El Consell de
Ministres de la Comunitat Europea va aprovar el programa Altener el 13 de setembre de
1993. Una de les intencions clares d’aquest programa, dedicat al foment de les
energies renovables, es aconseguir una reducció d’emissions de 180 milions de tones
de diòxid de carboni a la atmosfera per a l’any 2005. El programa Altener ha donat i
continua donant suport econòmic a diverses accions, com ara la que ha fet possible
aquesta publicació. Per tal d’assolir la reducció d’aquestes emissions
contaminants, i en el camp que afecta més directament l’arquitectura, resulta
imprescindible aviar-se cap a dos objectius: d’una banda, l’augment de
l’eficiència energètica dels edificis, que implica un menor consum energètic
mentre és habitat; i, d’altra part, una reducció substancial de l’aportació
energètica al consum, basada en una producció que empri fonts d’energia fòssils.
Aquesta reducció hauria de ser compensada bo i augmentant considerablement
l’aportació de les energies renovables a la cobertura global.
És sabut que
els sistemes urbans i les xarxes industrials i de serveis que es generen al voltant de les
ciutats són els elements que, ara per ara, impliquen un més gran impacte sobre la Terra.
D’aquí neix la nostra preocupació creixent per llur estructura energètica. Sabem
que les fonts d’energia no renovables, provinents de combustibles fòssils, com ho
són el petroli, el carbó o el gas, no haurien de ser usats en una mesura superior a la
que permetés la seva pròpia regeneració natural. Al contrari, les energies solar
tèrmica, solar fotovoltaica i eòlica, entre d’altres, utilitzen recursos
energètics renovables, que no s’exhaureixen a mesura que són consumits i que, a
més, no contaminen en la mesura que ho fan les fonts tradicionals. Aquestes energies
tendeixen a integrar-se, cada cop més, a les ciutats i a l’arquitectura. Caldrà,
naturalment, que vagin acompanyades d’una manera de fer arquitectura que permeti un
aprofitament passiu de l’energia solar, una arquitectura ben orientada i que
respongui a les condicions del clima en el qual es dugui a terme. La pràctica de
l’arquitecte, per tant, pot veure’s modificada, trobant-se amb la necessitat
d’integrar en els edificis, des del mateix projecte, aquestes premisses i aquestes
noves tecnologies, que demanen, en certa mesura, una nova consciència i un nou saber. Aquests neixen, en definitiva, de
la convicció de fer l’entorn humà com més va més habitable. És en aquest sentit
que, des de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en
col·laboració amb l’Ordre des Architectes du Languedoc-Roussillon,
l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya i l’Agence
Méditerranéenne de l’Environnement, s’ha endegat aquest projecte,
un fruit del qual és aquest simposi. Gràcies a aquesta col·laboració entre dos regions
geogràfica i culturalment tant properes; confiem haver refermat uns lligams que propicien
i consoliden l’intercanvi cultural i d’idees.
Voldria
agrair, finalment, l’esforç de tots els que han fet possible l’èxit
d’aquest projecte, el qual esperem que generi noves iniciatives d’utilitat per a
la professió i per a la societat en general.
Tornar a Presentacions institucionals
Tornar a SIMPOSI
|
