Parc de la Devesa

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 69

 

antic Areny del riu Ter

Girona - Gironès

 

Lamarque, Maximilien  →  / Sureda Deulovol, Martí  →  / Llistosella, Xavier  →  / Montsalvatge, X.  → 

1837-1857 / 1986-1996

Romàntic

 

Ús: jardins parc

Estat de conservació: bo

 

Descripció

La Devesa, un dels jardins públics més singulars de Catalunya, forma una massa vegetal de considerable extensió que tanca la ciutat pel costat nord-oest. Lloc d'esplai i d'esbarjo és, a partir de l'últim terç del segle XIX, el Parc Municipal més important de la ciutat.
L'espai del Parc és ocupat per una esplèndida arbreda de plàtans ordenadament disposats. En el seu interior s'hi troben grans espais lliures entre els que mereixen especial atenció: els jardins francesos (Roserar), el passeig central amb una plataforma per a concerts i l'antic camp de Mart, on les tropes de guarnició de Girona feien la instrucció.
Les primeres notícies sobre la Devesa són del segle XV, quan Alfons V féu donació a la ciutat d'uns terrenys sorrencs a la vora del riu Ter. En el segle XVIII, en un diari de viatges de Francisco Zamora, ja es fa referència a l'existència d'un passeig amb arbres. És a partir de la guerra dels francesos que el Parc comença a configurar-se definitivament. Així, després d'una important tallada d'arbres s'inicia, el 1811, la plantació de 300 pollancres i el 1815 s'arranjà l'actual passeig central. Posteriorment, en 1850, es fa una segona plantació important de plàtans, tot ampliant-se també els jardins francesos. L'any 1898 seria definit el seu perímetre actual. En aquest mateix any es basteix la porta d'accés, obra de Martí Sureda i Vila, enderrocada parcialement l'any 1963.
A partir de la guerra del 1936 el parc s'anà deteriorant a causa de la introducció d'elements arquitectònics que li eren estranys, de la privatització d'alguns sectors i de la desvinculació de la resta de la ciutat en quedar afectats per la N II els dos principals accessos: l'avinguda Ramon Folch i la Ronda Ferran Puig. Darrerament existeixen projectes per a retornar-li el protagonisme i bellesa originals.

Cronologia

Plànols 1813-1826. Plantacions i reparacions 1830-1842. Construcció ponts de fusta 1862. Brollador i cadafal per a músics 1865. Arranjament dels passeigs 1867. Endegament general per Marti Sureda Vila 1898. Plànols entrada Devesa Ricard Giralt 1926.

Bibliografia

El Autonomista, suplement literari octubre-27. Geografia General de Catalunya, Botet i Sisó. La Devesa paradís perdut, Narcis Jordi Aragó. Guia d'Arquitectura de Girona.COAC 1980. MOTJÈ, Narcís "Estudio Dossier sobre la Devesa de Girona Col.legis Professionals de Girona 1976
"Lo que pudiera ser el Campo de Marte". Article en el diari"El Autonomista 1929. Donació Giralt Reg. 458 Topogràfic 1180
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008