inútil establir mesures correctores si no es disposa
d'un model a seguir, sobretot en definicions territorials de gran
abast.
3. El medi natural no és un solar disponible.
4. És necessari tendir vers una nova geografia de la centralitat,
de manera que les àrees metropolitanes de les ciutats funcionin
com un sistema urbà compacte. Caldria potenciar el transport
públic, la xarxa de telecomunicacions, la interconnexió
dels nuclis, etc. En suma, s'imposa un replantejament global dels
criteris d'infrastructura.
5. Únicament la interacció entre el sistema natural
i el sistema edificat ens ajudarà a establir les bases de la
complexitat metropolitana que necessitem.
El Sr. Acebillo
va destacar la important renovació urbana que s'està
produint a Barcelona en els darrers anys i que impulsarà la
ciutat en la seva projecció internacional, econòmica
i cultural. La celebració del Fòrum Universal de les
Cultures el 20041 marca una fita important en aquest nou cicle urbanístic
caracteritzat pel seu abast metropolità i pel seu respecte
al medi ambient. D'entre totes les actuacions previstes, va remarcar
especialment la del Front Litoral, l'adequació del cabal del
riu Besós i la regeneració de la zona del Poble Nou.
|
El
Front Litoral, amb els seus tretze quilòmetres de longitud,
és un dels grans projectes endegats. S'hi contempla un nou repartiment
d'usos, bàsicament distribuïts en prop de set quilòmetres
d'activitat industrial (a la zona propera a l'aeroport) i d'altres tants
del que hom anomena "ciutat del coneixement". Això
ha obligat a estudiar la resolució de punts tan estratègics
com la zona de l'aeroport, la muntanya de Montjuïc, el parc de
la Ciutadella, la sortida al mar del riu Besós o la zona del
Poble Nou (aquests dos darrers punts geogràficament més
propers al lloc de la realització del Fòrum 2004). L'àrea
compresa entre la Gran Via, el mar, el parc de la Ciutadella i el riu
Besós, de 500 hectàrees de superfície, es configura
com un dels espais urbans centrals de major potencialitat de l'Europa
occidental.
L'adequació
del cabal del riu Besós és un projecte clarament
mediambiental, de caràcter territorial i hidràulic.
S'ha incrementat la secció del canal d'aigües baixes,
passant de vint a quaranta-tres metres d'amplada, per tal de multiplicar
per deu la seva capacitat i permetre l'absorció de pluges importants
sense perill de desbordament.
Dels quasi nou quilòmetres realitzats fins ara, en aproximadament
la meitat, i perquè l'augment del rendiment hidràulic
no anés en detriment del cabal ecològic mínim,
s'han dissenyat unes preses inflables que garanteixen una mínima
làmina d'aigua i que desapareixen quan es produeix una situació
de pre-alerta de pluges, augmentant la capacitat del desaigüe.
L'ampli cabal actual (cent trenta metres de distància entre
murs) ens permet de disposar de tres franges: quaranta-dos metres
de canal central i quaranta metres més de parc a cada costat,
per a fruïment dels veïns. Òbviament, les dues zones
laterals es tanquen quan hi ha pre-alerta de pluges.
|
El tractament
previst per a l'àrea del Poble Nou és conseqüència
de la seva pròpia història. La tesi estableix que si
el Poble Nou era la "fàbrica", la zona industrial
de la Barcelona del segle XIX, hauria de reconvertir-se en el taller,
en "l'estudi" de la Barcelona del segle XXI, amb una capacitat
productiva compatible amb l'ús residencial.
La ciutat necessita construir aproximadament dos milions de metres
quadrats d'oficines en els pròxims quatre anys. I una part
important d'aquesta superfície, al voltant d'un milió
i mig de metres quadrats, hauria de situar-se al Poble Nou. Per aquest
motiu, apareixerà una nova qualificació urbanística
denominada 22@: 22, que implica ús industrial; i @, que aquesta
indústria serà substituïda pels matisos, pels mecanismes
que, ja ara, té el sistema productiu d'oficina, de servei,
"d'ordinador".
Per tal d'aconseguir aquest objectiu, caldrà realitzar un pla
integral d'infrastructures, ja que actualment no existeixen galeries
de serveis adequades i ni tan sols es disposa d'una bona xarxa de
distribució elèctrica, malgrat que la principal font
d'energia elèctrica de la ciutat, la central tèrmica
del Besós, s'ubica allí mateix.
Les actuacions
principals a realitzar poden resumir-se en les següents intencions
projectuals:
1. Incloure una
xarxa de distribució d'aigua freda i calenta.
2. Aprofitar les aigües freàtiques per produir el fred
moderat necessari per a la climatització d'habitatges i oficines.
3. Implantar energies renovables, bàsicament amb la construcció
d'un camp fotovoltaic amb una potència instal·lada de
3,5 MW que se situaria en forma de pèrgola sobre la plataforma
que proporcionarà la coberta de la depuradora actual.
4. Incorporar criteris d'estalvi energètic, tant en els edificis
de nova construcció com en els rehabilitats.
5. Possible incorporació de processos de destoxificació,
mitjançant l'energia solar, de l'aire i de l'aigua de la depuradora
i, sobretot, de les emissions de la incineradora.
6. Possible obtenció de biocombustible a partir de la fracció
orgànica dels residus sòlids urbans.
7. Obtenir un model de predicció de la difusió de la
contaminació en funció de les emissions i de les variables
meteorològiques.
8. Prendre iniciatives en matèria de mobilitat encaminades
tant a potenciar el metro o el tramvia, com a introduir prototipus
d'autobusos que utilitzin l'hidrogen com a combustible. El funcionament
per hidrogen és immillorable des d'un punt de vista acústic,
perquè no té explosió i les seves emissions es
limiten al vapor d'aigua. Els autobusos podrien circular a uns setanta
quilòmetres per hora i tenir una autonomia propera als tres-cents
cinquanta quilòmetres.
9. Ubicació del nou zoo a primera línia de mar, conseqüència
de l'interès per treure'l de la Ciutadella. Això suposarà
una experiència zoològica diferent i conformarà
una illa de biodiversitat terra-aigua.
10. Reestructuració de les línies elèctriques,
ja consensuada amb les companyies elèctriques que s'han compromès
a substituir, a finals del 2002, els sistemes de generació
elèctrica del Besós per sistemes de cicle combinat.
Tots aquests criteris
d'intencionalitat, alguns d'ells ja contemplats en els projectes iniciats,
suposen un esforç d'infrastructura important, però,
sobretot, implica fer-ho en una direcció diferent, tot treballant
amb tesis més properes a la sostenibilitat i al medi ambient.
Les paraules amb
les que el Sr. Acebillo va cloure la seva exposició configuren
una excel·lent declaració de principis: "Aquesta
ciutat té un compromís internacional, a més d'un
compromís amb els seus ciutadans. I nosaltres estem treballant
per cumplir-lo".
El Fòrum Universal de les Cultures és
un esdeveniment d'àmbit mundial que serà acollit per
la ciutat de Barcelona l'any 2004. Consistirà en la realització
de debats, congressos i exposicions temàtiques, tenint com
a temes centrals la diversitat cultural, les condicions de la pau
i el desenvolupament sostenible.
Tornar a Projecte urbà
per el fòrum de les cultures, Barcelona 2004
Tornar a SIMPOSI
|