Església de Sant Feliu

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 44

 

Plaça de Sant Feliu

Girona - Gironès

 

Sureda Deulovol, Martí  →  (restauració) / Masó Valentí, Rafael  →  (restauració i elements decoratius) / Ribot i de Balle, de, Joan Maria  →  (restauració)

s. XIV-XVIII i s. XIX-XX

diverses

 

Ús: església

Estat de conservació: B

 

Descripció

Antiga col·legiata situada extramurs de la ciutat, un emplaçament que comporta la seva fortificació en nombroses ocasions. L'església està dedicada a Feliu l'Africà, sant martiritzat i enterrat a Girona a principis del s.IV.
L'edifici actual, bastit sobre restes d'una primitiva església del s. VIII, és el resultat de diverses fases de construcció. De l'església romànica es conserven les absidioles del cantó sud, la volta de canó del braç nord del creuer i la part inferior de l'absis i la nau central, amb arcs de mig punt. La nau és clarament gòtica, igual que el campanar. Mentre que la façana i l'escalinata barroques daten del segle XVII i, la capella de Sant Narcís és fruït d'una ampliació del s. XVIII, ja en estil neoclàssic.
A l'altar major es conserva una part del retaule major del s. XVI (les pintures es poden veure al Museu d'Art), dos sarcòfegs romans (s. II) i sis de paleocristians (s. IV), procedents de la necròpolis situada en el mateix lloc on actualment hi ha el temple. A la capella de Sant Narcís es conserva el Sepulcre de Sant Narcís, la tomba del general Alvarez de Castro (s.XIX) i el monument a les llegendàries Heroïnes de Santa Bàrbara (s.XIX).

Durant el primer terç del segle XX, l'arquitecte gironí Rafael Masó hi du a terme diferents obres. L'any 1908 dissenya unes làmpades pel desaparegut cor de l'església. Aquestes, que es conserven en el seu emplaçament original, consten d'un braç de ferro forjat, obra de Nonito Cadenas, i un pàmpol de vidre emmotllat de color verd, del vitraller barceloní Antoni Rigalt. L'any següent, a la Capella de Sant Narcís, dissenya una vitrina per a la família Bibern destinada a contenir unes espases dels avantpassats de la família. Urna que es conserva al mateix lloc. L'any 1914 Masó consolida la volta de la capella de Sant Narcís i en restaura les pintures; treballs dirigits per Joan B. Coromina i realitzarts pels seus alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis de Palafrugell. L'any 1925, reforma Capella de la confraria de la Passió i Mort i, dos anys després dissenya una creu commemorativa per l'atri de la porta sud (ambdues intervencions es conserven). Finalment, l'any 1929, projecta la reforma d'una de les capelles laterals per a ubicar-hi el baptisteri, projecte que no es va arribar a realitzar.

Cronologia

Església gòtica (s.XIV) amb restes romàniques visibles.
El campanar data dels s. XIV-XVI i la façana principal del s. XVII.
Entre 1782 i 1792 es bastí la Capella de Sant Narcís, restaurada per Martí Sureda l'any 1860.
Conserva Mausoleu Àlvarez de Castro, Sureda-Sunyol-Figueres (1880).
Entre 1908-1929 l'arquitecte Rafael Masó hi du a terme diferents obres.
En els anys 70, l'arquitecte Joan M. de Ribot i de Balle realitzà la restauració del sepulcre de Sant Narcís.

Bibliografia

AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
AAVV, Girona, Itineraris urbans 1. L'arquitectura de Rafael Masó a Girona. Girona, Ajuntament de Girona,1995.
AAVV, Masó explica Masó. Girona, COAC, 2001.
AAVV, Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Girona, COAC, 2002.
AAVV, Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. Girona, COAC, 2003.
LACUESTA, Raquel - CUSPINERA, Lluís, Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Barcelona, Fundació "La Caixa", 2006.
PERICAS, Josep M. "L'arquitecte Rafael Masó i la ciutat de Girona". Barcelona. Arquitectura i Urbanisme núm. 7. Setembre 1935.
TARRUS, Joan - COMADIRA, Narcís. Rafael Masó Arquitecte Noucentista. Girona, COAC-Lunwerg, 1996.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008