Correspondència

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 351

Autor: Coromina Figueras, Joan Baptista  →   biografies  

Destinatari: Masó Valentí, Rafael  →   biografies  

Fons Rafael Masó  →   fons col·leccions  

La Bisbal d'Empordà

26/02/1909

Carta

Número de fulls: 2

Tinta

paper

20'5 x 26 cm

BN

 

Contingut

Coromina parla amb Masó de la seva amistat, de l'obra Batlle

 

Transcripció

Estimadíssim Rafel:
Cuan jo tinga un aplec de lletres, com la que acabo de rébrer i aquestes, sigan totes vostres, ne faré un bel llibre am tapes daurades, en les cuals pintaré am roig de sang, lletres que diran: “Llibre de Vida i d’Amistat”.
I es, que vostres escrits, als meus ulls, no son pas fulls de paper blanc am ratlles de tinta, pintades al cant barroher de la ploma metálica, no: Esperit, vitalitat, sang! ... no se que d’hermos, de viu, evocan en mi, que, tot jo, desde mon esperit als meus múscols vibro intensament de goig. Un goig semblant al que s’experimenta després de la lectura delectosa d’el divi “Cántic déls Cántics”; ó de sublim audició d’una simfonía de Beethoven.
Be, amic, bon amic meu: l’amistat que’m demanéu, la quantitat i intensitat de lo que no te mesura que m’exigíu, ¿ creiéu, que no fa ja molt temps, que en vos, es secretament per mi dipositada?
Vos no’n teniu pas necesitat, com jo, d’aixo: Amistat, car teniu a Amor, que si vos manqués Amistat, ploraría, ploraría, acaronantvos..... i aixó fora un gran conçol!
Jo la acepto tota l’amistat que vos, tan generosament m’oferiu!
Si, no dubto pas gens de vos; sé que sou bo, sé que sou mellor que jo, car n’en nostra semblança anímica, hi ha quelcom d’eterogeni, jo soc, qui faig cáure la balança d’el mal. Els acits d’el massa víurer en poc temps d’existéncia, resumits, jo crec -en excessos de mentalitat- avegadas insana,- les lectures boges, d’afamat, en llibres estranys i la lluita tremenda am l’art, sens un ferm braç director qui m’hagi guiat serenament, han deixat en mi gotes amargues, que son forts corrosius mortificadors d’el meu esperit. I el dubte de si’l que he fet es ó no es bô, es qui’m fa véure á vos -que haveu tingut més plácida vida- tot ple de llum, de bondat!
Més, molta més, puresa i bondat que la que hi ha en mi!
Parlém un chic de la “Morta”, are?
“Apartéuvos de la esclavitud material en que haviaho caigut” diéu vos en un dels mes bells parragrafs de vostra hermosa i encoratjadora lletre. I avans que tot, (perdonéume!) vull permétrem una rectificació d’el vostre concepte: No es pas el seu cos lo que principalment fou cáusa de que la estimés á la “Morta” car si be va contribuirhi molt la seva bellesa, la ingenuitat d’els seus quince anys i la meva equivocació, foren la palanca que m’aixecá a regións ideals, de quines, mes tart, he hagut de cáure dolorosament. Aixis!: Dolorosament; am el seu nom als llabis...
Resurecció! Jo vos remercio aquesta paráula que ha anat dreta al meu cervell. Deixéu que s’apagui en el meu esperit i en el meu cor lo que hi queda d’ella, com s’apaga i fon en la nit, el grog-vert, crepuscular; que cuan siga fos aquest recort jo intentaré fer víure aquest mot: Resurecció ¡ Actualment el pensar-hi me sembla pecat. El cercar aquesta anima semblanta, (que dubto de trobar) deurá esser si a cas, obra de mes tart ó de Providencia. Are, jo dic, me sembla blasfémia l’idea d’intentarho. ¡ Figuréuvos que encara’m plau la visió de la seva casa! Aixo vos ho escric en un lloc nomenat la “Terrera”. Aixecant els ulls d’el paper, la veig la seva casa; allí, derrera’ls xiprers d’el cementiri ... ¿ no la veiéu, vós també?

Me preguntéu per aquell bon amic meu, l’únic am qui comptava aqui, a la meva terra. Sí, se n’es anat á Barcelona á estudiar, á perfeccionar els seus coneixements filológics: Tot ho fá per amor també aquest bon amic, aquest sabi i escelent home!

Del pinacle aquell de la casa d’el Carrer Nou are vos n’explicaré l’historia: Després d’haver-ne fet un esbos-idea, vaig començarne un estudiantlo bé; cuan vaig tenirlo llest que vaig anar pera ferlo de guix, ja tenia el motllo llest, cuan aquest vá cáurem d’els dits fent-se mil bocins. Are n’estic acabant un altre d’estudi. Ja hi aniré am mes compte. N’estic content, perque espero el dia d’ensenyárvosel, que m’hi senyalaréu forces defectes!
No he pas pintat gaire aquestos díes, car am aixó he tingut força feina; pro aqui ont vos escric (á la Terrera) he descubert un cuadro ¡ Noy quin cuadro! Cap al tart hi ha una riquesa de color... una subtilesa de linies! En faré un esbos, si puc, avans de venir per anar al Solé , i ja veuréu!
Merces per la notificació de l’exit d’el jardí. Jo no hi crec pas en las mevas obras encare. A vos os cega la amistat ... pro merces repeteixo.
Ah! Espero que avans d’anar á les Guilleríes tornaréu á escríurem dientme definitivament el día que vulgau que siga á Girona. Esculliulo. Vos mateix!
Diguéu - (¡ sobretot!) á l’Esperança, que’l recordarse de mi i la seva “pura atracció” (del vostre text) m’omplen de joia. ¡ No’m mereixo tant! Diguéuli també, que jo la admiro; perque es hermosa, perque es bona i forta i perque sab estimarvos tan á vos! *

* Que li donguéu á llegir les meves lletres, no m’faria res si aquestes fossen ben escrites: Pro jo, no’n se d’escriure, ni d’ortografía, ni de gramática, ni de res ...! i francament: me feu tornar bermell cuan hi penso!
Adeusiau! Jo no acabaria mai.
Recomanéume als vostres i tingueu la seguretat de que hi ha un amic que vos estima mol qui vos abraça efusiu.
Joan b. Coromina
No vos parlo de la vostra malatia, perque vos faig ja curat. Vaig sentirho molt, i perdonéu que atribuis vostra tardança en contestar á la molta de feina que sé que teniu car si ho hagues atribuit á la verdadera causa, ja vos hauria tornat a escriure.
[Pequeña separación adornada]
La Bisbal - Dies 8 i 9 del III=1909

 

Reforma Casa Batlle

C. Fontanilles - C. Nou - Av. Sant Francesc

Girona - Gironès

Masó Valentí, Rafael  → 

1908-1910 i 1925

habitatges i local comercial