La mostra Josep Maria, arquitecte, dedicada a la figura i l'obra d'aquest mestre del Moviment Modern, es oberta al públic a la Sala d'exposicions de la seu de Barcelona del COAC des del passat dia 5. L'exposició, que és la quarta dedicada a la divulgació de figures cabdals de l'arquitectura catalana, es podrà visitar fins el dia 12 de juny. Amb motiu de l'exposició ha estat editat un catàleg amb les seves obres.

 Un analista i intèrpret del Moviment Modern

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, seguint fidel a la seva política de difusió cultural presenta a finals d’Abril, una exposició monogràfica i un catàleg sobre la figura i l'obra de l'arquitecte Josep Mª Sostres. Aquesta mostra és la quarta d'un programa encaminat a la divulgació de l'obra d'arquitectes catalans i ve precedida per les realitzades als arquitectes Bonet Castellana, Sert i Jujol. Totes aquestes iniciatives han estat possibles gràcies a un conveni de col·laboració entre el COAC i el Ministerio de Fomento a través de la dirección general de la Vivienda, Arquitectura y el Urbanismo, signat el 1995 amb l'ànim de divulgar la cultura arquitectònica entre la societat.

En el cas d'en Sostres hem cregut oportú, contribuir a difondre la figura d'en Josep Maria Sostres per que la seva obra ha estat tot un exercici de reflexió sobre l'arquitectura i una important influència sobre diverses generacions dels nostres arquitectes. La seva precoç erudició, el contacte continuat amb les avantguardes artístiques en el període de la seva formació professional i la sòlida preparació teòrica, van fer possible que sabés analitzar i interpretar profundament el Moviment Modern a través de la seva obra escrita i construïda.

Apartaments a Torredembarra 1954

El recull d'aquesta obra a estat possible gràcies al llegat que, generosament, la seva vídua, recentment desapareguda, va cedir a l'Arxiu històric de Documentació del COAC. Vull expressar el més sincer agraïment cap a ella per la inestimable ajuda que aquesta donació ha suposat. Iniciatives com aquesta i com les que desitjo se segueixin produint, han permès convertir el nostre Arxiu en el més important de Catalunya i en una eficaç eina de consulta i d’estudi de l’arquitectura catalana.

Casa Agustí 1953

Amb la voluntat d'aprofundir en el coneixement de la figura de Josep Mª Sostres, i de valorar d'una manera particular la seva obra, s'ha encaminat la tasca feta pel comité organitzador. A aquest i a totes aquelles persones que han col·laborat en la realització de l’exposició i en l'edició d'aquest volum, vull mostrar el meu agraïment a llur esforç i dedicació.

JOAN B. MUR SOTERAS
Degà del COAC
 

Casa Elies 1948

Casa Iranzo 1957

Casa Moratiel 1956

Josep Maria Sostres, teòric i creador


El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya amb l'organització dedicada a la figura i a l'obra de Josep Maria Sostres, a més de rendir-li un merescut homenatge, és pretén recuperar el seu mestratge i difondre el seu coneixement a les noves generacions. Reconegut el seu paper com a teòric i com a creador, la seva arquitectura, explicita clarament aquesta doble condició: un continu exercici de reflexió, que es materialitza en cada una de les seves obres. La imatge comunament acceptada del personatge introvertit i tímid, dedicat quasi exclusivament a un estudi silenciós tan sols pertorbat per l'exercici professoral sobre la tarima de les aules de l’E.T.S.A.B i per comptades realitzacions arquitectòniques, és menys certa del que es podria pensar. Segurament, una de les aportacions més suggerents d'aquesta exposició, és descobrir-ne una producció més quantiosa i més diversa del que es té esment.

Casa Moratiel 1956

La seva obra, caracteritzada pel fet de representar la simbiosi de diferents corrents cultes, el racionalisme, l'organicisme, amb contínues referències a les avantguardes artístiques i a reconeguts arquitectes com ara Aalto, Asplund i Jacobsen, però també a Mies Van der Rohe, Le Corbusier i Terragni..., es troba repartida per la nostra geografia. Des de les cases de Bellver de Cerdanya, l'hotel de Puigcerdà, passant per les cases de Sitges, els apartaments de Torredembarra i les cases de Ciutat Diagonal, fins a arribar al bell mig de l'Eixample amb el magnífic edifici d'El Noticiero Universal. Aquesta darrera obra que ha estat a punt de desaparèixer després de molta polèmica, però gràcies a que l’Ajuntament ha acceptat el suggeriment del Col·legi d’incloure’l dins del Catàleg que protegeix el Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, s’ha aconseguit mantenir-ne l'ús i la tipologia.

El Noticiero Universal 1963

En nom del COAC vull expressar l'agraïment a Carles Martí, Manuel del Llano, Antonio Armesto, Josep Quetglas i a tots els col·laboradors que han coordinat la realització de l'exposició i la publicació d'aquest catàleg. Esperem que tot aquest treball ajudi a recordar l'arquitectura continguda, incisiva i modèlica, honestament identificada amb el propi discurs de l'autor, que ell mateix guardava amb la seva intimitat silenciosa.

GERARD GARCÍA-VENTOSA
Vocal de Cultura del COAC