demarcació de Barcelona
COAC

El fet que es munti aquesta exposició un cop han passat més de seixanta anys després de la darrera obra arquitectònica projectada per Joaquim i Bonaventura Bassegoda i cinquanta-nou anys després del darrer dels seus escrits, significa dues coses. En primer lloc haver tingut el temps suficient per reunir, classificar i estudiar el conjunt de materials per la qual cosa s’ha pogut comptar amb l’esforç d’un becari de la Fundació Caixa de Catalunya que, al mateix temps ha dedicat cinc anys a redactar una tesi doctoral sobre el tema. Això suposa un llarg i continuat esforç de síntesi.


Joan Bassegoda Mateu (1814-1893)

D’altra banda semblava prudent haver esperat que es fessin les grans exposicions sobre Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, els grans arquitectes del Modernisme i el Noucentisme.

Un cop que cada una d’aquestes figures excepcionals va comptar amb la seva exposició, amb els corresponents catàlegs veritables tractats monogràfics, sembla ha arribat el moment que altres arquitectes d’aquells temps tinguin el reconeixement per mitjà d’una exposició monogràfica.


Pere Bassegoda Mateu (1817-1908)

En el cas dels Bassegoda, abans de res constructors, era encara més evident aquesta necessitat, entre d’altres raons, perquè mai es van fer propaganda en vida, ni van buscar la publicitat a revistes i diaris ja que bastant tenien amb projectar i construir. Van estar per la feina i ho van fer molt bé, amb discreció, mesura, saviesa, coneixement de l’ofici i modèstia.

Els que visitin l’exposició podran jutjar l’obra de tres tècnics i comprendre millor gràcies a ella el que fou l’art i l’arquitectura a Catalunya al llarg de quasi mig segle crucial a la història recent.


Josep Bassegoda Mateu (1820-1914)

Pere Bassegoda Mateu (1817-1908), paleta, contractista i Mestre d’Obres

Joaquim Bassegoda Amigó (1854 - 1938) i Bonaventura Bassegoda Amigó contractistes, arquitectes acadèmics i escriptors.


Bonaventura Bassegoda Mateu (1822-1889)

Tots tres van viure els temps de l’eclecticisme, del modernisme i del noucentisme. L’estudi de les seves obres arquitectòniques i literàries o científiques fa més comprensible el procés de la Renaixença a Catalunya perquè aquests tres homes van tenir en comú un sòlid coneixement de la construcció arquitectònica, fet que va influir, evidentment, en el caràcter dels seus edificis i també amb la seva obra escrita que, a diferència d’altres arquitectes escriptors més teòrics, es va mostrar sempre equilibrada com correspon a l’obra de qui ha treballat tota una vida exercint l’ofici de constructor, tècnica i també moltes vegades art.




adreça

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Sala Picasso

Plaça Nova, 5

08002 Barcelona Spain

Tel   34. 93. 301 50 00

Fax  34. 93. 412 39 64

Exposició oberta

del 17 de desembre 1997 al 18 de gener de 1998

Organitza

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya