Correspondència

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 354

Autor: Coromina Figueras, Joan Baptista  →   biografies  

Destinatari: Masó Valentí, Rafael  →   biografies  

Fons Rafael Masó  →   fons col·leccions  

La Bisbal d'Empordà

04/04/1909

Carta

Número de fulls: 3

Tinta

paper

13 x 20'5 cm

BN

 

Contingut

Coromina parla amb Masó de la seva amistat, de l'obra Batlle i del convent dels franciscans de La Bisbal

 

Transcripció

Rafel estimat!
Podría avui començarte aixó, am la máxima aquella d’Aristóbil que diu: “Trevall començat, es mes de mitj fet”. Jo, avui he començat el trevall. L’argila encimbellada jau tota manyaga als peus del pedestal, á punt de que á grapádes se l’hi donga forma; sembla demanar un cop de jonoll com aquell del roc que llepa l’aigua de la riera d’Usó , ó que unes mans dignes d’ella l’acariciin pera ferla víurer. Avans de començar, he fet oració d’humil ... m’he confessat am mi mateix.
¡ I a treballar!
També al arrivar vaig preocuparme desseguida de cumplir al peu de la lletra tots els teus encárrecs: Las provas de vernissos, groc i vert, les faré desseguida. Ja ho he dit á mon pare, qui m’ha assegurat l’éxit. Hi confío.
He vist al terrisser qui ha de fer els mahons: m’ha dit que estudiará lo que poden costar cada un i aixi, jo podré dirtho á la vinénta lletre.
He enbestit sens poder resistir-ho, la construcció d’el pergamí d’el pinácul, car m’ha semblat lo mes difícil. Axís, solucionat aixó, trobaré molt més fácil lo altre i m’hauré tret un feixuc pes d’el cor.
El meu presupost es de difícil concretar; hi he pensat també i he vist que hauré d’estudiar-lo am temps.
I are Rafel, deixém a part l’arquitecte que fa cases p’els altres i el rejoler que fa rajoles també p’els altres, deixémlos dic, i aném al amic que estima al amic.
¿ Que, per ventura no preferirás tu, que’t parli d’una mirada d’esperança de la teva Esperança, que no d’unes rajoles d’un Adroguer Pobre que no es sino un pobre Droguer ?
Oh! si jo’t veitj somriure... si jo’t sento somriure! ...
Si si, parlém, parlém d’aquella dama gentilissima, que am unes ratlles seves, ratlles compasives, ha aixugat una llágrima d’els meus ulls. Parlém-ne i llohem-la á la dona qui sab fer una felicitat estimant!
Ah! ¿ No ho saps? Jo hi tinc un dret sobre d’aquesta joia. No sé com explicar-me: Des d’el dia que váres llegir-me aquelles ratlles que cobçáren una llagrima meva (¡ cuant temps féia que jo no havía plorat!), que sento que li dec quelcom, si! L’hi dec agraiment etern. Pro jo, el meu agraiment el faig pagar.
¿ T’hauré semblat paradoxal, i ridícul fins aqui? Are t’esplicaré, per no ferte passar mes ánsia, el dret meu:
Cuan siga beneít el vostre amor, cuan la Felicitat, vos haurá ensenyat á pler el seu enigmátic rostre i vos hajau banyat en aigues del seu domini, i cuan *Ella*, santament fecondada porti el gérmen Sant d’una Vida Nova: llavors un pelegri, que obre els ulls en rodo, i estira les mans per agafar lo sublim, com el nin clou els ditets per agafar el fum; un pintor un ... rejoleret, trucará la vostre porta i vos demanará unes hores de molesta pôse.
Pintará. No haurá pas plorat des d’alashores i ... tornará á plorar!
... Ja haurá cobrat el seu dret.
Perdona Rafel amic que jo’t diga aquestes coses; potser et molesto am aquestas tevas intimitats. ¿ Perque no haig de parlarte de la Terrera, d’el “Solé”, de la Morta ... de coses passades de céndres.. Eh? ¿Perque no haig de ferho?
No avorréixo pas en absolut la mort; ella es descans. Estimo, pro, molt i molt més la Vida. Si et parlo de tu i de coses teves, será per aixó. Si d’humá, hi ha víu quelcom en mi, es com un calíu que dorm...
Tu ets bo, jo ho sé, tu’m perdones.
Avui al dematí he visitat als bons frares Franciscans que m’han rebut molt amab.blement.
He paseijat un cuart d’hora per el Calvari-laberint i he demanat permís pera tornarlos á véurer, per cuant tu vingas. Han estat molt contents i m’han promés ensenyarnos tot el convent. Ja veurás, ja veurás; es una delicia. Sobre tot el Calvari. Avui cuan jo hi he anat feia molta tramontana i els xipres torçaven melangiosament el coll. ¡ Era mes bonic! Jo divendres vull tornar-hi. Hi haurá la Morta.
Bé are jó vull plegar que es molt tart; are tocan las dos de la nit i el meu pobre cos sent necesitat de descans. Tú també, ja deus estar amohinat de llegir. No’t pensis! t’he escrit am molt bona intenció: -Figurat -m’he dit- que demá es diumenge de Rams. En Rafel, á la tarde anirá á Domeny i tindrá que fer-ho tot sol ¿ qui sab si t’anyorará? (Aixo ho he pensat perque jo am seguretat sentire isolament). I vet aqui que per passar camí t’he fet aquestes ratlles. Si elles lógran fertel passar mes agradab.blement, hauré lograt el fi que’m proposava.
Jo avui á la tarde (si avui que are ja som al dematí de Rams) aniré tot sol ¡ tot sol! á véurer els meus “homes prehistórics”, els meus estimats men-hirs i dolmens que jáuen per Fitó . Pensaré am vosaltres. Si gires els ulls á les Gabarres, convergirán nostras miradas.
El meu pare, la máma i en Fonsitu m’encarrégan que’t saludi. Tu fesho de part meva als de casa teva i si véus á algun amic també.
A l’Esperança, recórdamhi i dígali -avec beaucoup du politésse- si estará conforme á pagarme el dret i que Deu fassa que siga aviat.
I tu amic meu reb una abraçada forta, forta forta! d’aquest amic teu
Joan B. Coromina

=La Bisbal 4 IV 1909=

 

Reforma Casa Batlle

C. Fontanilles - C. Nou - Av. Sant Francesc

Girona - Gironès

Masó Valentí, Rafael  → 

1908-1910 i 1925

habitatges i local comercial

Església i convent de Sant Sebastià (o de Sant Francesc)

extrem migdia de la població 31TEGO32446

La Bisbal d'Empordà - Baix Empordà

segles XVI-XVIII

convent / convent-noviciat franciscans i escola ceràmica