Correspondència

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 365

Autor: Coromina Figueras, Joan Baptista  →   biografies  

Destinatari: Masó Valentí, Rafael  →   biografies  

Fons Rafael Masó  →   fons col·leccions  

La Bisbal d'Empordà

finals agost 1909

Carta

Número de fulls: 2

Tinta

paper de calc

17 x 29 cm

BN

 

Contingut

Carta on Coromina li diu que te´molta feina, que està treballant en l'obra Batlle,

 

Transcripció

Estimadissim:
Dissabte!... Jo’m créia poguerte escriure coses ben plahentes avui; ne tenia una pila de ordenades tot treballant que t’hauria complascut llegirles. Pro avui t’escric sots l’impresió depriment que produeix tenir malalta á una persona á qui s’estima, i no crec que pugui ferte gustar de les coses vives que s’han esgarriat del meu pensament i alllunyat de mi.
Tinc el meu germa petit am una fortissima febre que l’hi produieix una ma inflada i plena de pus extraordinariament. D’aqui ahont estic, sento el seu feixuc respirar malalt i tot vetllantlo, al pobre germanet meu, he pensat dedicar lo que’m resta de nit, á dir-te quelcom de lo molt que tinc per tu.
Primerament vull demanarte indulgencia per si aquesta lletre no resulta girbada com jo voldria: pensa que será feta entre el despertarse sobtat i les angunioses cures del malaltet!...
De que mellor podria parlarte are, que de les meravelloses “Fioretti”, si el meu esperit no fos agitat per coses momentánies que disgustan i desballestant? Despres de tot tampoc vull fer un sacrilegi crític, parlante á lo lleuger d’aquesta magnifica............obra d’art tan plena d’ensenyances”
Axis debía haber acabat el no acabat parragraf anterior; i aix per l’estil hauría continuat la meva lletra de dret als camins de l’anima, si no m’hagués cridat la feble veu del petit malalt, cuan vaig arribar en l’interromput punt, pera que l’ajudés á vestirse!... Pobret! Va volguer vestirse... Després vaig entretenir-lo llegintli quelcom del llibre del Pobriço Snt Francesc que la febre no li deixáva sentir: Mirárem mes tart il-lustracións que ell no véia!... I aixís passa la nit poc à poc, fins á la matinada.
Avui que’l malalt no’m priva d’escriurer car está molt mellorat, avui la son s’hem posa al cor. Una son dolça... dolça...
He trevallat tot el sant dia en la terriça d’en Batlle que m’ha donat mes maldecaps que ella no val, i are, naturalment estic molt cançat. Mira! : cada dia cuan arriven les nou del vespre m’arriba á mi lo que’n dic “l’invasió de la son”; sembla un exércit de plomes que’t cobreix tot tu amb una dolcesa!
Pro va! Avui m’he imposat la obligació d’escriuret, i tinc de ferho, al menys pera remerciarte am tot el meu cor aquella meravella de les “Fioretti” i perque no’t pugas créurer que m’oblido may de tu. Si, Rafel, si, m’agrada tant el teu present que poc sabria com remerciartel; vúlgas véurer els sentiments que’s mouhen dintre meu, cuan llegéixo pensant am tu, la filigrana esquisida d’aquells admirables capítols de sacrifici, de renunciament i d’obediencia suprema, i potser endevinis un chic com t’ho estimo i com t’estimo! Llástima que una lectura atenta i reflexiva, encare es hora que de tot el llibre no l’he poguda fer. Figúrat el temps que’m queda pera llegir: a les cinc un quart de sis d’el mati, am el meu germá ens n’aném á fer terrissa fins á les dotze d’el mitj día; á dos quarts de dos, hi torném fins qu’es fosc que m’en vaig tot sol á donar un vol per fora; llavores á la escassa claror d’el crepuscle, llegéixo unes planes... i ja es nit... “l’exercit de la son” ha arribat...

Prou! No puc mes.
Tindras una lletre meva ben original! jo crec que escric com un sonámbul: dormint!
Ah! (m’en descuidáva) Envíem si’t plau avui mateix, per l’ordinari, la rajoleta aquella verda, de quin color decidirem fer totes les pesses que verdes han d’esser. La necesito de precis.
Ja acabo d’enllestir els dos pinácles. No mes me falta cóuren unes 25 ó 30 pesses!
Els mussols “dificilissims”. Les mil rejoletes que han de cobrir els pinácles ja son fetes i cuites. Els mahons van endavant!
Jo’m móro de son!!
No’t descuidis d’enviárme la rejoleta verda.
Adeu, recorts afectuosos á la teva Estimada i á la teva familia.
Fortissimes abraçades d’el teu amic de debó
Joan B Coromina
D’en Casadevall
d’el meu germa
i de tots els de casa
recorts!
La Bisbal
Nits del dissabte i dimars últims d’Agost de 1909

 

Reforma Casa Batlle

C. Fontanilles - C. Nou - Av. Sant Francesc

Girona - Gironès

Masó Valentí, Rafael  → 

1908-1910 i 1925

habitatges i local comercial