Abans de la revolució industrial, els molins de vent eren una constant al paisatge holandès. Generalment, es trobaven emplaçats tot al llarg de canals i rius, i llur funció consistia a bombejar l’aigua dels pòlders. També els molins industrials se situaven a voltes al llarg de les vores d’aquestes vies fluvials, car depenien de l’aigua per al transport. És així com llargues fileres de molins de vent van acabar jalonant l’ampli paisatge obert. Al voltant de les ciutats, ocupaven llocs prominents en les fortificacions, i a prop dels pobles, es trobaven en una lleugera elevació. Els molins de vent marcaren els llocs d’activitat humana en una àmplia extensió. Fins ben entrats al segle XIX, el molí de vent fou un element fonamental per a la producció industrial i per al control del nivell de l’aigua als Països Baixos. Els molins de vent es vinculaven directament amb el lloc en què s’utilitzava l’energia. La ubicació en el paisatge venia determinada pel model d’ocupació.

A partir dels anys setanta, els aerogeneradors moderns han trobat aquí el seu emplaçament ideal. Diferents tipus d’aerogeneradors, generalment amb una capacitat limitada, situats en diferents llocs, aïllats o en petits grups, donaven lloc a un paisatge dispers. La pràctica actual segueix encara en aquesta línia. Com a conseqüència d’algunes objeccions que han estat plantejades des del punt de vista paisatgístic, a l’actualitat tan sols s’estan duent a terme projectes de petita a mitjana envergadura. En aquest sentit, el debat gira exclusivament entorn als efectes que pot comportar la seva ubicació a escala local. Mentre que la pràctica actual comporta la desaparició de l’enorme diversitat paisatgística als Països Baixos, el desplegament d’aerogeneradors, que cobriran el 20% de les necessitats d’electricitat del país, suposarà el domini d’aquest element al paisatge de la regió occidental dels Països Baixos, amb major exposició als vents, on apareixeran contínuament. La imatge d’unes aspes girant amb un cel ennuvolat de fons, tan característic d’aquest país, deixaria de ser quelcom excepcional.

El desenvolupament de parcs eòlics s’està postergant en gran mesura atès que avui en dia no existeix encara una resposta clara a les objeccions presentades en relació al seu impacte en el paisatge. Es considera que els aerogeneradors constitueixen un element aliè i d’intrusió en el paisatge. L’estudi realitzat pels paisatgistes Veenenbosch i Bosch constitueix un dels intents d’identificació dels criteris òptims per a l’emplaçament i el disseny de parcs eòlics. En comptes de repartir un gran nombre de parcs eòlics d’extensió mitjana, més o menys similars, per tota la regió del litoral holandès, hauria d’establir-se un nombre més reduït de parcs de fort contrast. La premissa en què es basa aquest estudi és que la ubicació dels parcs eòlics ha de determinar-se de tal manera que es potenciïn els aspectes distintius dels diferents paisatges agrícoles i tradicionals. Es faciliten els models de configuració per a vuit paisatges holandesos característics. Aquests abasten des de xarxes compactes de 25 a 40 aerogeneradors de 1 MW a les aigües poc profundes de la costa, que actuen com a balises a les principals badies, fins a la instal·lació lògica d’aerogeneradors de grandària mitjana prop de les granges aïllades en el paisatge obert de Frísia.

D’aquesta manera, els aerogeneradors entaulen un diàleg amb les peculiaritats locals del paisatge.

¿Noves perspectives per al futur?

Els dics d’Ijsselmeer constitueixen un cas prometedor, en el que els aerogeneradors, els dics i les estructures d’enginyeria de rescloses es troben estretament relacionats. A Enkhuizen es pot observar un bon exemple de la relació entre els aerogeneradors i la infrastructura existent.

El dic longitudinal que condueix a la resclosa presentava les condicions idònies per a la instal·lació d’aerogeneradors. Com a element distintiu per als motoristes i senyal fix per als navegants, destaca sobre l’aigua. Marca l’entrada al complex de rescloses, així com l’extrem del dic. A l’actualitat ja han estat instal·lats aerogeneradors en aquest lloc. Està previst d’establir-ne més unitats en la segona resclosa, així com al pòlder de reduïdes dimensions (10 ha) i el dipòsit de drenatge (50 ha), per tal que el projecte sigui viable. Enginyers del Rijkswaterstaat (Departament d’Obres Públiques), els arquitectes Zwarts i Jansma i el paisatgista Lodewijk Baljon han col·laborat conjuntament en aquest projecte. La resclosa existent en el dic que travessa Ijsselmeer i uneix Enkhuizen i la nova ciutat de Lelystad, mancava de la capacitat necessària. Calia aixecar una nova resclosa. Per tal de no interrompre el trànsit rodat com en la situació actual, s’havia de construir la carretera per sota de la resclosa.

Aquest pla analitza el potencial d’un projecte paisatgístic d’enginyeria de gran envergadura, tot demostrant que els paisatgistes tenen ara una preparació i una ambició majors, i que durant els últims anys la tasca del paisatgista és molt més àmplia, incloent serveis d’assessorament i assistència sobre orientació i disseny d’estructures d’enginyeria a responsables de planificació tècnica i enginyers. Tot això comportà un atractiu repte a l’abast de la disciplina: analitzar el potencial paisatgístic de cada projecte d’enginyeria civil en la seva totalitat, en lloc de simplement afegir-li elements paisatgístics a posteriori.

Així, l’oportunitat d’aplicar criteris paisatgístics es presentava a l’inici del procés de planificació. A tocar del dic existent, que separa dos grans llacs, es construirà un segon dic per crear un pòlder allargat, en forma de rombe i situat a onze metres per sota del nivell del mar. La carretera que actualment passa per sobre del dic, a sis metres per sobre del nivell del mar, es desviarà a la zona inferior del pòlder, la qual cosa permetrà construir una resclosa doble de 120 metres de longitud. El disseny paisatgístic inclou una proposta per als dics, així com per a l’emplaçament i el tractament del milió de metres cúbics de material per drenar durant l’excavació del pòlder. Aquest material s’utilitzarà per construir un port exterior que protegeixi el complex de rescloses de l’onatge i dels blocs de gel a la deriva. El dic exterior ha estat dissenyat en forma de corba tancada amb un revestiment d’escullera, en el qual, al seu torn, es disposarà una filera de pollancres. El costat de sotavent està concebut com una llacuna amb àmplies badies, fet que possibilitarà que aquest medi esdevingui gradualment un biotop format per una vegetació natural i comunitats d’animals pròpies de les maresmes d’aigua dolça. El propòsit d’aquest pla és relacionar el disseny de gran contrast de les estructures d’enginyeria amb l’àrea natural de forma intel·ligent. la força del disseny rau en el fet que aquests processos s’inscriuran en la topografia de l’indret.

Malauradament, no s’ha aprofitat l’oportunitat d’ampliar el projecte eòlic al nou dic. Jalonada cada 100 metres per un aerogenerador de 50 metres d’alçada, l’àmplia corba del dipòsit de drenatge hagués ofert un panorama extraordinari. Aquest projecte hagués proporcionat, així mateix, una capacitat substancial de 20 MW.

La forma de l’aerogenerador pròpiament dit ha de realitzar-se amb sobrietat. El seu disseny ha d’estar exempt de detalls que atreguin l’atenció innecessàriament, ha de seguir unes línies fluïdes sense escala i comptar amb una tecnologia eòlica neta d’acord amb criteris aerodinàmics i de perfecció. Cal destacar que, quan més gran sigui l’escala dels aerogeneradors, més elegant serà la seva forma. Avui sóc partidari d’aerogeneradors de gran tamany, que desafortunadament van proveïts d’un rotor amb tan sols dues aspes. Aquest model presenta un notable desavantatge òptic respecte a l’aerogenerador tradicional de tres aspes, car la rotació de les aspes ofereix una imatge menys uniforme, tot constituint, a més, un molest element de distracció.

En l’actualitat estem treballant en un projecte per a una instal·lació a gran escala al llarg del Afsluitdijk, un dic de 30 quilòmetres de longitud de l’antic Zuiderzee, que uneix els Països Baixos i Frísia.

Tornar a Arquitectura, paisatge i producció d'energia
Tornar a Simposi