PROGRAMACIÓ EXPOSICIONS |
 |
|
 |
|
 |
|
| TAULA RODONA INAUGURAL: 29 de maig a les 19.30 a la sala d'actes Anna Bofill, Giordana Ferri i David Sarkisyan Moderadora: Bet Cantallops |
|
INAUGURACIONS: Primer dia de l'exposició a les 21 h |
Del 10 al 26 de juliol de 2008
Inauguració 10 de juliol a les 21 h
El Corviale és obra de l’arquitecte Mario Fiorentino. L’edifici, d’un quilòmetre de llarg i pensat com una ciutat lineal per a 8.000 habitants, es va construir entre els anys 1972 i 1974.
Va ser ideat com a resposta a l'habitatge social adotzenada i dispersa que cobria la perifèria de les ciutats italianes buscant un model social i de convivència dins un mateix gran contenidor. Però el projecte es va quedar a mitges, ja que mai no es van ocupar els espais per als serveis.
El Corviale va ser construït amb encofrats túnel, una tecnologia que a l’època semblava que acompliria, per fi, la possibilitat d’industrialització de la construcció, un dels objectius de Ginzburg, però que va deixar d’aplicar-se pocs anys després pels problemes constructius que provocava.
El deteriorament físic i social que es va derivar d’aquestes circumstàncies va fer que l’edifici fos considerat com el paradigma de la degradació de les perifèries italianes. Dir Corviale a Roma era sinònim de conflicte social i de defectes insalvables de construcció fins al punt que l’any 2003 es plantejava com a única solució possible l’enderroc de l’edifici.
Això no obstant, a través del programa Contratti di Quartiere s’han realitzat actuacions a tots els nivells, de convivència, socials i de rehabilitació que pretenen rescatar el Corviale de la solució sense tornada en la qual semblava haver caigut.
Inauguració 10 de juliol a les 21 h
El Corviale és obra de l’arquitecte Mario Fiorentino. L’edifici, d’un quilòmetre de llarg i pensat com una ciutat lineal per a 8.000 habitants, es va construir entre els anys 1972 i 1974.
Va ser ideat com a resposta a l'habitatge social adotzenada i dispersa que cobria la perifèria de les ciutats italianes buscant un model social i de convivència dins un mateix gran contenidor. Però el projecte es va quedar a mitges, ja que mai no es van ocupar els espais per als serveis.
El Corviale va ser construït amb encofrats túnel, una tecnologia que a l’època semblava que acompliria, per fi, la possibilitat d’industrialització de la construcció, un dels objectius de Ginzburg, però que va deixar d’aplicar-se pocs anys després pels problemes constructius que provocava.
El deteriorament físic i social que es va derivar d’aquestes circumstàncies va fer que l’edifici fos considerat com el paradigma de la degradació de les perifèries italianes. Dir Corviale a Roma era sinònim de conflicte social i de defectes insalvables de construcció fins al punt que l’any 2003 es plantejava com a única solució possible l’enderroc de l’edifici.
Això no obstant, a través del programa Contratti di Quartiere s’han realitzat actuacions a tots els nivells, de convivència, socials i de rehabilitació que pretenen rescatar el Corviale de la solució sense tornada en la qual semblava haver caigut.
| Organització i producció: Àrea d'Activitats Culturals de la Demarcació de Barcelona del COAC Comissariat: Bet Cantallops Disseny: Oleg Ogurtsov, Joel Moreno, Bea Santfeliu |
