Correspondència

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 393

Autor: Coromina Figueras, Joan Baptista

Destinatari: Masó Valentí, Rafael  →   biografies  

Fons Rafael Masó  →   fons col·leccions  

La Bisbal d'Empordà

12/04/1910

Carta

Número de fulls: 3

Tinta

paper

18 x 27'5 cm

BN

 

Contingut

Carta de Coromina a Masó amb comentaris sobre la seva relació, sobre l'obra Batlle i sobre una recomanació per Josep Berga i Boada .

 

Transcripció

Recordas, amic Rafel, que t'havía parlat d'un romanç que va impressionarme temps enrera? Avui no puc resistir la temptació de transcriuretel. Llegeix aquest soperb auto elogi del amor i de la bellesa:

En Castilla está un castillo
Que se llama Rocafrida,
Al castillo llaman roca
I á la fuente llaman Frida.
El pié tenía de oro
I almenas de plata fina;
Entre almena y almena
Está una piedra zafira;
Tanto relumbra de noche
Como el sol á medio dia.
Dentro estaba una doncella
Que llaman Rosaflorida:
Siete condes la demandan,
Tres duques de Lombardía,
A todos los desdeñaba
Tanta es su lozanía...
Enamorose de Montesinos
De oidas, que no de vista.
Una noche estando así
Gritos da Rosaflorida:
Oyérala un camarero,
Que en su cámara dormía.
- Que es aquesto, mi señora?
Que es esto Rosaflorida?
O tenedes mal de amores,
o estais loca sandía.
-Ni yo tengo mal de amores
Ni estoy loca sandía,
Mas llevásesme estas cartas
A Francia la bien guarnida
Diéseslas á Montesinos.
La cosa que mas quería
Dile que me venga á ver
Para la pascua florida
Daréle yo este mi cuerpo
El mas lindo de Castilla
Si no es el de mi hermana
Que de fuego sea ardida
Y si de mi mas quisiere
Yo mucho más le daría.
Darle he siete castillos
Los mejores de Castilla.

II Romance de Montesinos. (Anónim)

Que t'ha semblat?... Es peix que's porta l'oli axó?...

Diu que pera renyir es necesari esser, al menys dos. I amb axó te raho el vulgo (I axó que'l vulgo no'n sol pas tenir de raho!) Perque, noy, ó tu tens molta féina ó jo no t'entenc pas! Qui ha sigut el mal Fat ó el Cíclop que s'ha menjat la teva barba-gália?... No'm fa pas res que no m'escriguis, car ja se que't recordas de mi, i jo estimo tant un recort com una lletra; pro per si acas vull donarte un concell: Procura tenir sempre una finestra ben ampla del teu esperit, oberta á tots els vents (sobre tot, á les corrents que regenéran) i no't deixis véncer per sotregades tranzitories. Reflecciona axó i veurás llógic com un falç concepte de Deber espatllaría tota una vida. Ho sents, tota una vida!
Espavilarse! tu ets prou llest pera entendrem i jo t'estimo massa pera omplirte el cap de Dialéctica.......

Jo no'm penso pas esser molt valent pro vaja, Deu n'hi do, he salvat alguns obstacles que be podien destorbar la meva via: Felicitat, Gloria, Grandesa... tots aquets mirallets els he sapigut reduir á polç; i (sembla estrany!) una calma un chic estoica, un chic esceptica també es capaça de posar flors al cor: Amb Amor sol, un hom pot anar á tot arreu (i axó que he tingut la dissort de no enamorarme d'aquella noya!). Solsament trobo á faltar l'entussiasme inconcient i noble de jove, are, despres de sacrificar molta part de les passións. Pro una serena confiança en la vida, mes que en la obra (i nescuda d'aquesta metexa desconfiança) omple d'agradable calma el meu temps. I soc relativament feliç, quan pinto portes, quan endevino una línia ó una nota de color, quan una noya'm mira, quan veig gosar als altres... i are trobo agradable el solfeig i
hermosa la formula p2. Ja ho veus com ens torném!

Ja veig que vaig malament! No se com ferho pera ferte entrar pe'ls ulls una veritat que la Esperança am un bon abraç podría fer víure en tu: Temo que encare duri la crissi que estás passant de temps en aquesta part per cáusa de coses que, ben garbellades, no tenen pas la importancia que tu les hi concedéixes: I que es l'Adroguer Pobre i els seus interessos i la seva casa i totes les coses del mon plegades, comparat am un sol bes d'Aquells llabis ó am un somriure d'Aquella anima tant bella?... Llença ben lluny de tu la teva apatia i el teu pessimisme; son mobles corcats de l'esperit que no poden guardar cap sentiment noble i sant! Déixa que els droguers pobres facin chacolata que no impediran —pobrets!— que Shakespeare escrigues Hámlet!

Tandebó m'equivoqui al pensarme que no tornes a esser tu mateix encare. Deu vulga que al llegir aquesta't sembli que parlo de coses passades!

Axó sera pera mi una alegría.

Are un favor:
En Josep Berga y Boada ha escrit demantme que per medi del meu pare pregués á en Ramio (membre del Jurat que otorgará les places de Palamos i Snt Feliu d'Arts i Industries) que sia considerat amb els opositors respecte les asignatures de Mecanica i matematiques. El meu pare ja ho fara pro jo desitjaria que si tu tens franquesa amb en Ramió, li escriguis refermant el clau. Me faras aquesta mercé? El 18 crec que son les oposicións. En Berga am mi sempre s'ha portat molt be i s'ho mereix.

Será un favor teu que jo afegire a la llista interminable dels que'n tinc rebuts!

El meu germa esta enguniosissim esperant noves d'aquells d'Olot. Compta els dies, hores i minuts. No'n sabs res encare? Si hi ha res de nou escriu, que al pobre noy l'hi treurém un bon pes de sobre.

Adeu Rafel! Avui no tinc ni mes temps ni ganes de perllongar massa aquesta tola.

Els meus afectes á la teva familia a l'Esperança i a en Gimeno.

Un bon abraç del teu
Joan
La Bisbal 12 (penso) de IV-1910

 

Reforma Casa Batlle

C. Fontanilles - C. Nou - Av. Sant Francesc

Girona - Gironès

Masó Valentí, Rafael  → 

1908-1910 i 1925

habitatges i local comercial