El fet que es munti aquesta exposició un cop han
passat més de seixanta anys després de la darrera obra arquitectònica projectada per
Joaquim i Bonaventura Bassegoda i cinquanta-nou anys després del darrer dels seus
escrits, significa dues coses. En primer lloc haver tingut el temps suficient per reunir,
classificar i estudiar el conjunt de materials per la qual cosa sha pogut comptar
amb lesforç dun becari de la Fundació Caixa de Catalunya que, al mateix
temps ha dedicat cinc anys a redactar una tesi doctoral sobre el tema. Això suposa un
llarg i continuat esforç de síntesi.
|
|
Joan Bassegoda Mateu (1814-1893) |
Daltra banda semblava prudent haver esperat que es
fessin les grans exposicions sobre Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, els
grans arquitectes del Modernisme i el Noucentisme.
Un cop que cada una daquestes figures excepcionals va
comptar amb la seva exposició, amb els corresponents catàlegs veritables tractats
monogràfics, sembla ha arribat el moment que altres arquitectes daquells temps
tinguin el reconeixement per mitjà duna exposició monogràfica.
|
|
Pere Bassegoda Mateu (1817-1908) |
En el cas dels Bassegoda, abans de res constructors, era
encara més evident aquesta necessitat, entre daltres raons, perquè mai es van fer
propaganda en vida, ni van buscar la publicitat a revistes i diaris ja que bastant tenien
amb projectar i construir. Van estar per la feina i ho van fer molt bé, amb discreció,
mesura, saviesa, coneixement de lofici i modèstia.
Els que visitin lexposició podran jutjar lobra
de tres tècnics i comprendre millor gràcies a ella el que fou lart i
larquitectura a Catalunya al llarg de quasi mig segle crucial a la història recent.
|
|
Josep Bassegoda Mateu (1820-1914) |
Pere Bassegoda Mateu (1817-1908), paleta, contractista i
Mestre dObres
Joaquim Bassegoda Amigó (1854 - 1938) i Bonaventura
Bassegoda Amigó contractistes, arquitectes acadèmics i escriptors.
|
|
Bonaventura Bassegoda Mateu (1822-1889) |
Tots tres van viure els temps de
leclecticisme, del modernisme i del noucentisme. Lestudi de les seves obres
arquitectòniques i literàries o científiques fa més comprensible el procés de la
Renaixença a Catalunya perquè aquests tres homes van tenir en comú un sòlid
coneixement de la construcció arquitectònica, fet que va influir, evidentment, en el
caràcter dels seus edificis i també amb la seva obra escrita que, a diferència
daltres arquitectes escriptors més teòrics, es va mostrar sempre equilibrada com
correspon a lobra de qui ha treballat tota una vida exercint lofici de
constructor, tècnica i també moltes vegades art.
|
|
adreça
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Sala Picasso
Plaça Nova, 5
08002 Barcelona Spain
Tel 34. 93. 301 50 00
Fax 34. 93. 412 39 64
Exposició oberta
del 17 de desembre 1997 al 18 de gener de 1998
Organitza
Col·legi dArquitectes de Catalunya
|
|